El viatge va ser intens, com de costum. En 7 dies vam travessar l'illa d'oest a est per la costa nord i de nord a sud per la costa est i per l'interior. En total vam visitar 7 de les 9 províncies de Sicília.
La següent imatge també la vam veure repetida en diverses poblacions de l'illa... i en carreteres i camins allunyats de nuclis urbans! Una mica bastant porquets aquests sicilians...
Vam pensar primerament en una vaga dels serveis d'escombraries, però la porqueria de tota mena en mitjanes i voreres de Palerm i pràcticament de tots els pobles i ciutats visitats feia creure que el problema era més de caire col·lectiu...potser tradicional i tot!
Dec ser jo... segur que els giris que saben veure autenticitat i atractiu en els pixats del Raval i en la seva decadència, disfrutarien...
Deixant aquestes primeres sensacions, un dels primers llocs que vam visitar va ser Monreale, una població unida a Palerm.
Fora dels punts més cèntrics i turístics, els carrers i carrerons del voltant tenien un aspecte més aviat d'abandonament.
Ara bé, al final sempre arribes a racons amb encant! Aquesta és la plaça del Duomo de Monreale.
I l'interior de l'església! Fantàstic! Tota la nau decorada amb mosaic daurat.
Fa pensar en com devia ser l'interior pintat de les esglésies i catedrals romàniques i gòtiques que ara veiem amb la pedra nua. A sota un detall del pantocràtor que mostrava al inici. Feta a pols, amb el 70-200, sense flash, ISO400, f3.2, focal 135mm i la nitidesa immillorable! Quin pepino, 2 anys i continua sorprenent-me!
Per visitar el claustre ens van fotre una bona clatellada però aquest cop valia la pena pagar-ho.
Les columnes del claustre estaven decorades amb sanefes de mosaic de tons daurats que donaven una brillantor especial al lloc.
I els carrers de poble, poble...
De Palerm... les ''catacumbes'' plenes de cadàvers embalsamats (sense comentaris i sense fotos)... i el trànsit! Redéu, que estan bojos!!! Bé parlo de Palerm però es pot fer extensible a tota l'illa! Carrers amples sense retolació horitzontal, per on podien circular tant 2, com 3, com 4 cotxes de costat segons els pebrots que s'hi posin i els que hi posin els del sentit contrari, clar... Semàfors en vermell que s'havien d'interpretar com a verd, encara que a la cruïlla els cotxes vinguessin en tots sentits! I les prioritats? doncs ja podies circular a 80 o 100 per una via principal que de qualsevol carretereta o caminet et sortia un cotxe que s'incorporava sense mirar, tan sols a 10 metres davant teu!!! si senyor!!!
Vaja, el que vam veure només el primer dia d'estada cobria totes les infraccions de llibre que puguis veure a Barcelona en 10 anys. Si, si, en una rotonda, nosaltres dintre girant, ens apareix un cotxe amb una iaia tota cofoia en contra direcció a la nostra esquerra! reduïm i per la dreta aprofita un altre per incorporar-se en pla fitipaldi, tallant-nos i tallant a la iaia per l'interior per continuar per dins la rotonda (cara d'idiota, és la que se't queda evidentment). Això si, ningú no pita (sempre i quant no paris en un semàfor en vermell)
Següent parada Segesta!
En una zona de turons entre camps de conreu es troba el temple dòric inacabat de Segesta (segle V a.C.). El temple es troba en molt bon estat de conservació! Perquè de pedretes antigues escampades per aquí i per allà, l'illa n'està coberta, però no sempre en gaire bon estat...
Llàstima de la calor sufocant d'aquesta illa... S'ha de visitar en primavera, per la calor i humitat (tot el dia xops...) i pel paisatge (tot sec).
Per tota l'illa hi havia evidències de focs recents. En la imatge veiem els margallons (Chamaerops humilis) (Palma nana en italià) fent esforços per rebrotar.
Pels carrers de Palerm on els venedors ambulants estan en cada cantonada, ens n'havíem trobat uns quants amb la camioneta-triciclo-vespino tant típica, parats i venent sacs de cargols! Però els cargols que estem acostumats a menjar aquí sinó aquells petits i blancs que no en fem ni cas! Doncs tampoc vam arribar a saber perquè els feien servir però sí com de fàcil era agafar-ne, n'estava ple!!
Entre les fulles de margalló i recobrint totes les plantes d'aquest secarral!
L'altre atractiu de Segesta és el teatre, però està amagat al cim d'un turó darrera nostre que sota la solana va ser un patiment... (l'autocar anava a part...i el viatge no havia fet més que començar...)
Des d'aquí es veia un dels molts super-viaductes que hi ha construïts a l'illa en zones pràcticament planes! Deuen tenir vertigen de fer carreteres amb desnivells superiors al 2%... I no us ho perdeu, si el traçat es podia allargar innecessariament fent algunes esses, us dic jo que així es feia! Desconec els interessos que hi pugi haver a darrera de tals inútils i cares construccions quan la resta d'infrastructures viàries eren més aviat deplorables...però això és Sicília! Vaja, res massa allunyat de les desenes d'aeroports españols plantats enmig del no res...
El teatre grec de Segesta (Segle IV a.C.) fa 63 m de diàmetre i tenia una capacitat de 3000 espectadors!
Les vistes des d'aquí es tenen valen la pena. Ben trobat, per si l'espectacle no t'interessava...
Més a l'oest ens trobem la ciutat de Tràpani, famosa per la immensa zona de salines al seu sud.
Els molins. Una vista típica de dintre les salines, els molins destaquen en aquesta paisatge pla i monòton.
Hi ha zones menys humanitzades i molt interessants per a l'observació d'ocells! L'accés a aquestes salines no és evident però, i la majoria de camins, o són poc transitables en cotxe, o són d'ús privat!
Ben a prop de Tràpani trobem el poble d'Érice, gairebé enganxats de fet, coronat pels seus castells i torres. A sota, el campanar d'una de les esglésies.
El castell és imponent, està restaurat i es troba en una situació immillorable quan a vistes!
La ciutat està dalt del mont Éryx amb vistes panoràmiques impressionants de la costa nord-oest.
La ''ciutat'' és de fet, un poblet encantador amb carrerons de pendents considerables i força ambient al carrer, principalment turístic...
La Chiesa Matrice, del 1314, va ser construïda amb materials procedents del Temple de Venus. Davant d'ella, aïllat, s'aixeca un poderós campanar d'estil gòtic, tipus chiaramontano i coronat per merles que va ser construït originalment amb funció de torre.
Un dels carrerons que porta a aquesta església està dedicat a Nino Catalano! Era un ciclista sicilià... però el carreró era xulo...
S'havia fet tard, però la calor encara apretava i vam decidir apropar-nos a la Riserva Naturale dello Zingaro on hi ha diverses caletes i on de dia no hi pots deixar ni la tovallola. Cap el vespre però no hi ha problemes d'espai!
I abans de deixar definitivament Palerm, un detall del que us comentava...
...porqueria per tot arreu!!!
Ens dirigíem pel nord resseguint la costa cap a Cefalú però a mig camí decidim apropar-nos a Caccamo, un poblet de muntanya situat a dalt d'un turó molt a prop del Monte San Calogero. Som a un poblet tranquil... allunyat de la ciutat... més d'interior... i amb merda també!!! ...coi de sicilianus...
A banda d'això... un poblet amb molt d'encant, tot restaurat, i amb gust!
Com en altres poblacions d'aquesta illa, els carrerons no podien ser sinó amb pendent! Amunt o avall, però per fer cames! ...i amb la calor que feia, suar com mai ho havia fet...
Un dels elements que caracteritza el poble és el gran castell en un dels dos turons entre els quals s'estén el poble.
Passejant entre carrerons se sent una miqueta de ferum... t'aboques per un petit mirador entre cases i... merda! Ho heu encertat!
Des d'un dels turons es veia, a l'altre, l'església i el castell al cim!
I una característica d'aquesta població... els dipòsits d'aigua. No és una crítica! No podem dir que hi donin distinció i elegància, però queda curiós! Segueix un patró, una regularitat fotogènica!
I entrem al castell, que ens obren la porta!
El castell, del s.XII, està en restauració, queden per acabar cambres interiors i els patis de la part alta, però per la resta, semblava nou de trinca!
Era realment senyorial, havia valgut la pena l'incursió cap a Caccamo!
No descartaria que hagués sortit a alguna pel·lícula, perquè té tots els elements necessaris! Portes i carrers fortificats, patis d'armes, muralles per on fer les rondes, torres, passadissos secrets...
Els carrers tots cuidats i nets!
És curiós que el tema persianes no s'hagi estès gaire fora de la península! Aquí les finestres amb porticons i una espècie de tendals o 'llençols' fan la funció de les nostres persianes penjant per sobre els balcons.
Vistes del poble des del Duomo de Caccamo, l'església de San Giorgio Martire
Cefalú
Hem tornat cap el nord, a la costa!
