dilluns, 8 de gener de 2018

Cap i Far d'Andranomodi

Era d'hora, vam deixar les coses a l'hotel i vam quedar amb el Laurent per anar cap a Ramen, el cap d'Andranomodi i les Tres Badies. Aquí cal un tot-terreny i algú que conegui el territori per anar a qualsevol lloc! La part asfaltada s'acaba a Ramen i d'aquí endavant són tot camins de terra.

El paisatge és força sec, sobretot comparat amb la verdor d'Andasibe! i tornem a trobar baobabs!


La carretera ressegueix la costa de ben a prop. La marea està baixa i deixa veure les arrels aèries i les arrels respiratòries (pneumatòfors) dels manglars. Tot el litoral n'és ple.


Era hora de dinar i ens vam aturar una estona a Ramena. Allà mentre menjàvem vam rebre la visita d'aquests peluts devora-plàtans. Ja saben que a la terrasseta hi ha turistes i que a aquests els encanta la seva presència, així que quan arriba l'hora de menjar comencen a aparèixer.


El motiu no és altre que omplir l'estómac de manera fàcil! Són Crowned lemur (Eulemur coronatus) i el plàtan els torna bojos! Val a dir que, malgrat delir-se per la fruita que els dóna la gent, són prudents i pacients. Ells arriben i romanen a la barana esperant que tu t'hi apropis i els donis quelcom de menjar, i quan t'atanses amb un trosset de plàtan, te l'agafen amb la seva mini maneta amablement, sense pressa ni pors.


En ben dinat, vam continuar en direcció a l'extrem del golf on hi ha una antiga fortalesa francesa amb nius d'ametralladores i canons, i més enllà un tram de costa maquíssim amb aigua cristal·lina entre roques negres.


És el cap d'Andranomodi i des d'aquí es veu el far.



Un raconet d'allò més fotogènic


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada