Canyonlands National Park

En la imatge de sota, el Mesa Arch i al darrera seu al fons, el Washer Woman Arch i la Monster Tower.

Aquest és un d'aquells parcs nacionals secundaris, que la majoria de la gent es salta malgrat la seva proximitat amb el dels Arches. Té una orografia especial i punts elevats que ofereixen miradors privilegiats des d'on contemplar aquest paratge. Si mai hi tornem, de ben segur serà un dels parcs que repetiré. No serà peculiar com el Bryce o els Arches, però la seva bellesa és colpidora. Com tots els parcs, la part que vam tenir temps de visitar és molt petita, totes les imatges que veureu són de l'Island of the Sky District, la part més al nord del parc. Deixo apuntat a la llista de pendents el Needles District i el Dead Horse Point State Park, a l'oest de l'Island of the Sky!

A continuació, el Shafer Canyon i la Shafer Trail Road.

El parc compren una àrea immensa on conflueixen dos rius, el Green River i el Colorado River. És precisament el pas d'aquests rius el que ha modelat aquesta extensa superfície de canyons dintre de canyons.

Els Arcs són el resultat d'un fenomen erosiu que es dona al llarg de tot Utah i part d'Arizona. Als Arches National Park és potser, el lloc on en trobem més per quilòmetre quadrat i en una extensió de terreny relativament petita, però en trobes a molts altres lloc i als mapes n'hi ha molts més d'assenyalts. De fet de tots els que vam veure, aquest, el Mesa Arch, és el que més em va impressionar, i es troba precisament a Canyonlands!

És un enorme i majestuós arc allargat que fa de finestra del precipici. És molt famós per les imatges que ofereix a la sortida de sol, però no té res a envejar als colors de la llum del sol quan cau sobre l'arc i el paisatge que ofereix al seu darrera.

Aquestes són les imatges més característiques del parc, la formació de canyons al llit d'antics canyons erosionats milions d'anys abans que es trobaven en els diversos nivells superiors. En la fotografia de sota la Soda Springs Basin i el Green River al fons.

Una vista de la Soda Springs Basin des d'un mirador immillorable.

Aquesta és una vista clàssica de la Monument Basin des del Grand View Point Overlook. Des d'aquí et fas una idea de la immensitat d'aquest parc nacional i de la feina feta per aquests dos rius al llarg de la seva vida, amb la ajuda de la resta d'elements.

Capitol Reef National Park

Vam travessar Capitol Reef d'oest a est per la 24. Podem dir amb molta recança, que vam poder veure poca cosa d'aquesta meravella geològica, estàvem de pas.

Les roques són d'un vermell fosc que en la resta de parcs, amb menys varietat de color, almenys en aquesta zona.

Els paisatges són bonics miris on miris, però el més espectacular devia ser resseguir total la vall del Reef de nord a sud. Per això calia destinar un o dos dies aquest parc i no entrava dintre dels seleccionats. S'ha de triar!

Vam parar a dinar a l'àrea de Fruita i mentre dinàvem vam tenir la sort de veure una petita joia de la natura, un colibrí que fent un brunzit de petit helicòpter va aparèixer de sobte sobre nostre, es va aturar sostenint el vol a poc més d'un metre del meu nas i va desaparèixer tal com havia aparegut, de sobte i sense poder-lo seguir ni amb la vista. Em vaig quedar amb les ganes de fer-li una fotografia però va anar tot massa ràpid. Ens vam haver de conformar amb un parell de cérvols jovenets que durant una estona ens van fer companyia al mateix prat on menjàvem.

En la fotografia següent, la Fruita Farm, una antiga granja que forma part d'una espècie de museu rural, situada en un entorn magnífic.

Bryce Canyon National Park

Es tracta d'un dels parcs més peculiars. Aquí l'erosió ha actuat capritxosament, deixant un paisatge d'agulles més propi d'algun planeta de la Guerra de les Galàxies!

Navajo Loop Trail
Aquesta ruta és potser la més freqüentada i d'on surten la majoria de fotografies que hem vist tots abans.

La ruta permet passar pel costat de formacions característiques, algunes amb nom propi, com l'agulla de dalt a la dreta: 'The Sentinel'

Aquí apareix per primer cop en abundància el turisme asiàtic i francès, que fins ara havia passat bastant desapercebut.

El verd dels arbres destaca sobre l'àmplia gamma de taronges, i a la zona de 'Wall Street' apareix aquest pi solitari, buscant la llum entre les parets ferroses d'aquest pas estret.

Malgrat la poca llum i el cel premonitori de tempesta, els colors ressalten i el paisatge impressiona. Aquí la temperatura va arribar a baixar fins els 12ºC, cosa que no t'esperes després de jornades amb temperatures per sobre els 35ºC!, però Utah ofereix aquests contrasts!

Queens Garden Trail
Malgrat l'amenaça de pluja, que finalmente es va cumplir... vam decidir endintsar-nos en aquesta altra ruta.

Aquí el recorregut és més panoràmic, trancorrent per sobre els barrancs durant una bona part de la ruta.

Apareixen diverses agulles i pilars. Alguns recordant les xemeneies de la Pedrera

Amb les primeres gotes de pluja la gent havia fugit corrent i es podia respirar la tranquil·litat d'aquesta natura tan especial.

Zion National Park

Sota aquestes línies, la pujada a l'Angels Landing, sota un sol i una calor de justícia.

I aquest, l'últim tram equipat de cresta fins al cim de l'Angels Landing, amb unes fantàstiques vistes del Zion Canyon. Més avall, seguint la cresta i tocant el meandre, 'The Organ'.

Aquí d'alt era freqüent veure passar aquests petits i nerviosos animalons, els Chipmunks. En la fotografia, vaig estar pacientment esperant que aquest Lodgepole Chipmunk (Tamias speciosus) s'acostumés a la meva presència i tragués el cap d'una esquerda en un entrant de la roca.

El Virgin River, el responsable d'excavar durant milers d'anys aquest canyó!

Tot el canyó el ressegueix una carretera bastant integrada en l'entorn, com altres carreteres del parc.

Un altre exemple, la fantàstica Mount Carmel Higway

Death Valley National Park

Deixant Lone Pine per la 136/190 el paisatge comença a anticipar-nos el que havia de venir.

Mirant endarrere, a l'oest, encara vèiem Sierra Nevada encongint a l'horitzó.

Al cap d'una bona estona de carreteres rectilínies i inacabables anàvem entrant al Death Valley NP; de tot el viatge l'únic lloc on vam tenir sensació real de desert!

Aviat la vegetació més destacada a banda de petits matolls, era una espècie de palmera o drago, el famós Joshua tree (Yucca brevifolia), és a dir, arbre de Josuè.

A sota, vistes del Panamint Valley des del Fathers Crowley Point. La temperatura exterior anava augmentant i l'aire a condicionat del cotxe no podia refredar un aire tant calent i sec.

Dins del Death Valley, a la zona de dunes de prop de Stovepipe Wells.

Aquí amb una temperatura de 46ºC, no aconseguies ni suar, la sensació de dessecació era extrema. Amb pocs minuts d'estar fora el cotxe trepitjant les dunes tenies la pell i sobretot el cap cremant! Tenia ganes d'endinsar-me a fer alguna fotografia de la carena d'alguna duna però no semblava massa prudent passar més estona sota aquelles condicions...

Estàvem de pas i no podíem perdre massa més. Va ser la jornada de cotxe més llarga de tot el viatge. Havíem sortit de Mammoth Mountain d'hora al matí i teníem més de 760Km fins a Hurricane per arribar-hi abans de les 9 i trobar algun lloc per sopar.

Yosemite National Park

A sobre d'aquestes línies, les últimes llums sobre el Half Dome.

A sota, el Yosemite Valley amb l'imponent Gran Capitan a mà esquerra i el Half Dome traient el cap al fons.

Mist Trail fins a Vernal Fall, Emerald Pool i Nevada Fall

La ruta parteix dels punts d'acampada i aparcament del final de la Vall. El camí no té pèrdua i es tracta d'una ruta molt transitada que ens condueix als magnífics salts d'aigua de Vernal i Nevada. Malgrat la gran quantitat de gent que hi ha, sorprèn el silenci i el respecte de la gent per l'entorn. Majoritàriament el turisme que hi vam trobar era intern, americans de tots els estats, i es nota. En altres parcs on el turisme sud-europeu o centre/sud-americà comença a ser majoritari, la cosa canvia i molt.

Vernal Fall amb un arc de Sant Martí als seus peus. La roca mostra la petjada de l'aigua i permet intuir l'amplada d'aquest salt després del desglaç, moment en que el seu cabal deu multiplicar diverses vegades el dels mesos d'estiu. És realment un indret idíl·lic.

Per sobre la Vernall Fall i per sota l'Emerald Pool, el riu planeja tranquil·lament acariciant la roca abans de precipitar-se al buit.

Continuant l'ascensió, la quantitat de gent que persisteix en la pujada, ja s'ha reduït considerablement. Al cap d'una estona ens anem apropant als peus de la Nevada Fall. Des de fa estona es va sentint la remor de l'aigua en caure. La suada s'ho mereix, i encarta queda remuntar el salt per la seva esquerra.

John Muir Trail

La tornada decidim fer-la pel John Muir Trail, un sender que travessa tot el parc, del que nosaltres farem una petita part, la que retorna al fons de la vall tancant la ruta circular.
Aquesta camí permet gaudir d'unes vistes impressionants del salt d'aigua de Nevada Fall i les muntanyes del voltant. Incomparable.

Les carreteres que travessen el parc són sempre espectaculars, els arbres a banda i banda empetiteixen la carretera i els cotxes que hi passen. Aquest tram és dins el mateix Yosemite Valley

Merced River, el riu que ha modelat Yosemite Valley amb vistes del Gran Capitan darrera

Tioga Pass (State Route 120)

Es tracta d'un port de muntanya que travessa Sierra Nevada d'oest a est. Una carretera de més de 120Km de llargada que assoleix els 3000m d'alçada i que travessa tot el Yosemite National Park, des del Yosemite Valley, passant pel Tuolumne Grove, el Tenaya Lake i els Tuolumne Meadows. Les vistes són espectaculars i malgrat tractar-se d'una carretera i estar bastant transitada, transmet una sensació alpina de llibertat molt especial.

Haven fet pocs quilòmetres, ens aturem al Tuolumne Grove of Giant Sequoias. En la fotografia, una sequoia joveneta, les grans no entren en cap gran angular!
Aquest any, el Mariposa Grove estava tancat per obres d'arranjament dels accessos, així que ens vam haver de conformar amb els boscos de sequoies menys coneguts de Nelder Grove, vora Oakhurst i vora Mariposa, i amb el Tuolumne Grove a la Tioga Pass

Vistes de la Yosemite Valley des de l'Olmsted Point, amb el Half Dome des del darrera al fons

Tenaya Lake amb les muntanyes de Tuolumne Meadows darrera des de l'Olmsted Point

Tenaya Lake amb el Polly Dome darrera

Una parella de Golden-mantled Ground Squirrels (Spermophilus lateralis), uns petits esquirols que tenen una retirada als Chipmunks que veuríem més tard al Zion.

Passats els prats i doms de Tuolumne Meadows sembla que s'hagi acabat, però no, a banda i banda hi ha camins que comencen, amb més prats i algun llac amagat que amb la caiguda del sol ofereix imatges com aquesta.