Un aspecte que contrasta amb la imatge comentada de la ciutat, i no interessa mostrar en guies i reportatges, és la gran quantitat d'indigents que hi ha per la zona més cèntrica i comercial, de Market St. a Union Square fins a la zona financera. És cert que al costat es troba Tenderloin, un petit barri més aviat pobre, però no parlo de gent vivint al carrer o amb una ampolla de vi de més, que per desgràcia tenim també a casa nostra. Parlo de gent en estats realment lamentables, gent parlant o cridant sola, gent barallant-se amb algú imaginari, un que es mig despulla al mig de carrer, etc, etc, etc. Impacta veure com la vida quotidiana de la resta de ciutadans, del turisme, conviu com si res esquivant o evitant-los com si d'un fanal al mig del carrer es tractés.
Es una zona reduïda i de fet vida i el moviment de la resta de la ciutat fa oblidar, inevitablement, aquestes primeres sensacions. San Francisco té una gran quantitat de racons especials. Com a ciutat americana, no té un casc antic ni una evolució d'estils arquitectònics gaire complexa però d'un barri a l'altre l'ambient i l'entorn canvia sorprenentment.
A sota una fotografia de la ciutat des de Twin Peaks, dos turons amb vistes que abracen tot San Francisco. En la imatge, un zoom amb els gratacels de la zona financera dividida pel Market st. i la Transpyramid Tower treient el cap a l'esquerra del tot.
Les pujades i baixades són la tònica general. La ciutat recobreix un terreny amb nombrosos turons que fan que hi hagi pocs carrers sense pendent.
A tot arreu trobem xinesos, però en aquestes ciutats, els barris d'aquesta comunitat són un punt obligat en la visita de qualsevol turista. El China Town de San Francisco, és ben bé una petita Xina dins la ciutat. No és tant extens com el de Nova York, però té també la seva gràcia.
Els comerços, indicacions i pintures a les parets estan retolats en xinès. Fins i tot els noms dels carrers es troben amb la doble retolació.
Els seus habitants en la seva vida quotidiana et fan sentir en un oasi xinès a l'altre costat del planeta. L'allau de turistes que recórrer aquests carrers però, et retorna al que és, un raconet peculiar d'una gran ciutat americana.
El moviment se centra en alguns carrers, després descobreixes carrerons més tranquils, sense tant turista i amb algunes sorpreses com aquestes enormes pintures murals.
Aquí està de moda el nou mini, sorprèn trobar golfs, bastants BMW... però també hi trobes aquells cotxes de les pel·lícules de fa anys, aquells cotxes que a part d'ells ningú no en donaria dos duros...
Després dels carrers amb pendent i estretament lligats, tenim la segona icona i reclam de San Francisco: els tramvies Cable Car. Van ser declarats patrimoni històric i part del seu atractiu rau en un sistema de tracció molt diferent i adaptat a les pendents dels carrers, es tracta d'un telefèric invertit, amb el cable tractor soterrat entre les dues vies. Actualment se'n conserven poques línies, que van plenes de de gom a gom. En la imatge dos unitats esperant abans de la parada de començament de línia de la Powell-Hyde Line, al final de Fisherman's Wharf, per a ser envaïdes per turistes
Sorprèn la convivència de Cable-cars, tramvies amb catenària, autobusos, autobusos amb catenària (Troleibús) i els cotxes, en una ciutat amb elevat trànsit. I no se senten clàxons ni crits.
City Hall. Com la Casa Blanca, el Capitol i altres edificis oficials, l'ajuntament de SFO recorda també l'arquitectura clàssica i ocupa un lloc destacat en un barri d'edificis i casetes baixes. De fet, a banda de la zona financera, que tampoc és gaire extensa, la ciutat no té edificis massa alts, i la majoria són casetes de dos o tres pisos o edificis de no més de 7 pisos.
Ens faltava l'altre medi de transport públic, el metro. En aquest cas, no és res espectacular, disposen d'unes 5 línies que comparteixen la majoria del recorregut per sota Market Street i no et permeten anar massa llocs. Els combois són molt curts i molt estrets
Les "Painted Ladies" d'Alamo Square. Imatge de postal típica amb aquest grupet de cases victorianes i la ciutat al darrera. L'indret és bonic i les vistes des del parc valen la pena però de cases victorianes n'hi ha moltíssimes a SFO, hi ha carrers on aquest estil va d'un extrem a l'altre i en ambdós costats.
Al barri de Castro per exemple, n'és pler.
Aquest barri, era un barri de classe treballadora fins a meitat del segle passat. Allà hi van acabar 'desterrats'el col·lectiu de gays, lesbianes, transsexuals que no eren ben vists a la resta de la ciutat. Però el pas del temps ha convertit aquest barri, en un dels barris més famosos i amb més ambient de la ciutat. Se'l coneix com el Gay Village i de barri obrer o marginal no en té absolutament res, les casetes estan totes atentament restaurades i conservades, i la petjada gay s'observa en molts detalls. Fixeu-vos en el pas de vianants!
L'estil victorià marca la línia del barri
L'estil i les pendents. Més val revisar els frens sovint en aquesta ciutat. De fet, a la zona de North Beach - Telegraph Hill vam veure un accident que feia poca estona que devia haver passat, un cotxe encastat a un altre i aquest frenat al seu temps per un fanal en un carrer amb pendents d'aquest estil!
La zona dels pescadors, el barri de Fisherman's Wharf no té massa a destacar. Ve a ser el Maremagnum + Port Vell a l'americana. Aquest tram de costa ha estat reconvertit en una espècie de port pesquer amb molls i edificis tots de fusta, amb escaletes, passarel·les que comuniquen edificis i molls. Es tracta d'un complex d'oci amb restaurants i bars, molt molt turístic, on el plat estrella és el cranc!
De pescadors en queda una petita zona on encara s'hi troba les barquetes i algun pescador netejant la coberta.
Com és natural, també hi ha un moll destinat a museu naval, amb un vaixell de guerra i el US Pampanito, un submarí del 1943 que serveix ja per poc més que per tenir-lo agafadet al moll i visitar-lo.
I per anar acabant, que no serà per racons fotografiats... unes fotos del principal atractiu de la ciutat el Golden Gate Bridge!
Aquest pont és de peatge per a entrar a San Francisco i els embussos que s'originen diumenge a la tarda 'operació retorn' són considerables.
Diuen que és una sort poder veure'l quan cau el sol. Normalment baixa la boira en ben dinat. La llàstima és no haver pogut accedir a la Baker Beach per aprofitar aquest moment i fotografiar el pont il·luminat amb els colors daurats de la posta. La línia de bus que hi portava havia canviat el recorregut encara no sabem perquè; l'autobusera no tenia el dia... a nosaltres no ens va voler donar gaires explicacions al·legant que ja ho havia preguntat algú abans i a la parella que ho va preguntar més tard els va engaltar un moc sense ni mirar-los. Al final hi vam haver d'anar en bici des de Marina Green, però conformant-nos amb les vistes des de l'est a contrallum.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada