La climatologia de la zona fa que la millor època per a fer-hi excurions sigui sigui segurament entre hivern i finals de primavera, i durant els primers mesos de tador. La calor de l'estiu fa insuportable caminades gaire llarges.
Des del petit poble d'Abella de la Conca, arrapat al peu dels cingles, comença la ruta que us presento a continuació i que ja us avançava en l'entrada 'Roca de Monteguida'.
Per la primera part de l'excursió pot ser d'ajuda la guia d'en Manuel Cortès: 'La Serra del Boumort i Muntanyes Veïnes', Cossetània Edicions. Els antics corriols es desdibuixen entre pedreres, matolls i bosc i cal orientar-se bé.
Per començar l'excursió, cal dirigir-nos a l'església romànica de Sant Esteve d'Abella de la Conca. Darrera de l'església el camí s'acaba i cal anar intuïnt el sender entre la malesa i la tartera que baixa del coll de Juvell. Sovint s'acaba buscant el millor pas sense seguir un camí definit.
El pendent és fort i constant. Darrera nostre, aviat veiem Abella de la Conca als nostres peus. I el principi de la Serra de Carrànima a l'altre costat del barranc.
Amb 20-25min assolim el coll de Juvell sinó ens hem entretingut observant els voltors que ens sobrevolen.
I des d'aquest coll veiem el següent punt de referència, el coll de Cal Perdiu, a l'oest, entre els cingles de la Roca de la Coma al nord i el serrat d'Ordins al sud.
El lloc és impressionant, la ruta ens condueix com per una vall penjada enmig de dos cingleres que entre les discontinuïtats entre Roques (la de Magaró, la des Arços i la de Viella) ens ofereixen unes vistes privilegiades de tota la Conca Dellà.
Des del coll Juvell enfilem per un camí empedrat fins a sobre dels cingles de la Roca de la Coma. Val la pena girar-se i veure les vistes que ofereix l'ascenció!
A partir d'aquí desapareix tota traça i perdre's sembla que hagi de ser inevitable, però després d'una bona estona de pujada penosa entre argelagues i boix arribem al coll que bé descriu en Manuel Cortés.
Aquí cal asseure's per païr la immensitat de les vistes. A mà esquerra ens queda el Serrat de Virolla amagant al seu darrera la Roca Monteguida, l'objectiu final de la nostra caminada. Però el que més atrau la nostra atenció és la Serra de Carreu que emmuralla una immensa superfície, ben bé fins al poble de Bóixols.
Imponent, la vertical cara sud de la Serra de Carreu s'extén fins perdre's el seu final en el punt on treu el cap un emblanquinat Pedraforca.
Cal un bon teleobjectiu per apreciar-lo bé!
En aquest punt decidim seguir un suposat corriol que marca el mapa resseguint la base del serrat de Virolla i els penya-segats de la Roca de Monteguida fins la collada del Trumfo. Per això cal perdre alçada, no massa, i buscar un corriol fàcil de seguir, durant una estona...
El corriol ens porta per una llarga bauma on hi deuen fer nit uns quants isards, com demostra la gran acumulació d'excrements acumulats al terra.
El corriol se segueix relativament bé i sense perdre alçada tot i trobar-se tapat per argelaga i ginebró que fan la travessa una mica molesta. Les vistes són en tot moment immillorables.
El corriol s'apropa a la collada del Trumfo i sense perdre alçada girem cap a l'esquerra i anem buscant una grimpadeta senzilla que ens porta al vessant oest de la Roca de Monteguida, tot cobert de boix i amb restes de les últimes nevades. Des d'aquest costat les vistes s'amplien, veiem els tres Montsecs cap el sud-oest i Sant Cornel davant nostre, el Pantà de Sant Antoni, la Serra de Gurb, La Pobla de Segur i el Turbó o el Pirineu de Lleida i d'Aragó.
Deixo una panoràmica de 360º perquè us en feu una idea! 16 fotos!
I una foto del Turbó en la distància atrapat per la tempesta.
El camí de tornada el trobem a la collada del Trumfo, una pista de forta pendent que ens conduirà a través de camps de conreu en el seu millor moment, fins a Abella de la Conca.
>
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada