dilluns, 29 de gener de 2018

Antsiranana

És la ciutat més important al nord, també se la coneix com Diego Suarez.


És un indret de costa amb ambient de dia festiu al carrer, una ciutat acolorida, càlida i amb molt moviment.


El que atrau més l'atenció, és la gran quantitat de tuk-tuks circulant com petits insectes pels carrers i carrerons. Són els taxis més típics de Madagascar. Sobretot aquí al nord!


Té un aire colonial, de fet, trobem molts edificis de l'època de dominació francesa, que s'aguanten amb fils....


Molts dels edificis estan acabats amb porxos. No sembla respondre tant a una protecció contra la pluja, sinó més aviat a la seva predilecció per terrasses i balcons. Suposo que estructuralment, la manera ràpida i segura d'acabar un exterior amb grans terrasses que donen la volta completa a l'edifici, és recolzar aquestes terrasses al carrer, i per tant, creant aquests porxos.


Els malagasis fan vida al carrer, o almenys a l'exterior des dels balcons.


El trànsit pot arribar a ser dens i caòtic al voltant dels carrers on es munta el mercat. Tuk-tuks, cotxes, carros tirats per animals o per persones, bicicletes van deixant-se pas lentament i sense presses.


Cap a la tarda-vespre l'activitat augmenta.


Fins a la posta de sol, el trànsit amunt i avall no para, com si es tractés d'aprofitar l'últim raig de llum.


És una ciutat destartalada però amb encant, de cases baixes fetes amb gust i envoltades sempre de molta vegetació. És una ciutat petita on les necessitats principals semblen estar cobertes i on la gent sembla disposa d'una bona qualitat de vida. Si més no, comparant amb Tana o els petits poblats que trobem al llarg dels camins i carreteres.



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada