En la fotografia anterior veiem entre la gent una dona amb la cara tota pintada. És molt normal de veure a Madagascar. O bé tota la cara pintada d'una espècie de crema blanc-grogosa o bé part de la cara fent dibuixos florals o semblants. En el primer dels casos el motiu és cosmètic. Es tracta d'una crema feta a partir d'escorça de baobab que cuida la pell i protegeix de la radiació solar. Se la preparen ells mateixos, però a les ciutats se'n ven de preparada. En el segon cas, els dibuixos de flors a la cara, tenen una funció cosmètica de bellesa, i es veu sobretot en noies joves.
Malgrat viure al camp, sempre envoltats de sorra, fang i la pols que aixequen els cotxes i animals, el gust estètic pel vestir no s'abandona. A la costa oest, és especialment remarcable, sobretot les dones, la gran varietat de colors i estampats combinats amb molta personalitat. En allunyar-te de la ciutat principal, la gent vesteix més pel dia a dia però a Morondava la imatge es cuida moltíssim. Preguntant per l'ús de sabates o xancles, o el fet d'anar descalços, resulta que no es tracta del nivell econòmic o social de la família, és més una elecció personal, per comoditat o fins i tot per netedat entesa de manera diferent! Et trobes molta gent descalça, si, però duent les sabates a les mans per a no embrutar-les!
Al prop de la riba on arriben cotxes i camions que creuen el Manambolo, s'organitza un conjunt d'activitats comercials associades a atendre la gent que arriba a comprar o els turistes que esperen per fer una excursió en canoa riu amunt.
Hi ha paradetes on es fa menjar i s'ofereix de veure, però també paradetes d'artesania local
Aquí tothom té una feina. I l'aigua s'agafa del riu mateix!
Bé, alguns més que altres!
Una activitat típica en aquest punt és remuntar un tram del riu en canoa.
Som ja geològicament parlant dins la zona dels Tsingy que veurem a continuació. La roca calcària grisa a banda i banda comença a indicar-nos què ens trobarem dins el parc natural pròpiament dit.
En aquest riu és normal trobar-hi cocodrils, cocodrils del Nil. A Madagascar no hi havia cocodrils pel que ens van explicar, el cocodril del Nil el van introduir!
La gent però no els tem especialment, deuen tenir menjar de sobres al riu perquè els nens s'hi banyen i ningú no pren cap mesura especial. Diuen que no fan massa cas a la gent. De fet a aquests de la fotos ens hi vam apropar fins a un parell de metres i no es immutar.
Bé, toca anar tornant i dirigir-nos cap al P.N. des Tsingy, que és el motiu principal pel qual hem creuat tot el país!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada