Una de les maneres de fer-se una idea de què és Nova York o més concretament Manhattan, és entrant-hi a través d'una de les seves icones més conegudes, el Brooklyn Bridge:
Un pont d'acer de vora mig km de llargada acabat el 1883, destinat al transit rodat i peatonal mitjançant dos nivells de pas.
Malgrat haver estat ja restaurat fa uns anys, el seu estat és bastant penós. Vaja, que una altre rentat de cara no li aniria pas malament. El rovell se'l menja per totes bandes però malgrat el seu aspecte decrèpit res no li resta atractiu.
Manhattan està comunicada amb la resta de barris mitjançant altres ponts, potser menys famosos però no menys imponents, com el de Williamsburg (de 1903 i amb una llargada semblant), que comença gairebé al costat del de Brooklyn.
A l'altre costat podem baixar caminant cap a la zona financera del Lower Manhattan on contrasta l'ambient de negocis amb gent de borsa, turistes i qui practica feines artesanes aquí en desús! I es que això de enllustrar sabates deu estar molt sol·licitat, hi ha fins i tot botigues amb files de cadires on els clients s'asseuen perquè els enllustrin les sabates!
Més avall arribem al port, des d'on surten els ferrys cap a l'estàtua de la llibertat i cap a Staten Island.
Ja en aquesta part de la ciutat es fa patent la barreja arquitectònica que es troba a Nova York. Carrers amb poetits blogs de menys 6 pisos emmuratllats per gratacels que no es veu on acaben.
És potser això el que agrada de Nova York, aquesta barreja desordenada d'estils i d'ambients. Perquè si ho analitzem per parts, veiem un munt d'edificis amb poc gust arquitectònic per no dir gens i aspecte més aviat destartalat; però el conjunt, és cert, té un encant especial. Hi trobem detalls que hi col·laboren, com comerços que semblen haver perdurat intactes en el temps:
...o aquesta vida de barri que es manté per sota aquests gegants de formigó!
Per cert, fixeu-vos en l'asfalt de la fotografia anterior! En aquesta ciutat no han tingut mai ni un Maragall ni un Clos i encara menys, un Hereu!!! Si s'ha de tapar un sot, se li fot una galleda de formigó i llestos; si es fan obres i queda un forat, doncs una placa de ferro i pel voltant una mica d'asfalt, i si podem barrejar diferents colors de quitrà a mode de patchwork, doncs millor!!
Veieu a què em refereixo per destartalat. I no heu vist encara el metro, és genial!! Ho tenen tot net però deixat, no hi gasten ni un duro més del necessari! Quan arribes a Barcelona de fet, et sobta veure com tenim la ciutat, si sembla una ciutat de LEGO! Tot enrajoladet, amb bancs de disseny i semàfors exclusius! Clar que després tenim un forat negre a les arques municipals... Doncs el Neoyorkins viuen la mar de contents i de fet, potser no calguin tantes collonades!
Bé, agafem ara el metro i anem cap el Midtown!
Aquí la sensació d'histerisme urbà es nota només sortir del metro, la gent creua en massa els carrers, els tàxis tenyeixen de groc la calçada i els anuncis i pancartes t'ofegen per totes bandes.
Els turistes es confonen amb treballadors del comerços i oficines d'aquesta zona! I tothom va per feina, o això sembla! Al cap d'una estona t'hi acostumes però el primer dia que aterres a aquesta zona tens la sensació de ser l'únic amb cara de perdut!
Ara que, això s'ha de veure sobretot de nit!
I sobretot la zona de Times Square:
En aquest punt es fa de dia! Deu caler una nuclear per a il·luminar aquest creuament de carrers!!! Les fotografies les tirava a pols sense pujar ISO!!! Com si a quarts d'una de la nit, fos de dia!
I que no faltin els anuncis! No crec que siguin gaire efectius... no saps on aturar la vista!!
I qui s'hauria d'imaginar que passades les 12 poguéssis trobar on menjar (si deixem-ho en menjar només) Doncs cap problema!
Veure la ciutat a vol d'ocell és obligat i si hi ha temps i ganes val la pena fer-ho de nit i de dia. Una opció és pujar l'Empire State intentant coincidir amb la posta de sol i de dia al Top of the rock (Rockefeller Building) que tot i ser més baix, està més ben situat. De nit, les vistes d'aquesta ciutat des del pis 86 de l'Empire són espectaculars.
Per sota els cotxes semblen micromachines. Malgrat l'alçada, l'activitat frenètica que es viu als carrers no passa desapercebuda.
I la il·luminació de Times Square encén els edificis del voltant!
I que no faltin les banderetes.... també en trobem aquí a dalt!
Els italians abunden però es poden trobar locals on a part de la típica hamburguesa es pot menjar a la americana però amb plats un pèl més elaborats, com en el Heartland Brewery de sota l'Empire State!
I amb l'estómac pler, cap al carrer a escalfar-nos una mica que aquesta gent no té cap control sobre els termoestats....
i una passejada sempre va bé per fer baixar el sopar!
La New York Public Library, la tercera biblioteca pública més gran dels Estats Units, té racons únics:
Fins i tot els passadissos i escales valen la pena:
I sobretot la Rose Main Reading Room:
Tampoc podem passar per alt l'estació de trens Grand Central Terminal o Grand Central Station, on s'hi han rodat diverses pel·lícules, entre elles, els Intocables d'Elliot Ness. Aquí s'hi pot trobar de tot!
De tot!!!!
La seva alçada (365,8m) i un mono en una pel·lícula han fet que l'Empire State Building s'hagi endut tota la glòria, però el Crysler Building, de la mateixa època i uns metres més baix (319m), el supera amb elegància (que tampoc no és cap gesta). El trobem al mateix carrer 42 est, a pocs minuts de la Central Station. Durant 11 mesos va ser també l'edifici més alt del món fins ser destronat per l'Empire State el 1931.
El 1931! déu ni do, quans anys hem tardat aquí a aixecar un ''gratacels'' de no més de la meitat del Crysler Building? 60 anys!! I no es que defensi aquest tipus de ''pepinos'' en ciutats com les nostres!
Entre l'amalgama arquitectònica que conforma aquesta gran ciutat, soprèn veure-hi petites esglésies (i no tant petites) enterrades entre els gratacels. I es que hi trobem autèntiques obres d'art imitació de les grans catedrals europees, com la St. Patrick's cathedral, a la 5th Ave. anant cap a Central Park.
D'estil neogòtic, a primer cop d'ull podria enganyar-nos i fer-nos-la situar en el ''vell continent'', però no, es troba a Nova York entre la 5a i la Madison Ave.
Museus tampoc en falten! El Museu d'història Natural, el Metropolitan, el MOMA, el Guggenheim, etc. El d'Història Natural a l'entrada oest de Central Park a mitja alçada, és increïble, no tenim res que s'hi assembli aquí!
Al Guggenheim val la pena entrar-hi ni que sigui per veure l'interior des del vestíbul!
Al Metropolitan hi podem trobar un recull força extens dels ''souvenirs'' que els ianquis han anat recopilant de manera més o menys qüestionable arreu del món!
Souvenirs grecs...
Perses...
I des de la terrassa del museu podem contemplar el Mid Manhattan, el Central Park...
...i si hi ha sort una posta de sol.
Però no tot s'acaba en museus, edificis i ponts singulars. Val la pena fer una ullada a les botigues, encara que no pretenguem comprar res, perquè aquí s'hi troba de tot. Des de botigues d'electrònica d'última generació com l'Apple Store de la 5a avinguda amb un local fet tot de vidre a la botiga de LEGO (al Rockefeller center) o d'M&M's (a la M&M's World, de Times Square)!
Aquí pots comprar m&m's de tots colors! Però també pijames, vaixelles, tasses, etc, etc, etc decorades amb motius d'm&m's, en una botiga de dos pisos sense un sol racó buit.
Bé, agafem el Metro i anem cap al Lower Manhattan, just per sobre el Financiall District a fer un vol pels barris amb més vidilla de Manhattan: TriBeCa, SoHo, ChinaTown i Little Italy.
He dit ja que el Metro de Nova York és genial??
Doncs sí. És tot un món. Com si no l'haguéssin tocat des que van posar les primeres vies! Tot sembla que s'aguanti pels pèls! Però és autèntic!
TriBeCa és el barri delimitat per sota Canal Street i per sobre Chambers Street, entre Broadway i West Street. Es tracta d'un barri residencial de gent benestant, famós per l'ambient d'estudis d'artistes i on resideixen diverses celebritats. A banda d'això, el barri de blocs d'edificis més aviat baixos, és força tranquil, per no dir solitari.
Hi ha carrers sense trànsit que permeten per exemple, improvisar un partidet de beisbol al mig de carrer.
L'estètica dels edificis amb els anuncis retolats sobre les mateixes façanes, les escales d'emergències a l'exterior i els dipòsits d'aigües als terrats et situen en una altra època, la dels gàngster i pel·lícules en blanc i negre!
Continuant l'excursió podem arribar-nos cap a l'est, a Chinatown!
Això sí que és un altre món dintre la mateixa ciutat. Només hi que xinesos! Als parcs, grups d'avis juguen a jocs de taula propis dels seu país d'origen. I les àvies fan el mateix, uns metres més enllà.
A les botigues s'hi pot comprar caballets i cogombres de mar secs, pols de no sé quants òrgans de tigre i altres animals, i coses que millor no preguntar què són!
Són, com ho diria...
..bastant ''guarros''. En segons quins carrers, les sabates se t'enganxen al terra! Al costat d'una peixateria amb tot el peix exposat a fora de qualsevol manera, hi deixen les bosses d'escombraries tufejant i al davant poden estar descarregant mercaderies de ves a saber què i deixant sobre la vorera caixes brutes i altres restes que ja no els valen. S'ha de veure, però no comprar-hi!
Per sobre Chinatown podem arribar-nos a Little Italy! Bàsicament un carrer pler de restaurants Italians amb els cambrers competint pels clients que passen pel davant i molt d'ambient. Una mica estressant, però tot un espectacle!
Ja que hi som, anem a sopar. Deixem el SoHo per un altre dia!
De camí cap el SoHo, val la pena fixar-se en algunes escenes típiques de la ciutat que no es té tendència a fotografiar però que caracteritzen Nova York. Són els anuncis a gran escala cobrint façanes o parets mitjaneres. Grafittis impressionants i pintades rupestres més actuals en racons menys cèntrics, boques d'incendis, escales i entradors a edificis encara fets de ferro... Nova York és més que un grup d'avingudes glamouroses i uns quants edificis emblemàtics lluents!
La zona del SoHo es caracteritza per edificis baixos i amb les escales d'incèndis típiques de les pelis a la façana. És un barri amb moolta vida. Amb moltes galeries d'art i comerços de tota mena, com la Evolution Store, on podem trobar des d'un esquelet humà, a fòssils dignes de museu, a animals dissecats de tot tipus o piruletes comestibles amb escopins o altres bitxos dintre!! (val la pena entrar-hi).
És la zona on anar de compres: pel carrer ja t'anuncien dos Levi's per 20$!! I clar el turista pica...
Els barris per sobre el SoHo i Little Italy són més tranquils però en absolut solitaris. Hi troben molts bars i restaurants on sortir a prendre alguna cosa de nit!
Nova York també està pler bastides, d'aquelles que ja formen part del mobiliari urbà! Encara que les treiem de les fotos, hi són!
El que també sorprèn és la manera d'aixecar els edificis amb bigues de ferro unides amb reblons i els obrers passejant-hi per sobre! És ben bé com ho feien ara fa 100 anys però amb un casc i un arnès!
I tornem agafar el supermetro per tornar al Midtown i fer un tombet per Central Park!
És realment gran, però te l'imagines més gran del que realment és!
Per començar, la sensació de bosc i aíllament de la ciutat no és tan com diuen, i com tot, té racons bastant deixadets.
Aquí la gent hi pren el sol com si es tractés de la platja (bé aquest dia no feia el temps adient... però quan sortia el sol s'omplia de gent espatarrada sense complexos a la gespa del centre del Park, igual que a la Barceloneta)
Hi ha gent practicant beisbol, gent llegint i fins i tot tornejos d'escacs públics!!
Bé, tornem cap a la ciutat!
Els coloms també són una plaga en aquesta part del món!
Per les dimensions que té, Nova York és una ciutat molt dinàmica on les activitats populars poden tallar diversos carrers per fer una cursa de bicicletes o tota la avinguda de les Amèriques de punta a punta, per convertir-la en un passeig peatonal per atiborrar-se de hot dogs i smoothies!
I com he comentat, quedava pujar al Rockefeller Building! Hi ha menys gent i al pis de sobre no hi ha ni vidres, ni reixes que molestin per fer fotos!
No és el més alt però la majoria de gegants ens queden per sota!
Just al darrera tenim tot Central Park, impressionant!
Té o no té més bones vistes que l'Empire State??
Per acabar podem fer una visita a la zona de la universitat de Columbia, ja entrant a Harlem.
Aquesta imatge defineix una mica la idea america de preu per preu, sabates grosses!
Ben aprop de la Universitat de Columbia trobem per exemple la Cathedral of St. John the Divine, una mole de pedra situada al 1047 Amsterdam Avenue. Iniciada el 1892 i encara inacabada, és una església de dimensions faraòniques!
S'hi t'hi passes prou estona pots tenir fins i tot alguna revelació!
