Aquests lèmurs els vam fotografiar a la reserva de Vakona de camí cap al Parc Nacional d'Analamazaotra. Els tenen en semi-llibertat en una illa de bosc secundari aparentment natural i força gran, però d'on no poden sortir perquè tenen por a l'aigua que l'envolta. Els alimenten amb fruita, de manera que estan acostumats a la presència humana. Tenir-los tan a prop és una experiència agredolça. Els animals viuen mig desnaturalitzats esperant el menjar que els donen com a únic estímul; és una simple atracció turística, que com a tal pagues.
No recomano en absolut visitar aquest tipus de reserves privades pel bé dels animals i pel missatge que donem com a turistes de respecte al medi natura i la vida en llibertat. És realment innecessari mantenir aquest tipus de pràctiques per veure uns animals que, amb un bon acabes veient en llibertat i bastant a prop, és cert, vam tenir lèmurs a mig metre nostre gairebé cada dia. Per curiositat o perquè ja saben qua algun turista els dóna menjar s'apropen fàcilment. No cal anar i mantenir aquest tipus de negocis d'explotació d'animals.
A a la zona d'Andasibe n'hi ha moltes d'aquestes reserves, nosaltres ens vam deixar convèncer per visitar-ne dues. Aquesta de Vakona on també tenen cocodrils en captivitat i algun altre animal en gàbia, com una fossa... molt lamentable. I la reserva de Pereyras. Aquesta última és només de rèptils, els tenen tots engabiats en condicions deplorables, molt poc espai, amb brutícia, una vergonya!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada