De Morondava a Bekopaka creuant els dos grans Rius

La carretera que ens ha de dur fins a Bekopaka, l'últim poble al límit del parc nacional dels Tsingy de Bemaraha és una pista de terra intransitable en època de pluges que creu dos grans rius, el Tsiribihina i el Manambolo. Ens hem llevat d'hora perquè l'estat d'aquesta pista i el trajecte amb els transbordadors pel riu fan que sigui una jornada molt llarga.

De camí ens trobem en diversos trams de paradetes on la gent dels poblats propers ven els seus productes o prepara menjar i beguda pels viatgers

Després de quelcom més de dues hores arribem a la riba del riu Tsiribihina, on està desembarcant un transbordador provinent de Belo Tsiribihina. No deixa de ser una atracció pels més petits.

Aquí esperem una estona amb altres turistes i gent del país que feia el mateix recorregut. Hi ha malagasis amb paradetes amb menjar cuinat per als viagers. A la imatge de sota una nena cuinant peix recent pescat al riu.

És el nostre torn. El sistema d'embarcament és bastant precari, pel que ens expliquen no seria la primera vegada que els ponts de ferro que empren per a fer pujar els cotxes, es vellugen i un cotxe acaba a l'aigua! Per seguretat, aquesta maniobra la fa el conductor sol amb les indicacions de la tripulació, i la resta ens ho mirem des de dalt de la riba.

El trajecte dura hora llarga. Un bon temps sota un sol i calor de brases, asseguts al poc espai que deixen els cotxes i buscant la seva pròpia ombra!.

Aquestes barcasses són tot un enginy de bricolatge rudimentari però funcional. No deixen de ser cascs de dues o tres barques amb una superfície comuna feta de taulons de fusta. Cada barca original disposa d'un motor acoblat fet a partir d'un motor d'automòbil connectat a diverses corretges i prenent la benzina d'una garrafa penjada més amunt a través d'una mànega! Al·lucinant! Seria interessant presentar-se a la ITV amb aquest enginy!!!

Durant el trajecte riu avall fins a Belo Tsiribihina ens creuem amb canoes i altres embarcacions. Hi ha molt de moviment. A banda i banda veiem gent pescant o carregant sacs a les seves canoes per vendre'ls més amunt o més avall. Tot és lent, tot és rudimentari però no es veu a ningú estressat o preocupat, és un altre món. N'hauríem d'aprendre.

Desembarquem el cotxe i ens dirigim a Belo Tsiribihina per dinar i descansar una estona a l'ombra.

Un cop dinats, un altre cop cap el cotxe. Resten tres hores i escatx més de pols fins a Bekopaka i creuar un altre riu, el Manambolo.

Just abans de Bekopaka hi ha el riu Manambolo que cal creuar. En aquest hi ha una barcassa que fa de transbordador fix d'un costat a l'altre del riu, però pel nivell de l'aigua no pot aproximar-se a la riba i cal entrar a la llera amb el cotxe fins arribar al pujador de la barcassa. No les teníem totes, el nivell de l'agua cobria ben bé la roda. Hi va haver tot-terrenys que es van atrevir.

Aquestes maniobres eren lentes...

Per postres, els motors no funcionaven i la barcassa la movien amb tracció humana! Rieu, però trobaven sempre una sol·lució, no et deixaven penjat com Rodalies!

Ha sigut un dia llarg, però ja som a Bekopaka