Ja que hi som, anem a sopar. Deixem el SoHo per un altre dia!
De camí cap el SoHo, val la pena fixar-se en algunes escenes típiques de la ciutat que no es té tendència a fotografiar però que caracteritzen Nova York. Són els anuncis a gran escala cobrint façanes o parets mitjaneres. Grafittis impressionants i pintades rupestres més actuals en racons menys cèntrics, boques d'incendis, escales i entradors a edificis encara fets de ferro... Nova York és més que un grup d'avingudes glamouroses i uns quants edificis emblemàtics lluents!
La zona del SoHo es caracteritza per edificis baixos i amb les escales d'incèndis típiques de les pelis a la façana. És un barri amb moolta vida. Amb moltes galeries d'art i comerços de tota mena, com la Evolution Store, on podem trobar des d'un esquelet humà, a fòssils dignes de museu, a animals dissecats de tot tipus o piruletes comestibles amb escopins o altres bitxos dintre!! (val la pena entrar-hi).
És la zona on anar de compres: pel carrer ja t'anuncien dos Levi's per 20$!! I clar el turista pica...
Els barris per sobre el SoHo i Little Italy són més tranquils però en absolut solitaris. Hi troben molts bars i restaurants on sortir a prendre alguna cosa de nit!
Nova York també està pler bastides, d'aquelles que ja formen part del mobiliari urbà! Encara que les treiem de les fotos, hi són!
El que també sorprèn és la manera d'aixecar els edificis amb bigues de ferro unides amb reblons i els obrers passejant-hi per sobre! És ben bé com ho feien ara fa 100 anys però amb un casc i un arnès!
I tornem agafar el supermetro per tornar al Midtown i fer un tombet per Central Park!
És realment gran, però te l'imagines més gran del que realment és!
Per començar, la sensació de bosc i aíllament de la ciutat no és tan com diuen, i com tot, té racons bastant deixadets.
Aquí la gent hi pren el sol com si es tractés de la platja (bé aquest dia no feia el temps adient... però quan sortia el sol s'omplia de gent espatarrada sense complexos a la gespa del centre del Park, igual que a la Barceloneta)
Hi ha gent practicant beisbol, gent llegint i fins i tot tornejos d'escacs públics!!
Bé, tornem cap a la ciutat!
Els coloms també són una plaga en aquesta part del món!
Per les dimensions que té, Nova York és una ciutat molt dinàmica on les activitats populars poden tallar diversos carrers per fer una cursa de bicicletes o tota la avinguda de les Amèriques de punta a punta, per convertir-la en un passeig peatonal per atiborrar-se de hot dogs i smoothies!
I com he comentat, quedava pujar al Rockefeller Building! Hi ha menys gent i al pis de sobre no hi ha ni vidres, ni reixes que molestin per fer fotos!
No és el més alt però la majoria de gegants ens queden per sota!
Just al darrera tenim tot Central Park, impressionant!
Té o no té més bones vistes que l'Empire State??
Per acabar podem fer una visita a la zona de la universitat de Columbia, ja entrant a Harlem.
Aquesta imatge defineix una mica la idea america de preu per preu, sabates grosses!
Ben aprop de la Universitat de Columbia trobem per exemple la Cathedral of St. John the Divine, una mole de pedra situada al 1047 Amsterdam Avenue. Iniciada el 1892 i encara inacabada, és una església de dimensions faraòniques!
S'hi t'hi passes prou estona pots tenir fins i tot alguna revelació!
I acabem el reportage, que s'està fent ja massa llarg, agafant el metro per anar a fer un últim sopar al Big Nick!!!
Si es visita Nova York s'ha d'anar a menjar al BIG NICK'S Burger Joint & Pissa Joint!! Ells diuen: Serving Westsiders since 1962, però es queden curts, aquí hi va gent de tot arreu, i no està precisament cèntric! El definiríem com un cuchitril poc ostentós, no gaire gran però atapeït, pler de records de la ciutat (especialment d'artistes i famosos locals) on es pot menjar de tot! Fins i tot Gazpacho (això no ho vam provar, ves a saber què entenen per Gazpacho)! Per les parets hi ha penjats els plats del dia i recomanacions del chef des de ves a saber quin any! I la carta impresa en forma de llibre fotocopiat en blanc i negre en plan moooolt cutre, té centenars per no dir més d'un miler de plats! I tot, absolutament tot el que diuen que fan, t'ho fan! I el més sorprenent, es que ho fan molt bé. Ara bé, no entreu als serveis sinó és necessari!
Els trobareu a 2175 BROADWAY (77th & Broadway)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada