dimecres, 31 de gener del 2018

Tsingy Vermells


El Parc dels Tsingy Vermells es troba a unes 2,5h d'Antisranana. Després d'uns 40Km (1 hora de cotxe) per la carretera "esfaltada" RN6 en direcció sud, s'agafa un trencall a l'esquerra i ens aturem a un petit poblat on s'agafen els permisos o entrades. A partir d'aquí tenim 1 hora i escatx per una pista on l'ús d'un 4x4 és indispensable i imperatiu.
La pista perd fins i tot la categoria de pista en segons quins trams, amb pendents que et fan lliscar seient avall, i on sovint, sots i reguerons profunds fan que el tot-terreny quedi amb només dues rodes en contacte amb el terra per uns segons, es decanti cap un costat i torni a tocar terra. Una petita aventura digna dels reportatges de la National Geographic...


En arribar, les vistes són impressionants. Tenim sota nostra un barranc gegant on l'erosió dels torrents que l'han format ha deixat un paisatge peculiar, els tsingy vermells. Des dels balcons de sobre el barranc, la vista recorda lleugerament el relleu d'un Bryce Canyon més petit i modest al fons de tot.


En baixar, et vas apropant a les formacions que ha deixat l'erosió de l'aigua. Unes muntanyetes en punxa de colors que van del blanc a l'ocre i fins el vermell en altres punts del parc.


Aquestes estructures són molt fràgils i per tant, sensibles a l'impacte del turista curiós que trepitja i toca sense massa cura.



L'indret és curiós i disposant de prou temps, paga la pena apropar-s'hi, però tenint en ment de destinar-hi pràcticament tot el dia. El temps que cal per arribar-hi i tornar-ne, se't menja ja entre 4 i 5h. Nosaltres estàvem de camí cap a Ankarana i no podíem quedar-nos-hi massa temps, per tant, la visita va ser una mica llampec i no vam poder veure altres formacions de tsingy que hi ha en el parc.


Sembla un racó àrid, però el cert és que hi ha força vida i no és estrany observar ocells i rèptils, com aquest camaleó d'Oustalet (Furcifer oustaleti) que ens va fer aturar el tot-terreny perquè havia decidit creuar xino-xano la pista.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada