dissabte, 28 de setembre del 2013

Sardenya 2013 - Costa Oest

Les cales més famoses i buscades de Sardenya es troben a la costa est, des de la Costa Smeralda fins la Costa Rei passant per les paradisíaques cales del Golfo d'Orosei. La veritat és però, que cales i platges magnífiques en trobem per tota l'illa, com les de la costa oest; i general són menys freqüentades que les de l'altre costat!

A l'alçada de Cabras per exemple, trobem les platges de sorra blanca de quars de Maimoni, Is Arutas i Mari Ermi. La sorra blanca i transparent de la platja de Maimoni fa que l'aigua encara sembli més cristal·lina:


Es tracta d'una platja llarga, connectada cap el nord amb la d'Is Arutas i on, caminant uns minuts podem deixar enrera la majoria de gent...


Més al sud, d'Arbus a Fluminimaggiore, i després d'una bona estona de cotxe per carretera de corbes trobem la platja de Scivu!


Aquí vam tenir un espectacle de núvols al llarg de la tarda, soprenent!



Les aigües poc profundes i bancs de sorra gairebé superficials poden enganyar... en aquesta zona les corrents poden ser perilloses, de fet sense moure's d'un punt notaves com el mar t'anava xuclant endins lentament!



I encara més al sud, Masua, una zona amb passat miner d'extracció de carbó, que amb les restes de rails, vagonetes, edificacions mineres i moviments de terres no fa pensar pas que hagis de trobar un tram de costa amb cales com la que presento sota:



Les caletes són molt maques, però les vistes al Pan di Zucchero, aquesta immensa illa, és l'autèntic atractiu de les platges de Masua... això i la mala mar!




Perquè la mar tranquila que vam trobar en arribar es va anar envalentint i cap a mitja tarda les onades ja impressionaven! si t'agafaven distret et rebolcaven amb tal força que s'havia d'anar amb compte per no prendre mal!


L'aigua va anar invadint la platja fins a cobrir dos terceres parts de la cala i fent fugir la gent amb les tovalloles mullades!



Ja marxant vam parar per fer una foto de la costa amb el Pan di Zucchero al final donant la sensació d'estar unit amb la serra de la costa de Masua.

diumenge, 15 de setembre del 2013

Sardenya 2013 - Núvols

Aquest estiu, tot i que al final ha fet calor, ha estat mogudet i Sardenya no n'ha estat l'excepció.

De manera regular s'han format petites tempestes o almenys alguns castells de núvols força imponents! A la Spiaggia de Maimoni per exemple:

Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/14, 1/125s, ISO 200.
 

O aquest magnífic Cumulonimbus capillatus incus de la Spiaggia di Scivu (sinó vaig errat...perquè aquest camp no és el meu fort). Sí, si, els núvols tenen noms i cognoms com qualsevol espècie animal o vegetal!




Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/8, 1/640s, ISO 200. A partir de 7 fotografies verticals.

O el mateix dia de l'excursió a la Sella del Diavolo! Amb aquests magnífics núvols darrera les atzavares!


Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/8, 1/250s, ISO 200.

Aquest dia de fet, les vistes cap a mar endins eren igual de maques que les de la pròpia ciutat de Cagliari! Cap aquest costat el galimaties meteorològic era impressionant!


Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/10, 1/250s, ISO 200. A partir de 14 fotografies verticals.

dissabte, 14 de setembre del 2013

Sardenya 2013 - Cagliari des de la Sella del Diavolo

La Sella del Diavolo des de la platja de Cagliari, 'Il Poetto'. L'excursió és senzilla i pel que costa, val la pena dedicar-hi part d'algun matí o tarda que estiguem per la ciutat. Des d'aquest punt podem fer-nos una idea de Cagliari i els seus entorns sense gaire esforç!


Vistes de la ciutat de Cagliari cap el tard, apropant-nos a la Sella del Diavolo


L'excursió per aquesta petita serra que s'endinsa al mar, permet tenir bones vistes de les Salines i de la platja de 'Il Poetto' (Su Poettu en sard).


Una bona tempesta estava descarregant sobre Quartu. El dia no era com esperàvem, però tot i així les imatges valen la pena!
En aquesta panorámica s'aprecia la llargada de Il Poetto, de punta a punta de la badia.


dimarts, 3 de setembre del 2013

Sardenya 2013 - Gola di Pirincanes

La costa és el que identifica sens dubte aquesta illa, però Sardenya amaga al seu interior muntanyós racons soprenents, on l'aigua, tot i que dolça, n'és també protagonista. Parlo en aquest cas, de la Gola di Pirincanes, un petit canyó excavat a la roca pel riu Calaresu. Per situar-nos, molt aprop del Lago Alto di Flumendosa.


La caminada transcorre tota l'estona vorejant o travessant rius, concretament tres. El primer d'ells, un dels més importants de centre-sud de l'Illa, el riu Flumendosa. Neix al Gennargentu i segueix en dirección sud més de 100Km.
En la nostra ruta el travessem un cop i ben aviat el deixem per enfilar-nos muntanya amunt. A l'altre costat ens trobem amb el riu Calaresu, el protagonista de fet, de l'excursió!


El primer contacte amb el riu Calaresu és amb aquest gran meandre en forma de ferradura! En aquest punt ja estem obligats a arremangar-nos per a travessar-lo i malgrat l'època de l'any ens cobreix gairebé fins la cintura.



Es tracta d'una caminadeta refrescant d'unes 3h (anar i tornar)


Com és evident, cal dur calçat adient per anar travessant el riu, i fins i tot banyador!


Al cap d'una horeta trobem un petit barranc a mà esquerra que ens condueix a les cascades de Pirincanes. Ens desviem de la ruta uns minutets per veure aquests salts d'aigua!
 

El riu Forru, afluent del Calaresu, forma en el seu últim tram un seguit de cascades (les cascades de Pirincanes) i diversos gorgs on podem fer fins i tot un banyet!


L'indret és maquíssim i sense gaire dificultat podem anar grimpant fins a la 3a cascada. La grimpada fins les superiors ja és més tècnica!


Tornant al riu Calaresu, continuem amunt apropant-nos ja a la Gola de Princanes!


I quina oloreta! Un fet que sorpèn és l'omnipresència de mates de menta al llarg de tot el recorregut, en la mateixa llera del riu! 

I arribem a la Gola!


No sense tornar-nos a remullar un cop més!!!


En aquest tram s'observa en la paret unes formes geomètriques ben curioses! Com les típiques estructures volcàniques cilíndriques de secció exagonal!




Es tracta de fet, de tansols tres tombs que fa el riu flanquejat per altes parets de roca de granit rosa. Però val realment la pena!


Per sobre, el petit congost torna a obrir-se i el riu Calaresu continua enfilant-se amunt!