Cefalú és dels pobles de costa més turístics de Sicília. Tot el poble està comprès entre el mar i la penya del darrera, tot apinyadet. La idea inicial era pujar al cim d'aquesta immensa roca, on hi ha el castell de Cefalú! Però la calor i xafogor eren insuportables ja a peu pla...
Els carrers eren un formiguer de turistes en un sentit i en l'altre! I entre mig motos i cotxes buscant el forat entre la gent, i afegint una mica d'histerisme al conjunt!
Totes les casetes arregladetes i els carrerons plens de botiguetes per turistes, a l'estil Tossa de Mar però a la Siciliana! I a l'ombra! Això és molt important a l'estiu en aquesta illa!!!
I cap amunt per carrerons més tranquils, arribem a la Catedral de Cefalú, a l'altre costat d'una plaça una més 'tranquil·la'
L'interior sobri però elegant i amb un pantocràtor sobre l'altar fet de mosaic com el de Monreale.
I cap avall altre cop! La veritat és que passejar per aquests carrers és força entretingut!
Des de la punta que més entra al mar tenim vistes des de l'altre costat del poble. Al llarg de tota la costa de Cefalú hi ha platges i caletes ben atapaïdes de gent!
I un detallet dels balcons de moltes de les cases de Cefalú, amb les portes amb porticons, rajoles de ceràmica i ferro forjat. Tot molt cuidat.
La veritat és el que el poblet és de postal! Val la pena perdre-hi mig dia almenys.
I d'aquí en direcció a Catània però per l'interior. La idea és anar visitant els poblets que hi ha entre Cefalú i Nicòsia i agafar la E932 fins a Catania. El primer poblet a destacar, Castelbuono:
El poble s'estén al llarg del llom d'una muntanyeta. Només des de certa distància es divisa en tota la seva extensió!
Gangi
Aquest poblet és ben curiós! En mig del no res, arreplegat en una de les cares d'un turonet envoltat de camps desèrtics, apareix com un munt de casetes homogènies ben apretadetes i aguantant la respiració...
El Castell d'Sperlinga
I a l'altra banda el poblet arrecerat! De fet l'interès està en el castell. Un castell/muralla que s'enfila amunt per l'estreta cresta sobre el poble.
Nicòsia. Es feia tard i no vam poder estar-nos-hi gaire estona.
I fora, una estampa típica de moltes poblacions sicilianes, gent asseguda sense cap altra preocupació que deixar córrer el temps i observar qui passa pel davant!
A la Piazza Garibaldi tenim la Cattedrale di San Nicolò. Com s'indica allà, amb un campanar d'estil gòtic-català! Jo si ho diuen ells... però, des de la ignorància, no li vam veure res de familiar.
Ascensió a l'Edna.
El dia següent tocava posar-se les botes! i no per anar a menjar...
Sí, això blanc que heu vist és neu! Hi havia unes grans acumulacions de neu cobertes de cendra. La temperatura era fresqueta comparada amb els trenta i escaig graus que teníem a baix, però tant com per mantenir-hi tanta neu a ple estiu... ens va sorprendre. Bé a nosaltres i a tothom!
El primer tram el puges en telefèric (a l'hivern són unes pistes d'esquí) i després decideixes si pagar una bona morterada per un d'aquests busos o a continuar a peu! i vam pujar a peu, clar... Si escollies el complet, em sembla recordar que et deixaves uns 50€! Deu ni no aquests sicilianus... bojos al volant si, però amb qüestió de peles tontos no... El primer dia recollint el cotxe de lloguer ja ens van fotre els quartos. Després d'una hora de discussió ens va tocar tornar a pagar l'assegurança que teníem ja pagada per internet, quins ous si...
Un altra cosa que ens va sorprendre d'aquesta muntanya van ser les marietes. Entre aquesta roca abrasiva i sense vida hi apareixia de tant en tant una marieta! I clar no es veia ni una sola planta, ni cap altre insecte a la rodona! Bé si només fos això... Però en aixecar una de les pedres per casualitat...
...desenes de marietes! Com una plaga! Sota les pedres s'hi arreceraven moltíssimes marietes, immòbils com si de la seva hivernació les acabéssim de despertar! Encara no entenc el fenomen en qüestió
La muntanya té molts cràters. Nosaltres en va deixar un parell tot pujant i vam decidir-nos pel següent que apareixia davant!
La pujada era bastant penosa, la pendent forta i la pedra lliscava muntanya avall en cada passa. Més feixuc que pujar el Pedraforca per la canal central...
Catània, un altre lloc amb encant... si fos per les primeres impressions no hauríem pas continuat...
