Deixant Lone Pine per la 136/190 el paisatge comença a anticipar-nos el que havia de venir.
Mirant endarrere, a l'oest, encara vèiem Sierra Nevada encongint a l'horitzó.
Al cap d'una bona estona de carreteres rectilínies i inacabables anàvem entrant al Death Valley NP; de tot el viatge l'únic lloc on vam tenir sensació real de desert!
Aviat la vegetació més destacada a banda de petits matolls, era una espècie de palmera o drago, el famós Joshua tree (Yucca brevifolia), és a dir, arbre de Josuè.
A sota, vistes del Panamint Valley des del Fathers Crowley Point. La temperatura exterior anava augmentant i l'aire a condicionat del cotxe no podia refredar un aire tant calent i sec.
Dins del Death Valley, a la zona de dunes de prop de Stovepipe Wells.
Aquí amb una temperatura de 46ºC, no aconseguies ni suar, la sensació de dessecació era extrema. Amb pocs minuts d'estar fora el cotxe trepitjant les dunes tenies la pell i sobretot el cap cremant! Tenia ganes d'endinsar-me a fer alguna fotografia de la carena d'alguna duna però no semblava massa prudent passar més estona sota aquelles condicions...
Estàvem de pas i no podíem perdre massa més. Va ser la jornada de cotxe més llarga de tot el viatge. Havíem sortit de Mammoth Mountain d'hora al matí i teníem més de 760Km fins a Hurricane per arribar-hi abans de les 9 i trobar algun lloc per sopar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada