divendres, 15 de desembre de 2017

Baixant de l'Altiplà

Deixant Antsirabe, el paisatge es va tornant més verd, continuem a l'altiplà per un pèl més baixos i apropant-nos a la cara més plujosa de l'illa. Aquí s'aprofita pels cultius de regadiu, principalment d'arròs.


L'arròs és el puntal de l'alimentació malagasi. A taula no hi manca mai un vol gegant d'arròs per compartir i després la carn o el que sigui per cadascú. Ells diuen que mentre que un estranger acompanya el plat amb una mica d'arròs a mode de pa, ells acompanyen l'arròs amb una mica de car, verdures... De fet, l'arròs que preparen es pot menjar pràcticament sol, tenen una varietat d'arròs rosat amb un gust suau que entra la mar de bé. Sovint els arrossos els serveixen aromatitzats amb coco, amb un gust molt subtil, però que el fa molt llaminer.


S'observen terrenys on sembla que s'estiguin fent créixer arbres fruiters o s'estigui reforestant el terreny. La desforestació és sens dubte el principal problema mediambiental de l'illa. Malgrat estar prohibida, la crema de boscos avança sense aturador, arreu es veuen extensions ennegrides per les cremes que realitza la gent local, ja sigui per a sembrar, ja sigui per a esperar brots de gespa tendra per al bestiar.
Amb una població d'uns 23 milions d'habitants, al meitat que Espanya i s'està arrasant una superfície fins i tot més gran, de tal manera que d'aquí a pocs anys no quedaran boscos a Madagascar. Aquest fet es fa palès a vista d'ocell mirant el país a través del Google Earth, especialment la cost est, una regió típicament coberta per extensions continues de boscos i selves plujoses, que actualment han desaparegut per deixar lloc a un trist paisatge de pedaços de color verd fosc (bosc primari o secundari) envoltats de llargues extensions desforestades d'un verd clar.
Les conseqüències d'aquesta desforestació són múltiples, com l'empobriment del sòl, l'erosió, els canvis de règim hídric, empobriment de la diversitat vegetal i l'extinció de moltes espècies animals i vegetals. Aquest últim punt, la pèrdua d'hàbitats de moltes espècies animals, és el que està fent que pràcticament totes les espècies de lèmurs estiguin avui en dia en risc elevat d'extinció. Per això ens trobem de tant en tant, organitzacions no governamentals (sovint estrangeres) que compren sòl i intenten revertir penosament aquesta tendència, mitjançant la reforestació amb espècies autòctones.



En aquesta zona els productes d'artesania que venen als turistes canvien, si a la zona de Morondava-Bekopaka predominaven les talles de fusta de palissandre, aquí es treballa principalment una espècie de vímet, per a fer cistells i productes de decoració.


A prop de Tana (l'abreviatura d'Antananarivo, la capital) els camps destinats a fer fang i coure maons augmenta en volum i en freqüència, indicador segurament de la proximitat d'una capital amb una població que s'apropa als tres milions d'habitants.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada