Bandades d'estornells omplen el blau apagat del cel dansant en el silenci, dibuixant-hi i esborrant formes sinuoses. Només la remor de milers de petites ales movent-se frenèticament remouen aquesta calma quan et sobrevolen.
S'estiregassen, es compacten, se separen i es tornen a agrupar. Aquest fenomen tan relaxant per l'espectador, resulta molt estressant per aquests petits ocells, i es que aquestes danses no responen a cap joc sinó a la fugida desesperada i en massa, per la presència de falcons i esparvers que busquen fer el ressopó.
Quan s'envà la llum tots han trobat algun ja un racó entre els herbassars per passar la nit i esdevé la calma absoluta.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada