Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tècnica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tècnica. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de juny del 2011

Eclipsi de Lluna

Per temes atmosfèrics i de contaminació lumínica a Barcelona, l'eclipsi de lluna del dia 15 de juny es va començar a deixar veure just després del punt de màxim eclipsi. En el muntatge següent he recollit l'aspecte i posició de la lluna cada 4 min des de poc després del final de la totalitat fins moments abans del final de la penombra:



Les fotografies emprades en el muntatge han estat preses a 200mm (300mm efectius en el sensor DX APS-C), 1/200s, f/9 i ISO 200. S'ha utilitzat trípode i obturació programada amb intervals de 2min durant una mica més d'1hora. En la imatge de sobre mostro l'evolució de l'eclipsi de lluna a intervals de 4min per tal d'obtenir una separació entre ''fotogrames'' adient.

Per fotografiar la lluna i poder-ne apreciar els detalls, és recomanable l'ús de teleobjectius de més de 200m, sempre i quan sigui possible. En aquest cas utilitzant l'AF-S Nikkor f/2.8 G 70-200mm VRII muntat sobre la D300 de sensor APS-C, la màxima magnificació que es pot obtenir de la lluna és la que es mostra a dalt a l'esquerra del muntage (amplieu la imatge).

Si s'intenta fotografiar la lluna amb mode de medició automàtic, el resultat que s'obtindrà serà, molt possiblement, el d'una taca blanca i difosa en un fons negre. El fotòmetre de la càmera subestimarà la intensitat de llum de la lluna en fer la medició.
Cal utilitzar sempre la càmera en Mode totalment Manual.
Tot i que les fotografies de la lluna es fan de nit, la tècnica té poc a veure amb la de la fotografia nocturna. La lluna és un focus de llum tant intens que malgrat estar en l'absoluta obscuritat, requereix de velocitats elevades (1/125-1/250) per tal d'obtenir una exposició correcta. Igualment per obtenir la màxima nitidesa caldrà un diafragma més aviat tancat (f/9-f/13), la sensibilitat ajustada al mínim que permeti la nostra càmera i l'ús d'un trípode.

La lluna, malgrat pugui semblar-ho canvia de posició a una velocitat més que perceptible per la càmera si disparem a velocitats baixes. Per això és important mantenir velocitats de l'ordre indicat i en tot cas obrir algun pas més el diafragma.

Per més informació relacionada amb l'eclipsi de lluna pròpiament, feu una ullada al següent esquema:

dimecres, 20 d’abril del 2011

Fotografia Macro - Factor d'amplificació

En fotografia macro o d'aproximació és quan ens solem mirar el factor d'amplificació o de magnificació. Parlem de fotografia macro quan aquest factor s'apropa a 1:1 o és superior, però amb un límit. Relacions molt més altes, com 25:1 (25x), s'aconsegueixen ja amb sistemes acoblats a microscopis.

El factor de què parlem s'obté de dividir la mida de l'objecte en el sensor per la mida de l'objecte fotografiat és a dir, la mida en amplada o alçada del sensor per la mida real de l'objecte o part de l'objecte que omple el nostre visor/sensor/fotografia en alçada o amplada. Una relació 1:1 indica que la mida de l'objecte que veiem pel visor de la càmera ocupant tota la llargada del visor, és la mateixa que la mida del sensor de la nostra càmera és a dir, que si prenem el nostre sensor com una finestra estem veient l'objecte a la seva mida real. Una relació 5:1 indica un augment de 5x, estem veient l'objecte 5 vegades més gran del que realment és.

Es pot intentar fer fotografia d'aproximació de diverses maneres, com per exemple amb objectius de focal mitja-baixa invertits units a la montura de la càmera mitjançant un anell adaptador o mitjançant anells extensors o ''bellows'' entre la càmera i l'objectiu o afegint lents d'aproximació al nostre objectiu... però la millor manera és partint d'objectius macro.

Els objectius macro estan especialment dissenyats per aquesta funció i ofereixen típicament, un factor d'amplificació d'1:1. Nikon disposa actualment de 3 objectius macro de focals 60mm, 105mm i 200mm. Nikon els anomena Micro-Nikkor, per diferenciar-los dels antics Macro, uns petits objectius semblants als de microscopi que oferien una major amplificació. 

Tubs extensors Kenko 12+20+36mm

Si volem factors superiors a 1:1 podem emprar també tubs extensors o altres sistemes acoblats als nostres macros. Cal dir que afegir elements òptics comporta sempre una pèrdua de llum i el que és pitjor, una pèrdua de qualitat. L'ús de tubs extensors entre la càmera i l'objectiu no afecta, en canvi, la qualitat final de la fotografia. Els tubs extensors no tenen elements òptics, estan completament buits, per tant, només ens resten llum i això podem comensar-ho amb l'ús de flash i trípode.


En algunes de les meves fotos macro he intentat, a posteriori, determinar els augments o escala a la que està l'objecte fotografiat i això m'ha portat a realitzar unes proves amb el Micro-Nikkor 105mm f2.8 VR sense tubs extensors acoblats i amb les diferents combinacions de tubs extensors que acostumo a utilitzar (kenko 12+20+36mm) per saber el factor que obtinc en cada cas.

A continuació mostro una sèrie d'imatges d'un regle amb escala en cm, fetes amb diferents combinacions de tubs per calcular en cada cas el factor d'amplificació. Les fotografies s'han pres amb l'ajuda d'un flash extern i per tant no s'ha variat ni velocitat ni diafragma. No obstant, he mirat a posteriori els canvis en velocitat d'obturació que cal fer per a obtenir les imatges igualment exposades, mantenint el diafragma fix a f10 i he adjuntat els resultats que correspondrien a cada fotografia. 

AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G - f10, 1/50

AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G + Tub 12mm - f10, 1/40

 AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G + Tub 20mm - f10, 1/30

 AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G + Tubs 12+20mm - f10, 1/25

 AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G + Tub 36mm - f10, 1/25

 AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G + Tubs 12+36mm - F10, 1/20

 AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G + Tubs 20+36mm - f10, 1/15

 AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G + Tubs 12+20+36mm - f10, 1/13

Sovint els objectius permeten enfocar a una distància més curta de la indicada per l'objectiu, en aquest cas també. En la segünet fotografia he volgut trobar quin seria el valor màxim d'amplificació, forçant la distància mínima d'enfocament per sota de 1:1 indicat en l'objectiu:
 AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G + Tubs 12+20+36mm - f10, 1/13

Adjunto una taula resum de les dades obtingudes on s'aprecia el guany en factor de multiplicació i de manera inversament proporcional la pèrdua de lluminositat (de l'ordre d'un pas de diafragma per combinació). Per aquest motiu normalment es fa necessari l'ús de trípode i fins i tot de flash.

* forçant la distància mínima d'enfocament per sota de 1:1


Arribat aquest punt si prenem una fotografia amb l'objectiu indicat en la distància mínima d'enfocament indicada en l'objectiu per 1:1, més la combinació de tubs extensors 12+20+36mm, sabem que tindrem un factor d'1,88:1 (gairebé de dos cops la mida real). Així doncs, sabent que l'amplada del sensor de la càmera és 23,6mm amb un factor de 1,88:1 tindrem que la mida real de l'objecte és 12,6mm de costat a costat de la imatge donat que l'estem veient 1,88 vegades més gran del que és. Això ens permet de sobreposar l'escala real en la imatge i calcular la mida aproximada dels detalls de la fotografia:






Amb tot això, fins aquí hem parlat sempre de la relació de mida que obtenim entre l'objecte fotografiat i el sensor. Una altra cosa, tot i que depenent també del factor d'amplificació, és l'augment que obtenim en la fotografia en el seu format final (ja sigui en pantalla o imprès).

La mida original de la fotografia de la falguera és de 12 milions de píxels. Per tant si decidim imprimir-la a la seva mida nativa a una ressolució de 300ppp (referència de qualitat fotogràfica), la imatge resultat sobre paper tindrà unes dimensions de 36x24cm. Així doncs, si el factor d'amplificació que ens ha donat la nostra òptica és d'1,88 sobre un sensor de 23,6mm d'amplada, la fotografia de 36cm d'amplada resultant mostrarà l'objecte fotografiat a uns 29 augments (28,7x), gens malament!


Espero que sigui d'utilitat

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Gotes!

Fotografiar gotes d'aigua sembla que hagi de ser quelcom reservat als de la National Geografic però en realitat resulta més senzill del que puguem creure!

Nikon D300, AF Micro-Nikkor 60mm f2.8D, f/20, 1/200s, ISO 200, flash

Per fer aquest tipus de fotografia és recomanable disposar d'un objectiu macro, un cable disparador, almenys d'una unitat de flash extern, d'un trípode i d'un reflector.

Cal enginyar-se-les per muntar algun sistema que permeti el degoteig d'aigua a la freqüència desitjada (més aviat lenta). Es pot fer amb una aixeta extensible o una ampolla d'aigua amb un petit forat sostinguda a certa alçada sobre la superfície on volem veure l'impacte de la gota.

Al darrera muntarem un reflector. Tant pot ser un reflector de fotografia, com qualsevol superfície reflectant què poguem tenir a l'abast (la superfície interna d'un envàs tetrabric obert ens pot servir). A aquest reflector hi dirigirem el nostre flash extern situat a un costat per tal que la corona de l'impacte de la gota ens quedi ben perfilada, augmentant-ne el detall. Podem també dirigir-hi el flash de la càmera i el flash extern directament sobre el punt de l'impacte de la gota com en el cas anterior (d'aquesta manera generem una hombra que pot  resultar interessant).

A diferència del que pot semblar, no cal utilitzar velocitats d'obturació exageradament elevades per captar l'instant, amb velocitats al voltant de 1/250, en tindrem prou.
 En cap cas farem dispars en ràfaga! Tot i que pugui semblar el més efectiu, de ben segur que la majoria de fotografies que captaríem serien de la gota caient o després d'impactar. Amb ràfaga no donem temps al flash a recarregar-se i per tant tindrem una seqüència de diverses fotos pràcticament negres i de tant en tant alguna d'il·luminada.
El més segur és calcular el temps des que veiem la gota desprendre's fins que està apunt de caure i prémer el disparador. Sembla impossible poder encertar el moment de l'impacte però el cert és que de cada 5 intents, n'encertarem un i amb pràctica augmentarem la freqüència d'èxit!

És important l'ús de flash per poder disparar a la velocitat indicada i alhora amb el diafragma prou tancat (>14) com perquè la profunditat de camp permeti agafar la major part de la corona o el dit format en l'impacte. Assumirem el lleu desenfocament que comporta disparar en diafragmes molt tancats degut al fenòmen de la difusió per la difracció de la llum, per obtenir una major profunditat de camp.

Doncs un cop tenim tot el muntatge preparat, cal trobar el punt on impactarà la gota i fer proves d'enfocament per sobre d'aquest punt. Això ho farem deixant caure gotes d'aigua i situat una cartolina o objecte en la vertical sobre el punt esmentat, que ens servirà per poder enfocar la càmera i fixar el pla d'enfocament desitjat. Es tracta d'un sistema assaig-error. Un cop satisfets posem la càmera en enfocament manual per no variar aquest pla. Caldrà vigilar de no moure el trípode per evitar que variï la distància entre la càmera i el pla d'enfocament que hem triat!

I ja podem començar a provar!

Tansols comentar que si el que volem és fotografiar corones, caldrà deixar caure les gotes sobre una superfície dura sense aigua a sobre o amb poca profunditat d'aigua. Si volem obtenir formes semblants a dits o agulles, caldrà deixar caure les gotes sobre un gruixos d'agua superiors.


Nikon D300, AF Micro-Nikkor 60mm f2.8D, f/16, 1/320s, ISO 200, flash


A partir d'aquí podem jugar amb filtres, superfícies amb dibuixos i reflectors de diferents colors:




Nikon D300, AF Micro-Nikkor 60mm f2.8D, f/20, 1/250s, ISO 200, flash


Nikon D300, AF Micro-Nikkor 60mm f2.8D, f/16, 1/200s, ISO 200, flash


Si us agrada aquest tipus de fotos feu una ullada a Liquid Drop Art

Actualitzada la pàgina: Jugant amb Llum