dilluns, 26 de febrer de 2018

Nosy Komba

Nosy Be és molt gran, hi ha moltes coses a visitar. Pujant cap als turons del centre hi ha uns llacs en mig del bosc que han de valer molt la pena, hi ha també la reserva de Lokobe, així com moltes poblacions, platges.. però donat que totes aquestes illes són diferents i tenen el seu propi caràcter, volíem saber com es respirava a la veïna Nosy Komba. Així que els últims dos dies els vam passar a aquesta illa, a la petita i preciosa localitat d'Ampangorinana.


Es tracta d'un poblet tranquil, sense cotxes, ni motos, ni turisme pràcticament. No deixava de ser curiós perquè gran part de la seva activitat econòmica deu venir precisament dels turistes.


La mostra d'això que dic és que la majoria de carrers eren un aparador d'artesania local per a vendre. La seva especialitat eren els llençols i mocadors brodats.


L'ambient relaxat i despreocupat. Les casetes baixes de fusta amb plantes i arbres amb flors pels carrers i carrerons. Els colors dels llençols, les pintures...


L'indret té realment un encant especial. Va ser tot un encert a passar uns dies.


Deixant els artesans de l'entorn de Morondava, aquí va ser on vam trobar les talles de fusta més maques, elaborades i variades. I a uns preus molt més baixos que a la turística localitat de Madirokely a l'Illa Gran! De fet ho compraves directament a les botiguetes dels artesans. Treballaven tant el palissandre com la fusta negra i pesada del banús (o eben). L'encarregada de la botiga en aquell moment, aprofitava el temps brodant també aquests llençols de què parlava. Hi vam estar parlant una estona i ens va ensenyar el petit taller que tenia la seva família just al darrera de la botiga.


Les pintures també es feien mirar i contribuïen a donar color a aquests carrerons tan vistosos. A Nosy Be vam trobar molta menys varietat de productes, més cars i de molt baixa qualitat; tot orientat al turista que busca el souvenir ràpid.


Gran part de l'atractiu del poblet és el tenir el mar a tocar. En tombar per un carrer o el següent et trobaves sovint a la platja i a través de les casetes tenies vistes al mar.


El poblet tenia de tot, una pista de bàsquet, la botiga de telefonia (no podia faltar)... i una petita farmàcia! El 'Depot de Medicaments d'en Todi'


Aquí també havia arribat el Barça! Vagis on vagis hi ha algú amb la samarreta!


La pesca, com en al resta del país és també important en aquest poblet. Quan arriben les barquetes, la família ajuda a netejar el peix. Aquí també vam menjar peix, de fet vam menjar realment bé en aquest llogaret!


I en acabat de menjar, a algú li toca rentar els plats!


A tocar d'Ampangorinana comença un bosc dens que cobreix tota l'illa. En aquest lloc hi ha també lèmurs!


Acostumats a que els donin menjar per a que s'apropin als turistes, aquest lèmurs et venien a agafar el plàtan a la mà i se t'enfilaven a sobre si calia. Vam gaudir de la companyia de diversos exemplars mascles (negres) i femelles (marrons) de Lèmur Negre d'Eulemur macaco. Aquesta espècie es troba només al nord oest de Madagascar i Nosy Be o Nosy Komba son dos llocs on es poden veure fàcilment.


Hi vam trobar un altre cop el Camaleó Pantera (Furcifer pardalis) però amb una coloració diferent.


Hi tenien també diverses tortugues dins un tancat fet amb pedres, com a atracció... una llàstima. La foto és d'una tortuga radiada (Astrochelys radiata)




0 comentaris:

Publica un comentari