És un animal pacífic, poc espantadís i molt elegant. Tot i trobar-se en grups, és força freqüent veure'n exemplars sols podant alguna acàcia entre la vegetació o en mig del no res amb quilòmetres de sabana al seu voltant. Si es dóna el cas que la pista ens hi apropa, resten una estona observant-te amb certa indiferència.
Les següents dues fotografies corresponen a la mateixa girafa. Sola, a pocs metres de la pista que travessa les planes prèvies a l'entrada pel Naabi Hill Gate venint de l'est. Sorprenent perquè no semblava perduda, però al voltant només es veia quilòmetres i quilòmetres de gespa seca. Ens vam aturar davant seu i vam estar contemplant-nos mútuament durant una bona estona!
Aquestes dues banyetes permeten identificar fàcilment mascles de femelles, els primers solen tenir-les pelades de la punta a diferència de les femelles.
Les següents dues fotografies estan fetes a les planes que trobem direcció nord entre el riu Grumeti i la pista d'aterratge del Grumeti Tented Camp. Una zona amb acàcies disperses i diverses girafes pasturant o descansant tranquil·lament entre els arbres:
Aquest arbre salsitxer (gènere Kigelia) estava retallat com aquells arbusts de jardí, però de manera natural. Les girafes van podant tota fulla que tenen a l'abast deixant els arbres amb aquesta forma tant característica:
Un exemplar sopant al vespre abans que es pongués el sol al Parc de Tarangire, al nord-est del parc a prop del llac Manyara
Mare i fill a la zona de Seronera, fent-se de nit ja. Alguna cosa els tenia als dos pendents en la llunyania. Un depredador? El fet és que nosaltres érem completament transparents!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada