Morondava, Regió de Menabe

Quan anem deixant l'altiplà ens apropem a la costa oest. Ens n'adonem pel canvi dràstic de paisatge. Tot és verd, a banda i banda planes cobertes de camps d'arròs. Només unes siluetes curioses destaquen en aquest paisatge, els majestuosos baobabs. Fins aquest moment no n'havíem vist cap encara, però a partir d'ara seran companys de viatge dia rere dia.

Aquí la gent té una fesomia més propera a la gent de la costa africana, vesteixen amb colors vius i sempre tenen una rialla apunt.

Per sobre Morondava, augmenta la quantitat de baobabs i tot i no arribar a formar boscos, comencen a ser l'element més característic del paisatge. Al nord de Morondava seguint la carretera n.8 (una pista forestal arenosa i força mal estat) en direcció Belo sur Tsiribihina, creuen la magnífica avinguda dels Baobabs (en parlarem de tornada a Morondava d'aquí tres dies) i una mica després hi ha el desviament als Babobab enamorat. Un baobab enorme que s'ha fet famós, icònic, per la seva particular forma. L'arbre es divideix en dos troncs des de la base que s'entortolliguen i s'abracen fins a la capçada. Aquest arbre és esculpit en fusta de palissandre pels artesans de la zona, que treballen aquesta fusta de manera admirable i en venen les escultures.

La carretera n.8 s'endinsa uns quilòmetres cap a l'interior per a resseguir seguidament tota la costa. Allunyant-nos del mar el paisatge es torna més àrid. És època seca i en aquesta zona és fa palès. Amb l'arribada de les pluges aquest paisatge canviarà radicalment i qui hi vingui podrà gaudir dels baobabs amb fulla en un entorn pler de bassals i llacunes amb vegetació exuberant. L'època de pluges però no sol ser el moment recomanat per visitar aquesta part de l'illa, el turista que hi ve, comenten els nostres guies, sol veure limitada la seva visita donat que aquestes carreteres es troben impracticables.