dimecres, 26 de desembre de 2012

Londres 2012

Per tancar l'any penjo el reportage de Londres (4 mesos després...). I es que si espero gaire més ja no valdrà la pena!

I res millor per començar que una fotografia del Parlament amb el dia gris i trist i la seva torre del rellotge amb el famós Big Ben! Vaja, el que la Tour Eiffel és per París, il Colosseo per Roma, la Sagrada Família per Barcelona o the Empire State building per Nova York!


Bé, unes quantes fotografies, que és el referent principal...


I es que malgrat el que un pugui esperar-se, Londres no és una ciutat monumental. Els referents arquitectònics són més aviat escassos. Trobem tres o quatre icones arreu conegudes i poca cosa més. Sorprèn de fet, que una ciutat, capital d'un imperi tant important en el passat i influent encara avui, no hagi deixat una petjada més important en l'arquitectura i l'urbanisme de la ciutat. En moltes altres ciutats europees (capitals i no capitals) s'observa el pas de la història i dels diferents moments artístics i culturals en el creixement de la ciutat amb barris diferenciats i estils marcadament diferents des del centre o centres històrics cap la perifèria. Londres dóna la sensació d'extensa ciutat de casetes baixes o mitjanes d'estils barrejats i poc diferenciats des del núcli antic als barris circumdants.


Això sí, es tracta d'una ciutat amb molta vida, i molt turisme! Els voltants del Parlament i a l'altra banda del Westminister bridge fins el London Eye, hi ha tal quantitat de gent que sovint resulta intransitable! Les fotografies no solen donar aquesta sensació però a sota es veu ben bé el formiguer de què parlo al final del pont!



El Palau de Westminister que allotja les Houses of Parliament, data del segle XIX i va ser construït sobre les runes de l'antic palau medieval de Westminister. És d'estil neogòtic perpendicular en contraposició al gòtic curvilini i que va durar a anglaterra fins el segle XVI.


La visita a les Houses of Parliament paga la pena. Val 15 lliures però és realment interessant! En aquesta ciutat tot va a base de 15£ (el Parlament, Westminister Abbey, la St Paul's Cathedral, la cúpula de la mateixa catedral, etc, etc... una ruïna). I no només et toca buidar la butxaca sinó que a sobre et prohibeixen fer fotografies perquè compris les seves postaletes, llibrets i tot tipus de records a la botiga... Bé, tan se val, en aquest cas, s'ho val. La visita et porta pels passadissos i passadissets del palau fins a la House of Commons i la House of Lords amb les explicacions de tot tipus d'anècdotes sobre la història de l'edifici que juntament amb la Westminister Abbey sembla acumular ''tots'' els aconteixements d'aquest poble!


La torre Victòria


La London Eye! Deu ser la construcció més alta de la ciutat!



Des de la sortida de metro de Westminister de la cantonada de Parliament St. amb Bridge St. tenim una vista completa del conjunt del Parlament a l'esquerra.


I de tot Westminister al davant



No es tracta d'una ciutat gaire fotogènica...és una opinió! Hi ha punts interessants però o bé l'entorn ho desmereix, o bé el dia amb una llum apagada i difosa li treu encant o bé el mobiliari urbà et complica una mica l'existència! Però de tant en tant es pot fer ús d'algun dels seus típics souvenirs per treure'n una vista un pèl diferent.



La ciutat està plena de mostres d'aquest estil anglès variat però monòton.



Les cabines de telèfon vermelles són omnipresents! Són juntament amb les bústies i els autobusos de dos pisos, els elements més explotats comercialment com a record! No sé pas què vendrien els centenars de botigues de souvenirs i tonteries vàries repartides per tota la ciutat... bé si! ''La família reial!'' te la trobes fin i tot dins la sopa!!!



L'entrada al conegut Downing Street, al número 10 del qual es troba la residència del Primer Ministre! La residència ni es veia, la reixa i la densa vigilància policial feien impossible ficar-hi el nas! Bé, i tampoc calia...


A pocs metres un monument força original! Un homenatge a les dones durant la segona guerra mundial a través dels diferents vestits/uniformes de l'epoca.




Pujant pel Parliament st. venint del Parlament i Westminister hi ha un seguit de petits edificis força pintorescos i un munt de bars/pubs/restaurants típicament decorats.


Bé a l'estil irish pub del carrer Ferran!


Caminant i badant arribem a la famosa Trafalgar Square!!! Res de res, una gran rotonda sense pena ni glòria que feia mandra fotografiar... Enganxada a la rotonda, hi ha realment la plaça, amb un parell de fons i la National Gallery al darrera.


El Fantasma de l'Òpera al Her Majestys Theatre al Haymarket st. Hi ha teatres a tot arreu en aquesta ciutat!


I què he dir de Picadilly Circus. Una cruïlla sinuosa de carrers, intent d'imitació de Times Square a NY. Un punt de trobada de gent on semblava que hi regalessin duros a 4 pessetes! Molt comerç, sobretot de drapets de totes les cases congudes que podem trobar al centre de qualsevol ciutat mitjanament important i moltes altres botigues!





Una altra cosa no, però gust per la decoració d'interiors (parlo de locals comercials) en tenen! Se'ls ho ha de reconèixer! I no deixa de ser una paradoxa, que malgrat mostrar un marcat malgust pel vestir (sobretot si surten del seu país) les botigues facin goig, i la roba i complements que s'hi mostra no tinguin res a veure amb el que després solen passejar pel continent!


Aquest clima humit que en general tant fastigueja, quan cau el sol i els llums de carrers i botigues s'encenen, il·lumina la ciutat d'una manera especial. Els colors s'intensifiquen i tot es reflexa per terra i parets.


Regent St. venint de Picadilly Circus


Great Marlborough St.


Carnaby St., carrer peatonal força animat, paral·lel a Regent St.


Si s'està a prop de Big Ben val la pena treure el cap i veure'l il·luminat de nit!


És de dia i fa sol al carrer! Imatge de postal de quatre cabines al Belgrave Rd. amb el Warwick Way.



El carrer Belgrave és un carrer de casetes baixes d'estil Victorià, totes blanques i reconvertides en hotelets!



La Victoria Station, una estació de tren i metro amb molta activitat que va ser la nostra porta d'entrada a la ciutat i el punt de partida de més d'un dia! Només sortir al Hall ja ens van venir un parell d'homes uniformats a oferir-nos molt amablement informació i mapa de la ciutat! No sé si era per la proximitat amb els jocs olímpics però l'amabilitat de la gent era admirable!



La Tower of London ha anat sent modificada des de la primera construcció del 1066. L'edifici ha tingut diversos usos al llarg de la història a part de castell o fortificació de defensa de la ciutat, ha estat armeria, tresoreria, presó, seu de la Reial Casa de la Moneda i casa de les Joies de la Corona del Regne Unit.


Ben a prop tenim el pont més famós sobre el Thames. El Tower Bridge! Un pont basculant de vora 244 m de llarg amb dues torres, cadascuna de 65 m d'alçada.


 



La llum central de 61 m entre les torres està dividida en dues plataformes, que es poden aixecar fins a un angle de 86º (gairebé vertical) per a permetre el trànsit fluvial. Tot i que cadascuna pesa unes 1000 tones, estan contapesades per a minimitzar la força i el temps necessari per a aixecar-les no supera el minut.


Les vistes des de les passarel·les superiors abarquen tota la ciutat, de fet, l'absència d'edificis alts fora dels de la zona fiancera i del costat del City Hall fan que la visió panoràmica de la ciutat es perdi en l'horitzó. Hi ha diversos punts des d'on s'ofereix veure la ciutat com des de la cúpula de la catedral de Sr. Pauls o la London Eye entre altres, però el fet és que si es té la intenció de visitar el Pont de la Torre, no cal perdre el temps pujant a cap altre lloc, les vistes des de dalt no són res de l'altre món.




L'estructura interior de les torres amb les bigues i escales reblonades està perfectament conservada.
 

El mecanisme hidràulic que en el seu moment aixecava el pont estava alimentat per aigua a pressió. La visita a la sala de màquines on es conserva tot l'enginy original està inclòs en la visita. Avui en dia el mecanisme és elèctric.



A l'altre costat del riu, pel carrer Shad Thames trobem també botigues i comerços dignes de fotografiar! El carrer sembla travessar una antiga zona industrial restaurada i reconvertida.

 






Va coincidir que durant els dies en què estàvem a la ciutat, se celebrava el famós Notting Hill Carnival!


El Carnaval dura dos dies el primer és pels ''nens'' i el segón dia per adults!



Hi ha una espècie de rua que va seguint alguns carrers i per la resta del barri un mar de gent ocupant la calçada menjant i bevent! Hi ha paradetes de hot dogs, shawarma i tot tipus de menjars per endur a més de refrescos i cervesa!







També a Notting Hill trobem exemples d'aquest estil Victorià que sembla englobar tot el que s'ha fet a Londres! Perquè tot és estil Victorià i mira que sovint no s'assembla en res! Des de les casetes unifamiliars típiques, a l'estació de St. Pancras o el museu d'Hist. Natural. Sembla que tot Londres es va fer durant el segle XIX d'aquesta amalgama d'estils barrejats i poc definits anomenats tot junts arquitectura Victoriana!


I agafem el metro per dirigir-nos al Camden market per acabar de passar la tarda!


Siií, el metro (tube pels londinencs) també és del segle XIX!!! Va ser el primer metro del món! Avui però veiem un metro modern i eficient, i unes estacions senzilles però netes.



Aquest ''barri'' és un altre món. A primer cop d'ull sembla el cul del món, un racó marginal on conviuen tot tipus d'especímens sense llei ni ordre...


Però ràpidment et veus submergit en aquest ambient surrealista!


És un poble dintre la ciutat. Un mercat ("mercadillu") de tot el que et puguis imaginar, un parc d'atraccions urbanes on perdre tant temps com permetis deixar passar.

















A la cantonada de Regents Park Rd. amb Chalk Farm Rd. hi ha aquest magnífic graffity que em va costar un muntatge de 5 fotografies per poder-lo tenir sencer en la imatge que acompanya l'explicació. La pintura ocupava una extensió d'uns 12 metres de llargada i un parell d'alçada!


Tornant a la realitat... Entrem a la Westminister Abbey!
L'entrada són també 15 lliures i tením prohibit fer fotografies així que, només puc presentar imatges del Claustre i d'una capelleta adjunta al claustre on sí estava permès fer fotos.




Del claustre poca cosa dir. No s'hi aprecia un gran treball, no és precisament destacable d'entre els claustres que poguem haver vist.



Assumint el risc de rebre alguna esbroncada a la sortida vaig apropar-me a la porta principal de l'església i en vaig treure una fotografia poc agraciada que mostro seguidament.


La importància de l'abadia no crec que radiqui en la pròpia arquitectura. A banda de la Lady Chapel, una autèntica joia, l'església i el claustre no tenen res a envejar als de la majoria de catedrals i basíliques que poguem trobar per l'europa continental. Això sí, en cap altra trobarem tal quantitat d'història esculpida en tombes i estàtues. Allà hi ha enterrada mitja humanitat! I si no hi estan enterrats almenys hi consten d'alguna manera, ja sigui amb una estatua o placa. Hi trobem a tothom, a banda de reis i reines, cosins i cosines, etc, etc trobem tot tipus de poetes i científics britànics de tots els temps! Curiós si més no...


Al costat de l'Abadia vam trobar un edifici destacable, adjunt al conjunt de l'abadia i d'estil gòtic. Per sota s'esmunyia un passatge que permetia creuar-lo fins a uns jardins interiors, el Dean's Yard, un rectangle ajardinat tancat al trànsit on es veu que els alumnes de l'escola de Westminister tenen permís per jugar-hi. Des de dintre, els jardins i els refinats edificis del voltant fan d'aquest lloc un racó especial!


Façana de l'entrada principal a l'Abadia des del Victoria St.


Tornem a agafar el metro i ens dirigim al Museu d'Història Natural!


L'interior de l'edifici és espectacular. Recorda el col·legi de de les pel·lícules de Harry Potter.


Només entrar ens dóna la benvinguda un esquelet sencer de Diplodocus


Es tracta d'un museu clàssic d'Història Natural on l'acumulació i simple exposició de peces és la norma. La part dels dinosaures, que intenta ser un pèl més didàctica, és una interpretació molt subjectiva que cau en els tòpics i s'allunya de la visió més científica. Una atracció només pels petits!


El museu no es mereix una gran nota, els americans els passen la mà per la cara tansols amb el Museu d'Història Natural de Nova York. Però tampoc cal desmerèixer aquesta institució i la seva valuosa tasca. Ja ens agradaria aquí tenir un museu que s'apropés només una mica a aquest gran museu britànic.






Sortim del museu més que res perquè ens en fan fora! Aquí tanquen d'hora!


I seguim la Exhibiton Rd. amunt en direcció al Hyde Park. No fa el millor temps per passejar per parcs però aquí no saps mai si l'endemà encara serà pitjor el temps!



L'estamapa següent és curiosa, un taxi rere l'altre decorats cadascun amb publicitat diferent! S'han de treure diners d'on espugui!!!


Al davant de l'entrada al parc per Kensington Rd. tenim el conegut Royal Albert Hall!


Del Parc poca cosa a dir, una espècie de parc de la Ciutadella mooolt més gros, però no gaire més interessant.


De nit anem a donar un tomb pel China Town, un petit racó amb força moviment a prop de Picadilly Circus. Entrem per Gerrard St.






Això de deixar la brossa al mig del carrer és quelcom que també s'ha globalitzat! I que bonic que queda...


Tot l'entron del Barri Xinès, Picadilly Circus, Coven Garden, el Soho i més avall direcció Trafagar Sq. té molta vida de bars i restaurants de nit! La majoria són cadenes com la Pret a Manger que trobem a cada cantonada!


I sinó restaurants italians!
Ei, i sort d'aquests! ...que els que semblen més autòctons anuncien ''amb llums de neó'' el fantàstic fish and ships!!! Com si d'una delicatessen culinària es tractés!!!


La zona de Coven Garden queda més solitari un cop tanquen les botigues, però té el seu encant!





I l'endemà tornem-hi que no ha estat res!
Ens calçem i ens dirigim cap a la zona financera tot recorrent les barriades a dreta i esquerra del Thames mentre anem creuant els diferents ponts en un sentit i en l'altre!
Al mapa tot sembla a prop però déu ni do...


Al fons aviat es distingeix la cúpula de la St Paul.


Les aigües d'aquest riu tenen un color que fa la competència al Llobregat! Estan molt orgullosos de la recuperació que van fer del riu anys enrera i trobes panells informatius explicant les espècies de peixos que s'hi troba, però la veritat és que l'aigua fa set coses! la del Port de Barcelona fa més bona pinta...


Ara bé, això no fa fer enrera a qui vol pescar o passejar el gos per una platja inexistent arràn de riba! En alguna d'aquestes minúscules platges hi havia gent passejant descalça o asseguda, gaudint de la paradisíaca blanca i fina sorra del Thames! Déu ni do...



Pel riu es veuen moltes barcasses planes amb contenidors per poder transportar les càrregues amunt i avall per sota dels freqüents ponts que comuniquen els dos costats de la ciutat.


I que empalagosa que és aquesta família reial! Sembla mentida que avui en dia, un país modern com és el Regne Unit veneri de tal manera un anacronisme com aquest!




La catedral de St. Paul es troba de camí entre el barri de Smithfield i la City. Un racó de Londres apartat de les zones sobresaturades de turistes que sense tenir res d'especial és agradable de perdre's-hi.



Arribem finalment a la Catedral que portem tot el matí veient en la distància! Dubtem per un moment d'entrar per pujar a la cúpula però són un altre cop 15 lliures per entrar i unes tantes per pujar a la cúpula i ens queda encara tota la zona finacera! Ho deixem per la propera vegada que visitem la ciutat. Treiem només el nas a l'entrada on es fa cua per comprar els tickets. Bé, una església del segle XVIII a imatge de les renaixentistes italianes.



És una zona on es barreja allò antic i modern, potser per la proximitat de la City


Val la pena fer un tomb pels voltants, ofereixen vistes maques d'aquesta immensa catedral



Ben a prop de St. Paul trobem una placeta moderna, la Patemoster Sq. i es dóna la casualitat que hi arribem a l'hora de dinar (dels britànics, és clar!)


Deu ser una zona d'oficines. De fet hi ha la London Stock Exchange i més d'un banc al costat. I es nota. La gent va tota arreglada com si de directius o brokers de borsa es tractés!


El que sorprèn es que malgrat les formes i vestimenta, optin per dinar d'entrepans i amanides tot just comprades als locals de banda i banda de la plaça, asseguts al terra a les escales del monument central o en qualsevol banc com si d'estudiants en un campus universitari d'èlit es tractés!
Això sí, pel terra, però amb estil!


Tots super-monos i -mones amb l'entrepà a una mà i el telèfon a l'altra. Bé mones a mitges! Com es pot anar a la feina vestit així i amb xancles de platja per calçat?!!!
S'ha de ser anglès...



Es respira ambient de feina seriós però relaxat! Com la pausa pel cafè a mig matí però al carrer.



En aquesta ciutat és curiós i alhora el més normal, trobar-se imatges d'aquestes en què color, classe o ofici no suposa cap diferència! Si més no en aparença...


Sabeu allò que diuen dels treballador d'obra pública espanyols? Allò que un treballa i la resta se'l miren...doncs a aquí li devien haver donat festa a aquest un!


En la zona finacera, entre edificis de vidre de desenes de pisos, trobem les modestes casetes amb les xemeneies arrenglerades tan típiques de les pel·lícules.




Es tracta d'un barri, com molts altres llocs de Londres, on la globalització repeteix esquemes i on les omnipresents marques internacionals banalizen el tarannà local.


Des d'aquests carrers despunta el supositori, consolador, obús o cogombre britànic, cosí-germà del plantat al 22@ (caga-t'hi també amb el nom del barri...)


 


Típic exemplar anglès prenent-se 5 min descans per fumar!




Els turistes per norma no tenen vergonyes (ho veiem cada dia a casa nostra...) però hi ha coses que potser regalaries per fer la broma o te les posaries en altres ocasions passades les vacances! A Londres, un paradís del souvenirs orteres, trobes turistes que els llueixen orgullosament pel carrer, com qui portés una peça exclusiva i irrepetible! Fixeu-vos en les mitges!!!


Podríem pensar que es tracta d'una ciutat enèrgica i amb un temps que no acompanya la vida de carrer, però també aquí hi ha qui aprofita les estonetes de bon temps per gaudir d'una lectureta a l'aire lliure.



I aquí teniu la versió londinenca del Bicing!!!


I més tàxis d'aquests tant horribles dels que aquesta gent n'està tant orgullosa


Miris on miris o tàxis o autobusos vermells de dos pisos! El transport públic està realment extès en aquesta ciutat!



A qualsevol hora la gent fent cua per pujar al London Eye!



Sembla la roda d'una bicicleta!


I acabo igual que he començat, amb la principal i més coneguda, icona de Londres:



2 comentaris:

Laia ha dit...

I pensar que hi vaig estar amb tu...hi ha coses que ja ni recordava!! Gran reportatge i gran fotògraf! Quan hi tornem?

Anna ha dit...

Un bon reportatge de tots els racons de la ciutat e? Amb aquestes fotos entren ganes de tornar-hi!!

Publica un comentari a l'entrada