Fa temps, havia vist una fotografia d'un congost estret de colors taronjosos, violetes i grocs. Un canyó on les parets en tensió, es retorçaven i on la llum les acariciava des de lluny sense voler-s'hi apropar...
...jo no sabia on era però tenia clar que hi havia d'anar. En el seu moment em va costar saber de què es tractava i a quin país es trobava. Actualment, cercant Antelope Canyon al google apareixen centenars de milers d'entrades. Han passat molts anys, i com jo, molta gent ha anat descobrint-lo.
Avui en dia representa un negoci molt lucratiu pels Navajos que gestionen les visites, tant a l'Upper com al Lower Antelope. En dates estivals cal fins i tot reservar, i els ramats de gent en grup el visiten en intervals de 15 min amb el guia esperonant-los pel darrera. Nosaltres vam optar per pagar el triple i fer el tour fotogràfic. La diferència; disposar de més temps, 2h en comptes de 30min, i tot i així vas a contra rellotge per prendre alguna fotografia decent.
La idea de muntar el trípode va queda descartada al cap de 10min, no hi ha ni temps, ni espai. A pols i tirant una mica d'ISO, una mica de diafragma, però sobretot amb molt de pols. La majoria les vaig aconseguir treure amb ISO400, 1/15-1/30, i amb diafragmes per sobre d'f4.
Les imatges no necessitaven massa explicació, però no he pogut reprimir-me.
BELLESA en majúscules!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada