Tsingy d'Ambondromifehy

Ens dirigíem al parc d'Ankarana, però metre dinàvem a un restaurant de carretera a prop de l'entrada de parc ens van comunicar que no podríem visitar el parc. Uns "bandits" havien robat uns turistes que visitaven el parc aquell matí i els rangers l'havien tancat per a buscar i capturar el atracadors! Aquí el turisme és important pel país però sobretot per les comunitats que viuen a prop del parcs, per tant, interessa que aquests fets no passin. Pel que sembla eren turistes locals, de Tana, i els havien robat les càmeres i tot el que duien.

El cas és que calia buscar un pla alternatiu! En Laurent ens va plantejar algunes alternatives i vam escollir anar a Ambondromifehy, una zona una mica més a l'oest on podíem fer diverses excursions pels tsingy d'aquella zona. Com he comentat, la serralada que ha estat erosionada durant milions d'anys fins donar lloc a aquestes formes tant peculiars dels tsingy, s'extén paral·lela a la costa oest diversos quilòmetres des de sobre Morondava fins a Ankarana.

La zona era preciosa, amb un llac immens sota les muntanyes dels tsingys. Un paradís per als hostes del resort Iharana Bush Camp, situat arran del llac en un indret idíl·lic! Pels que poden permetre's aquests luxes, el ressort és espectacular. Està format per diversos bungalows de fusta interconnectat per caminets també de fusta; amb diversos espais coberts i obertes als quatre vents amb sofàs i tumbones-sofà amb vistes al llac amb música ambient, o com a bars de copes, etc, etc.... Amb tot cuidat al detall, amb decoració floral i artesania de fusta...
Com que en Laurent coneixia els amos, ens van oferir un refresc i ens van deixar reposar en les seves instal·lacions abans de dirigir-nos a fer l'excursió. Molt amables.

Vam anar donant la volta al llac fins apropar-nos a les muntanyes del darrera o començaven la majoria de rutes. Aquí als tsingy vam tenir l'ocasió de veure diversos lèmurs coronats (Eulemur coronatus) saltant d'un costat a un altre, adaptats totalment a aquest medi impracticable, de roca tallant i punxenta i de textura abrassiva.

Les vistes de tota la plana des de dalt, eren igualment espectaculars.

Estàvem completament sols allà dalt. Respectant el silenci d'aquella hora, anàvem veient més i més lèmurs que se sorprenien en veure'ns, però tampoc no els molestava la nostra presència.

Vam poder gaudir una estona de la presència d'una parella a pocs metres de nosaltres.

Fins que al cap d'una estona van decidir canviar de lloc i amb un parell salts van desaparèixer!

En caure el sol vam dirigir-nos al llac

I vam fer un tomb amb canoa abans d'agafar el cotxe i dirigir-nos cap al nostre allotjament a Ankarana.

Recordeu el cas dels bandits...?
Doncs el dia següent ens vam llevar, vam esmorzar i el Laurent no apareixia.... al cap de tres quarts d'hora es presenta amb cara de pressa i agafem el cotxe.
Just tombant per agafar la carretera RN6 veiem que hi ha una mica de rebombori de gent al poblat. En Laurent ens explica que aquella nit no havia pogut dormir, que poc després de ficar-se al llit l'havien anat a despertar. Era l'únic que tenia cotxe en aquella zona i necessitaven que dugués a algú a l'hospital. Resulta que la pròpia gent del poble havia estat buscant els atracadors durant tot el dia i caiguda la nit els van localitzar. Els van estar perseguint i un home del poble va ser ferit de bala per part de la banda. L'hospital més proper estava a més d'una hora del lloc, en cotxe, i va haver de fer de taxi-ambulància a mitja nit.
Uns quants homes estaven concentrats al voltant d'un llençol blanc tapant alguna cosa a prop de la carretera. Resulta que el cap de la banda va sortir-ne més mal parat que el pobre home del poble. En atacar-los, la gent del poble es van llençar a sobre d'ells a cop de matxet... Ara estaven esperant la policia per aclarir tots els fets.
Aquí no toleren atracadors ni res que pugui destorbar la pau d'aquest indret, i encara menys foragitar el turisme del qual depenen en gran mesura!