El factor de què parlem s'obté de dividir la mida de l'objecte en el sensor per la mida de l'objecte fotografiat és a dir, la mida en amplada o alçada del sensor per la mida real de l'objecte o part de l'objecte que omple el nostre visor/sensor/fotografia en alçada o amplada. Una relació 1:1 indica que la mida de l'objecte que veiem pel visor de la càmera ocupant tota la llargada del visor, és la mateixa que la mida del sensor de la nostra càmera és a dir, que si prenem el nostre sensor com una finestra estem veient l'objecte a la seva mida real. Una relació 5:1 indica un augment de 5x, estem veient l'objecte 5 vegades més gran del que realment és.
Es pot intentar fer fotografia d'aproximació de diverses maneres, com per exemple amb objectius de focal mitja-baixa invertits units a la montura de la càmera mitjançant un anell adaptador o mitjançant anells extensors o ''bellows'' entre la càmera i l'objectiu o afegint lents d'aproximació al nostre objectiu... però la millor manera és partint d'objectius macro.
Els objectius macro estan especialment dissenyats per aquesta funció i ofereixen típicament, un factor d'amplificació d'1:1. Nikon disposa actualment de 3 objectius macro de focals 60mm, 105mm i 200mm. Nikon els anomena Micro-Nikkor, per diferenciar-los dels antics Macro, uns petits objectius semblants als de microscopi que oferien una major amplificació.
 |
| Tubs extensors Kenko 12+20+36mm |
Si volem factors superiors a 1:1 podem emprar també tubs extensors o altres sistemes acoblats als nostres macros. Cal dir que afegir elements òptics comporta sempre una pèrdua de llum i el que és pitjor, una pèrdua de qualitat. L'ús de tubs extensors entre la càmera i l'objectiu no afecta, en canvi, la qualitat final de la fotografia. Els tubs extensors no tenen elements òptics, estan completament buits, per tant, només ens resten llum i això podem comensar-ho amb l'ús de flash i trípode.
En algunes de les meves fotos macro he intentat, a posteriori, determinar els augments o escala a la que està l'objecte fotografiat i això m'ha portat a realitzar unes proves amb el Micro-Nikkor 105mm f2.8 VR sense tubs extensors acoblats i amb les diferents combinacions de tubs extensors que acostumo a utilitzar (kenko 12+20+36mm) per saber el factor que obtinc en cada cas.
A continuació mostro una sèrie d'imatges d'un regle amb escala en cm, fetes amb diferents combinacions de tubs per calcular en cada cas el factor d'amplificació. Les fotografies s'han pres amb l'ajuda d'un flash extern i per tant no s'ha variat ni velocitat ni diafragma. No obstant, he mirat a posteriori els canvis en velocitat d'obturació que cal fer per a obtenir les imatges igualment exposades, mantenint el diafragma fix a f10 i he adjuntat els resultats que correspondrien a cada fotografia.
Sovint els objectius permeten enfocar a una distància més curta de la indicada per l'objectiu, en aquest cas també. En la segünet fotografia he volgut trobar quin seria el valor màxim d'amplificació, forçant la distància mínima d'enfocament per sota de 1:1 indicat en l'objectiu:
Adjunto una taula resum de les dades obtingudes on s'aprecia el guany en factor de multiplicació i de manera inversament proporcional la pèrdua de lluminositat (de l'ordre d'un pas de diafragma per combinació). Per aquest motiu normalment es fa necessari l'ús de trípode i fins i tot de flash.
Arribat aquest punt si prenem una fotografia amb l'objectiu indicat en la distància mínima d'enfocament indicada en l'objectiu per 1:1, més la combinació de tubs extensors 12+20+36mm, sabem que tindrem un factor d'1,88:1 (gairebé de dos cops la mida real). Així doncs, sabent que l'amplada del sensor de la càmera és 23,6mm amb un factor de 1,88:1 tindrem que la mida real de l'objecte és 12,6mm de costat a costat de la imatge donat que l'estem veient 1,88 vegades més gran del que és. Això ens permet de sobreposar l'escala real en la imatge i calcular la mida aproximada dels detalls de la fotografia:
Amb tot això, fins aquí hem parlat sempre de la relació de mida que obtenim entre l'objecte fotografiat i el sensor. Una altra cosa, tot i que depenent també del factor d'amplificació, és l'augment que obtenim en la fotografia en el seu format final (ja sigui en pantalla o imprès).
La mida original de la fotografia de la falguera és de 12 milions de píxels. Per tant si decidim imprimir-la a la seva mida nativa a una ressolució de 300ppp (referència de qualitat fotogràfica), la imatge resultat sobre paper tindrà unes dimensions de 36x24cm. Així doncs, si el factor d'amplificació que ens ha donat la nostra òptica és d'1,88 sobre un sensor de 23,6mm d'amplada, la fotografia de 36cm d'amplada resultant mostrarà l'objecte fotografiat a uns 29 augments (28,7x), gens malament!
Espero que sigui d'utilitat
2 comentaris:
Molt interessant!! Em guardo l'article com a referència per quan el necessiti.
Molt clar i ben explicat :)
Gràcies!
i ja ho saps, quan et decideixes per una réflex avisa'm que t'explico el que calgui i pugui!
Publica un comentari a l'entrada