Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nocturnes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nocturnes. Mostrar tots els missatges
dilluns, 29 de desembre del 2014
Post-posta del Castell de Llordà
El Catell de Llordà amb la serra de Carreu darrera
Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/6.3, 1/4s, ISO 400. Composició a partir de 5 fotografies
dimecres, 13 d’agost del 2014
Superlluna
Aquest passat 14 d'agost vam poder observar el fenomen de superlluna, fet que permetia observar una lluna plena un 13% més gran i un 30% més lluminosa del que és habitual. Això es dóna en trobar-se la lluna en la mínima distància possible de la Terra, el perigeu.
L'expectació generada durant els dies anteriors era tal que vaig decidir agafar la càmera i el 70-200mm per veure si el resultat era substancialment millor al que en condicions normals havia obtingut. Ja que no disposo d'un objectiu de focal superior a 200mm (sense duplicador), valia la pena aprofitar la possible millora que l'ocasió podia aportar de manera natural!
En les condicions emprades, els resultats no són res de l'altre món. Comparant amb la lluna del dia abans de l'eclipsi total de lluna plena de l'estiu del 2011, l'augment d'ària calculada a partir de la foto resulta ser d'un justet 8% i de fet, visualment no s'aprecia gaire diferència. Per aquest tipus de fotos cal disposar d'objectius de 500 o 600mm lluminosos i utilitzar duplicador.
L'expectació generada durant els dies anteriors era tal que vaig decidir agafar la càmera i el 70-200mm per veure si el resultat era substancialment millor al que en condicions normals havia obtingut. Ja que no disposo d'un objectiu de focal superior a 200mm (sense duplicador), valia la pena aprofitar la possible millora que l'ocasió podia aportar de manera natural!
En les condicions emprades, els resultats no són res de l'altre món. Comparant amb la lluna del dia abans de l'eclipsi total de lluna plena de l'estiu del 2011, l'augment d'ària calculada a partir de la foto resulta ser d'un justet 8% i de fet, visualment no s'aprecia gaire diferència. Per aquest tipus de fotos cal disposar d'objectius de 500 o 600mm lluminosos i utilitzar duplicador.
dissabte, 8 de desembre del 2012
La torre Agbar com a arbre de Nadal
Aquest any ens ha donat per la il·luminació creativa d'edificis!
La Sagrada Família amb l'espectacle d'una companyia del Quebec per la Mercè, la Casa Batlló després, per celebrar els 10 anys de visites culturals a l'edifici, la Pedrera pel centenari de la casa Milà de Gaudí... L'últim edifici en afegir-s'hi, la Torre Agbar pel dia de la SIDA i la mateixa torre en motiu de les festes nadalenques d'enguany. En aquest darrer cas es tracta d'una seqüència animada de llums recreant patrons típics de Nadal:
Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/11, 5s, ISO 400
La Sagrada Família amb l'espectacle d'una companyia del Quebec per la Mercè, la Casa Batlló després, per celebrar els 10 anys de visites culturals a l'edifici, la Pedrera pel centenari de la casa Milà de Gaudí... L'últim edifici en afegir-s'hi, la Torre Agbar pel dia de la SIDA i la mateixa torre en motiu de les festes nadalenques d'enguany. En aquest darrer cas es tracta d'una seqüència animada de llums recreant patrons típics de Nadal:
dimecres, 5 de desembre del 2012
La Torre Agbar i el dia contra la SIDA
Amb motiu del Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA, el cap de setmana passat la Torre Agbar es va il·luminar de vermell. La torre va romandre en blau fins a les 7 de tarda moment en què es va apagar per uns segons i es va encendre de vermell.
Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/11, 4s, ISO 320.
El diafragma tancat a 11 és suficient per mantenir enfocades alhora les dues torres, l'Agbar i la Colom. La torre Agbar es trobava a uns 3Km de distància de la meva càmera i la Colom a uns 600m.
He intentat mantenir l'enquadrament que ja havia presentat en una antiga entrada per fer el seguiment de la seqüencia de llums i m'hi he apropat força!
Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/11, 4s, ISO 320.
El diafragma tancat a 11 és suficient per mantenir enfocades alhora les dues torres, l'Agbar i la Colom. La torre Agbar es trobava a uns 3Km de distància de la meva càmera i la Colom a uns 600m.
He intentat mantenir l'enquadrament que ja havia presentat en una antiga entrada per fer el seguiment de la seqüencia de llums i m'hi he apropat força!
dimarts, 25 de setembre del 2012
Odè à la Vie
Creació de Moment Factory (Mont-real) per la Sagrada Família durant les Festes de la Mercè de 2012:
kon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/2.8, 1/13s, ISO 1000
diumenge, 8 d’abril del 2012
Uns minuts abans...
Afegeixo una segona panoràmica Barcelona amb la lluna il·luminant el mar davant del port presa uns minuts abans que l'anterior!
Nikon D300, AF-S 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/9, 4s, ISO 200. La composició original consta aquest cop de 103Mpx i s'ha generat a partir de 19 fotografies.
Nikon D300, AF-S 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/9, 4s, ISO 200. La composició original consta aquest cop de 103Mpx i s'ha generat a partir de 19 fotografies.
dissabte, 24 de març del 2012
Nocturnes a la Costa Brava
Sempre hi ha alguna cosa a fer quan no hi ha son...
Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/5, 1min, ISO 200
Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/9, 2min, ISO 200
Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/2.8, 2min, ISO 200
Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/5, 1min, ISO 200
Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/9, 2min, ISO 200
Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/2.8, 2min, ISO 200
dimecres, 10 d’agost del 2011
Fotografia urbana d'alt risc!
Fotografiar les Fonts de Montjuïc des del mig de l'avinguda de Maria Cristina entre cotxes i pitades té el seu risc, però per agafar la Font amb el Palau darrera s'havia de fer!! Volia provar a més el 70-200 en condicions de poca llum i a pols, i aquesta era una bona manera!
Malgrat que les quatre columnes reinstal·lades darrera la font es carreguen en certa manera la vista (entenc el simbolisme, però quina cagada), el conjunt de la Font Màgica amb el MANC al fons continua tenint el seu atractiu!
Pel que fa al rendiment del 70-200...excel·lent. Tot i que em va caler augmentar ISO per sobre del que hauria volgut, les fotografies resultats, fetes a f2.8 i amb velocitats de fins a 1/60s a 200mm, surten perfectament nítides, i estic parlant de prendre fotos sostenint a pols uns 2,5kg! La nova versió d'estabilitzador que incorpora l'objectiu és realment efectiu i la qualitat de la imatge des del centre als extrems és perfecta fins i tot a f2.8 (clar que estem parlant d'un sensor DX):
Malgrat que les quatre columnes reinstal·lades darrera la font es carreguen en certa manera la vista (entenc el simbolisme, però quina cagada), el conjunt de la Font Màgica amb el MANC al fons continua tenint el seu atractiu!
Pel que fa al rendiment del 70-200...excel·lent. Tot i que em va caler augmentar ISO per sobre del que hauria volgut, les fotografies resultats, fetes a f2.8 i amb velocitats de fins a 1/60s a 200mm, surten perfectament nítides, i estic parlant de prendre fotos sostenint a pols uns 2,5kg! La nova versió d'estabilitzador que incorpora l'objectiu és realment efectiu i la qualitat de la imatge des del centre als extrems és perfecta fins i tot a f2.8 (clar que estem parlant d'un sensor DX):
diumenge, 31 de juliol del 2011
Llum de nit
A quarts d'una de la matinada arribàvem a Sant Maurici. Ja era negra nit, l'última llum del dia feia estona que havia desaparegut i les muntanyes i núvols tapaven completament la tènue llum de la lluna. A simple vista només es distingien les estrelles i en prou feies les siluetes dels Encantats. No obstant, el que el nostre ull era incapaç de veure, la càmera si podia captar-ho amb una exposició adequada.
Des de Sant Maurici, el perfil de la Roca de l'Estany al centre de la fotografia
Silueta d'un pi negre mirant a l'est, cap a Espot
Sant Maurici mirant cap al Portarró (sud-oest) amb la silueta de la Roca de l'Estany a l'esquerra
Tot és qüestió d'exposar prou temps...
Des de Sant Maurici, el perfil de la Roca de l'Estany al centre de la fotografia
Silueta d'un pi negre mirant a l'est, cap a Espot
Sant Maurici mirant cap al Portarró (sud-oest) amb la silueta de la Roca de l'Estany a l'esquerra
Tot és qüestió d'exposar prou temps...
diumenge, 17 de juliol del 2011
Un tomb per l'Eixample
Quant a cases singulars l'Eixample n'és una font inesgotable. Moltes de ben conegudes com la Casa de les Punxes o Casa Terrades (1905) de Josep Puig i Cadafalch a Diagonal, 416-420:
Carrer Roger de Llúria mirant a mar des de la Diagonal. El cel jugava a favor aquest dia!
En els darrers anys, al Passeig de Gràcia han sorgit alguns nous edificis poc mereixedors d'estar al lloc on estan i que amb més o menys gràcia han intentat adaptar-se al particular entorn modernista. Aquest, entre Mallorca i Provença al costat de Llobregat, va estar tapat durant la seva restauració-reconstrucció amb la imatge d'un edifici clàssic sobre la tela de les bastides (potser l'edifici original), un aspecte ben diferent al de la façana actual. Volien evitar el rebuig al disseny final? Encara es pot veure la imatge a les bastides si ens posem a l'StreetView del Google maps!
La casa Enric Batlló (1896) de Josep Vilaseca, es troba al Passeig de Gràcia cantonada amb Mallorca. Ara és l'Hotel Comtes de Barcelona (bé, Condes de Barcelona)
Una mica més avall al número 43 del Passeig de Gràcia, a l'Illa de la Discòrdia, trobem la Casa Batlló (1906), d'Antoni Gaudí.
I en la mateixa illa, la Casa Lleó i Morera (1902) de Lluís Domènech i Montaner.
L'Eixample és on trobem el gruix del modernisme a Barcelona que després d'anys de 'Barcelona Posa't Guapa' hem anat redescobrint juntament amb molts altres edificis que, malgrat quedar a l'hombra de les joies modernistes, donen un estil propi a aquest barri.
Carrer Roger de Llúria mirant a mar des de la Diagonal. El cel jugava a favor aquest dia!
En els darrers anys, al Passeig de Gràcia han sorgit alguns nous edificis poc mereixedors d'estar al lloc on estan i que amb més o menys gràcia han intentat adaptar-se al particular entorn modernista. Aquest, entre Mallorca i Provença al costat de Llobregat, va estar tapat durant la seva restauració-reconstrucció amb la imatge d'un edifici clàssic sobre la tela de les bastides (potser l'edifici original), un aspecte ben diferent al de la façana actual. Volien evitar el rebuig al disseny final? Encara es pot veure la imatge a les bastides si ens posem a l'StreetView del Google maps!
La casa Enric Batlló (1896) de Josep Vilaseca, es troba al Passeig de Gràcia cantonada amb Mallorca. Ara és l'Hotel Comtes de Barcelona (bé, Condes de Barcelona)
Una mica més avall al número 43 del Passeig de Gràcia, a l'Illa de la Discòrdia, trobem la Casa Batlló (1906), d'Antoni Gaudí.
I en la mateixa illa, la Casa Lleó i Morera (1902) de Lluís Domènech i Montaner.
L'Eixample és on trobem el gruix del modernisme a Barcelona que després d'anys de 'Barcelona Posa't Guapa' hem anat redescobrint juntament amb molts altres edificis que, malgrat quedar a l'hombra de les joies modernistes, donen un estil propi a aquest barri.
dimarts, 21 de juny del 2011
Eclipsi de Lluna
Per temes atmosfèrics i de contaminació lumínica a Barcelona, l'eclipsi de lluna del dia 15 de juny es va començar a deixar veure just després del punt de màxim eclipsi. En el muntatge següent he recollit l'aspecte i posició de la lluna cada 4 min des de poc després del final de la totalitat fins moments abans del final de la penombra:
Les fotografies emprades en el muntatge han estat preses a 200mm (300mm efectius en el sensor DX APS-C), 1/200s, f/9 i ISO 200. S'ha utilitzat trípode i obturació programada amb intervals de 2min durant una mica més d'1hora. En la imatge de sobre mostro l'evolució de l'eclipsi de lluna a intervals de 4min per tal d'obtenir una separació entre ''fotogrames'' adient.
Per fotografiar la lluna i poder-ne apreciar els detalls, és recomanable l'ús de teleobjectius de més de 200m, sempre i quan sigui possible. En aquest cas utilitzant l'AF-S Nikkor f/2.8 G 70-200mm VRII muntat sobre la D300 de sensor APS-C, la màxima magnificació que es pot obtenir de la lluna és la que es mostra a dalt a l'esquerra del muntage (amplieu la imatge).
Si s'intenta fotografiar la lluna amb mode de medició automàtic, el resultat que s'obtindrà serà, molt possiblement, el d'una taca blanca i difosa en un fons negre. El fotòmetre de la càmera subestimarà la intensitat de llum de la lluna en fer la medició.
Cal utilitzar sempre la càmera en Mode totalment Manual.
Tot i que les fotografies de la lluna es fan de nit, la tècnica té poc a veure amb la de la fotografia nocturna. La lluna és un focus de llum tant intens que malgrat estar en l'absoluta obscuritat, requereix de velocitats elevades (1/125-1/250) per tal d'obtenir una exposició correcta. Igualment per obtenir la màxima nitidesa caldrà un diafragma més aviat tancat (f/9-f/13), la sensibilitat ajustada al mínim que permeti la nostra càmera i l'ús d'un trípode.
La lluna, malgrat pugui semblar-ho canvia de posició a una velocitat més que perceptible per la càmera si disparem a velocitats baixes. Per això és important mantenir velocitats de l'ordre indicat i en tot cas obrir algun pas més el diafragma.
Per més informació relacionada amb l'eclipsi de lluna pròpiament, feu una ullada al següent esquema:
Les fotografies emprades en el muntatge han estat preses a 200mm (300mm efectius en el sensor DX APS-C), 1/200s, f/9 i ISO 200. S'ha utilitzat trípode i obturació programada amb intervals de 2min durant una mica més d'1hora. En la imatge de sobre mostro l'evolució de l'eclipsi de lluna a intervals de 4min per tal d'obtenir una separació entre ''fotogrames'' adient.
Per fotografiar la lluna i poder-ne apreciar els detalls, és recomanable l'ús de teleobjectius de més de 200m, sempre i quan sigui possible. En aquest cas utilitzant l'AF-S Nikkor f/2.8 G 70-200mm VRII muntat sobre la D300 de sensor APS-C, la màxima magnificació que es pot obtenir de la lluna és la que es mostra a dalt a l'esquerra del muntage (amplieu la imatge).
Si s'intenta fotografiar la lluna amb mode de medició automàtic, el resultat que s'obtindrà serà, molt possiblement, el d'una taca blanca i difosa en un fons negre. El fotòmetre de la càmera subestimarà la intensitat de llum de la lluna en fer la medició.
Cal utilitzar sempre la càmera en Mode totalment Manual.
Tot i que les fotografies de la lluna es fan de nit, la tècnica té poc a veure amb la de la fotografia nocturna. La lluna és un focus de llum tant intens que malgrat estar en l'absoluta obscuritat, requereix de velocitats elevades (1/125-1/250) per tal d'obtenir una exposició correcta. Igualment per obtenir la màxima nitidesa caldrà un diafragma més aviat tancat (f/9-f/13), la sensibilitat ajustada al mínim que permeti la nostra càmera i l'ús d'un trípode.
La lluna, malgrat pugui semblar-ho canvia de posició a una velocitat més que perceptible per la càmera si disparem a velocitats baixes. Per això és important mantenir velocitats de l'ordre indicat i en tot cas obrir algun pas més el diafragma.
Per més informació relacionada amb l'eclipsi de lluna pròpiament, feu una ullada al següent esquema:
dimecres, 14 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)