No érem massa lluny del centre i de nit hauria fet canguelu de veritat. Tot plegat donava la sensació de barri humil i molt abandonat. No vam començar la visita pel millor indret, està clar...
La Piazza Vicenzo Bellini amb el Teatro Massimo Bellini al final sí tenia el seu encant. Tot i que de porqueria no en faltava. A l'entrada enreixada del palau de mà dreta (que no surt a la foto) hi havia de tot, entre acumulacions de cagarades de colom ''renaixentistes'' segurament...
Tradició i modernitat!
...bé, sobretot tradició...
I una d'aquestes cutriciclo-camionetes tant italianes! Es que per aquí casa s'en veuen poquíssimes i allà apareixen com a bolets! Què bones que són... No us perdeu l'estació de servei del darrera!
La Via Antonino di Sangiuliano era un carrer típic, bulliciós, de trànsit desorganitzat, amb molt comerç i més arreglat.
Bé, no tant, tant arreglat... S'ha de dir que el dia ennuvolat cotribuia a l'aspecte trist i brut!
La Via Etnea ens condueix a través de palaus i cases senyorials cap a la Piazza Università i a la plaça de la catedral amb la Fontana Dell'Elefante.
Catània va ser declarada patrimoni de la humanitat el per la UNESCO el 2002, i sembla que s'estiguin esforçant en restaurar palaus i altres monuments! Tenen feina...
Aquesta zona peatonal i en principi turística, estava relativament poc transitada. Val la pena treure el nas pels petits carrers del voltant. El casc antic està pler de casetes baixes amagant entre mig, palaus i moltes esglésies i capelles. A sota la Via Collegiata.
A peu de Via Etnea, la Basílica Collegiata. El camapanar està integrat en la mateixa façana, sembla ser un tret típic sicilià.
D'estil barroc tardà, no mostra una ornamentació carregada com esperaria sinó més aviat discreta. És senzilla però bonica.
Arribem a la Piazza Università
Els carrerons en aquesta zona tenen el seu atractiu. Res en particular però conviden a passejar-hi. Es té encara la sensació de visitar la ciutat tal com és hi ha estat, sense la transformació homogeneïtzadora del turisme de masses! I mira que de turisme a Sicilia n'hi ha bastant...
A la plaça de la Catedral estant, veiem en una cantonada, d'on semblava començar un carreró estret, un font monumental al vell mig del carreró. La font és curiosa perquè en surt un bon cabal d'aigua que es perd en forma de riu cap sota la calçada. Continuant pel costat de la font, cap el darrera (tampoc semblava haver-hi de res interessant...) vas a parar a una plaça enfonsada on hi ha el mercat del peix! Allà, a l'aire lliure!
Il Mercato della Pescheria. Com es deu haver fet tota la vida!
Menys glamourós que la Boqueria, però més mercat i menys atracció turística! La gent de Catània fent la compra de peix fresc i cap càmera (bé, la meva sí...)
Passant per un carreró per sota les cases, sortim a l'altre costat, a la Via Cardinale Dusmet.
A l'altre costat tenim el mercat de fruites i verdures!
Com els mercats setmanals de poble!!! Allà al mig de la calçada. Autèntic.
Bé, tornem enrere, que us he parlat de la plaça de la Catedral amb la Fontana Dell'Elefante de Vacarini i encara no us l'he ensenyada!
Aquesta és la Catedral
I el senyor bisbe vigilant l'entrada!
Dins hi trobem la tomba del Mestre Bellini, l'il·lustre compositor local que donava nom a diversos monuments de la ciutat.
I com us comentava, de bastides i obres se'n veuen, però aturades... i clar, acaba sent un abocador de primera!
Ja marxant vam veure girant un carrer com un 'mercadillu' que a mesura que continuàvem caminant veiem que s'estenia a un altre, i un altre i un altre carrer!!! Com uns encants en plena ciutat!
I deixem la zona de Catània per baixar cap el sud, també a la costa: Siracusa
La ciutat que més em va agradar, segurament. Bé, la ciutat antiga de Siracusa! Data del 734 a.C. Vam fer principalment la visita a la part de l'isola di Ortigia.
La sensació de poblet de tranquil i alhora monumental transmetia senzillesa i alhora la importància del que ha estat al llarg de la història!
Ens vam fer un fart de recórrer amunt i avall els carrerons d'aquesta ciutat!
Aquí tenien persianes!!!
Malgrat la importància de la ciutat per molts carrers caminàvem sols. Jo crec que la majoria de siracusians estaven fent de turistes a algun altre indret del món! I si topàvem amb algú era amb dues veïnes tornant de fer la compra!
Arribem a la plaça de la catedral, amb el Duomo al mig de la panoràmica. En aquesta plaça hi trobem també el Palazzo Senatorio, el palau Episcopal o el palau Benventano del Bosco.
La catedral o Duomo, barroca tot i que abans havia tingut una faça Normanda destruida per un gran terratrèmol l'any 1693. Incorpora dintre el que va ser el temple sacre d'estil dòric més important de la polis siracusana, dedicat a Atenea (Minerva) i convertit posteriorment en església cristina.
I en un extrem la chiesa di Santa Lucia alla Badia, del S.XV
A la Plaça de la Catedral ja hi havia una mica més de moviment, tot i que la veritat, aquella tranquilat era perfecta!
La Piazza Duomo era com un eixamplament dels carrers que hi confluïen en cada extrem!
Hi trobem aquest palau que actualment és el Gran Caffe del Duomo! Gran ho era, la veritat, però buit!
I continuem la nostra visita, tot escollint la ruta i perdent els secrets que altres carrerons amagaven! Perquè el que sobre el mapa semblava petit, en realitat donava per perdre-s'hi durant hores!
Ens dirigim cap a la costa. Aquí les motocicletes també són presents a tot arreu! Jo crec que les ciutats italianes juntament amb nosaltres, deuen ser dels llocs amb més motos per habitant.
I de tant en tant una imatge d'allò més quotidiana... una cigarreta a la fresca i supervisant el personal que passeja pel carrer! i es que cadascú fa el que vol a casa seva!
Ja som al passeig que recórrer tota la façana marítima.
Tampoc és que hi hagi molta més 'vidilla'... Aquesta pobra gelateria no dóna l'abast!
Però sí, no estem sols, alguns turistes com nosaltres disfrutant d'aquesta bonica ciutat i del solet abrasador...
Sigui per la calor o per la tranquil·litat que es respira en aquesta població, ve degust prendre's les coses amb calma. Sembla que tothom disposi de tot el temps del món!
Venda de fruits secs!!! En una altra d'aquestes genials triciclocamionetes!
El sol comença a escalfar-nos massa la closca!
Ens escapem altre cop cap a dintre buscant l'ombra pels carrerons! Hi ha racons més atrotinats que altres però malgrat tot, es veu conservat.
Amb una bici hauríem fet més via! Realment passen les hores i t'adones que has vist ben poc!
A cada cantonada apareixen restaurants, tratories i semblants! Tot i que la majoria tancats
I jo no és que sigui precisament un amant de les runes de l'època clàssica però a Siracusa hi ha un parc arqueològic força interessant. Inclou entre altres, l'amfiteatre romà i el magnífic teatre grec de Siracusa.
Il Teatro Greco di Siracusa, del segle V a.C. i el més gran de la Magna Grècia, és l'orgull de Siracusa
I per avui, ja n'hi hagut prou, cal anar tornant que ens queden uns quants quilòmetres. Això sí, a poc a poc i respectant gats i gossos!
Taormina es troba al nord-est de l'illa, per sobre de Catània! Es troba a 200m per sobre el nivell del mar i té unes molt bones vistes de l'Etna i de la costa est de Sicília
Es tracta d'un poblet interessant pel seu casc antic i també per un important teatre grec!
És un nucli extremadament turístic on la quantitat de gent arriba a atabalar. Tot és ple de comerços! Sembla que estiguis passejant pel centre comercial de la Roca del Vallès!!! ...però amb més anys d'història.
Tant et pots trobar amb un Mango com amb una botiga d'artesania o d'antiguitats!
Es tracta bàsicament d'un carrer principal d'on surten molts carreronets muntanya amunt o muntanya avall! I n'hi ha de ben curiosos!
I amb la gent que hi ha i no trobes ningú assegut prenent una cerveseta! És una cosa que encara no acabo d'explicar-me! Aquí a Barcelona no trobes una cadira lliure pel centre!
Ei! aquesta és la 'limusina' de les cutreciclocamionetes!!!
Bé, deixem la costa est i ens dirigim cap al sud, sud-oest! Cap a Agrigento! I mireu què marca el cotxe! Quina calda! Ni un dia de descans...
Valle dei Templi
Bé, què us he de dir... un temple mitjanament conservat i molts altres en runes que ja ni ensenyo! I tampoc parlo de la clavada per visitar el Valle de marres sota un sol de justícia i tornant a pagar per un trist tríptic informatiu!!!
I aquí s'acabava el nostre últim dia com a turistes per Sicília!
Però...uns se'n van i altres arriben...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada