diumenge, 13 de maig del 2018
Verd Primavera
Panoràmica de Puigverd d'Agramunt
Nikon D500, AF Nikkor 35mm f2, f/11, 1/160, ISO 100. Panoràmica a partir de 6 fotos.
dimarts, 1 de maig del 2018
Montseny
Quan plou és el moment de fer una escapada al Montseny! Aquesta meravellosa muntanya, sobreexplotada i maltractada per masses i masses de visitants, manté el seu encant en la solitud.
Nikon D500, AF Nikkor 35mm f2, f/6.3, 25s, ISO 100 + Hoya ProND1000
Nikon D500, AF Nikkor 24mm f2.8, f/8, 62s, ISO 100 + Hoya ProND1000
Nikon D500, AF Nikkor 35mm f2, f/8, 30s, ISO 100 + Hoya ProND1000
dissabte, 31 de març del 2018
Orchis papilionacia
En un prat ben a prop del mar, a la zona de Castiadas (Sardenya) un tapís d'orquídies en ple més de març! Aquí la primavera arriba abans i dura poc...
Nikon D500, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/7.1, 1/320s, ISO 100
Nikon D500, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/8, 1/125s, ISO 100
dimarts, 27 de febrer del 2018
Nosy Tanikely
Des de Nosy Komba vam anar a passar el dia a la petita illa de Nosy Tanikely
Des d'ella es veia la gran Nosy Be, la Mitjana Nosy Komba i la costa de Madagascar clar.
Nosy Tanikely és coneguda per una petita però important reserva marina que hi ha. Aquest parc nacional submergit ocupa bona part de la costa de l'illa. L'escull de coralls es troba protegit de pesca i altres explotacions, excepte la turística... però no hi havia massa gent realment.
Un paradís on vam gaudir de la companyia de tortugues verdes, menjant algues incansablement, i jugant amb els coralls fungia.
Vam tenir a dos pams del nas Cloïses Gegants (del gènere Tridacna) com la de la foto. Feien entre 50 i 100cm! Impressionants.
L'escull estava pler d'aquests coralls fungia solitaris, i eren grans, uns 20cm! Viuen sense fixar-se al substrat i les tortugues tenien la mania de tombar-los amb el bec. Els coralls per si sols no poden donar-se la volta un altre cop... per això se'n veien tant de morts...
L'avantatge d'aquest escull és que els coralls et queden a metre o metre i mig sota teu i clar, la llum hi arriba perfectament! Això permet obtenir fotografies nítides i amb colors vius. El problema ve quan la marea comença a baixar i els coralls queden arran de superfície; si no ho has calculat bé et trobes amb dificultats per sortir-ne sense fer-los malbé!
A poc més de 10 metres de la platja i al llarg d'uns 50 metres linials de costat a costat vam veure de tot. Tortugues, peixos de totes mides i colors, pops... i eriçons amb punts i dibuixos lluminosos entre les pues!
Hi havia moments que et trobaves envoltat de diferents bancs de peixos.
Les visites dels turistes deuen fer que s'hagin acostumat a la presència humana. Dic jo, perquè podies apropar-t'hi a pocs centímetres! Un luxe.
Els peixos lloro estaven per tot arreu. Diferents espècies i de diferents colors!
Des d'ella es veia la gran Nosy Be, la Mitjana Nosy Komba i la costa de Madagascar clar.
Nosy Tanikely és coneguda per una petita però important reserva marina que hi ha. Aquest parc nacional submergit ocupa bona part de la costa de l'illa. L'escull de coralls es troba protegit de pesca i altres explotacions, excepte la turística... però no hi havia massa gent realment.
Un paradís on vam gaudir de la companyia de tortugues verdes, menjant algues incansablement, i jugant amb els coralls fungia.
Vam tenir a dos pams del nas Cloïses Gegants (del gènere Tridacna) com la de la foto. Feien entre 50 i 100cm! Impressionants.
L'escull estava pler d'aquests coralls fungia solitaris, i eren grans, uns 20cm! Viuen sense fixar-se al substrat i les tortugues tenien la mania de tombar-los amb el bec. Els coralls per si sols no poden donar-se la volta un altre cop... per això se'n veien tant de morts...
L'avantatge d'aquest escull és que els coralls et queden a metre o metre i mig sota teu i clar, la llum hi arriba perfectament! Això permet obtenir fotografies nítides i amb colors vius. El problema ve quan la marea comença a baixar i els coralls queden arran de superfície; si no ho has calculat bé et trobes amb dificultats per sortir-ne sense fer-los malbé!
A poc més de 10 metres de la platja i al llarg d'uns 50 metres linials de costat a costat vam veure de tot. Tortugues, peixos de totes mides i colors, pops... i eriçons amb punts i dibuixos lluminosos entre les pues!
Hi havia moments que et trobaves envoltat de diferents bancs de peixos.
Les visites dels turistes deuen fer que s'hagin acostumat a la presència humana. Dic jo, perquè podies apropar-t'hi a pocs centímetres! Un luxe.
Els peixos lloro estaven per tot arreu. Diferents espècies i de diferents colors!
dilluns, 26 de febrer del 2018
Nosy Komba
Nosy Be és molt gran, hi ha moltes coses a visitar. Pujant cap als turons del centre hi ha uns llacs en mig del bosc que han de valer molt la pena, hi ha també la reserva de Lokobe, així com moltes poblacions, platges.. però donat que totes aquestes illes són diferents i tenen el seu propi caràcter, volíem saber com es respirava a la veïna Nosy Komba. Així que els últims dos dies els vam passar a aquesta illa, a la petita i preciosa localitat d'Ampangorinana.
Es tracta d'un poblet tranquil, sense cotxes, ni motos, ni turisme pràcticament. No deixava de ser curiós perquè gran part de la seva activitat econòmica deu venir precisament dels turistes.
La mostra d'això que dic és que la majoria de carrers eren un aparador d'artesania local per a vendre. La seva especialitat eren els llençols i mocadors brodats.
L'ambient relaxat i despreocupat. Les casetes baixes de fusta amb plantes i arbres amb flors pels carrers i carrerons. Els colors dels llençols, les pintures...
L'indret té realment un encant especial. Va ser tot un encert a passar uns dies.
Deixant els artesans de l'entorn de Morondava, aquí va ser on vam trobar les talles de fusta més maques, elaborades i variades. I a uns preus molt més baixos que a la turística localitat de Madirokely a l'Illa Gran! De fet ho compraves directament a les botiguetes dels artesans. Treballaven tant el palissandre com la fusta negra i pesada del banús (o eben). L'encarregada de la botiga en aquell moment, aprofitava el temps brodant també aquests llençols de què parlava. Hi vam estar parlant una estona i ens va ensenyar el petit taller que tenia la seva família just al darrera de la botiga.
Les pintures també es feien mirar i contribuïen a donar color a aquests carrerons tan vistosos. A Nosy Be vam trobar molta menys varietat de productes, més cars i de molt baixa qualitat; tot orientat al turista que busca el souvenir ràpid.
Gran part de l'atractiu del poblet és el tenir el mar a tocar. En tombar per un carrer o el següent et trobaves sovint a la platja i a través de les casetes tenies vistes al mar.
El poblet tenia de tot, una pista de bàsquet, la botiga de telefonia (no podia faltar)... i una petita farmàcia! El 'Depot de Medicaments d'en Todi'
Aquí també havia arribat el Barça! Vagis on vagis hi ha algú amb la samarreta!
La pesca, com en al resta del país és també important en aquest poblet. Quan arriben les barquetes, la família ajuda a netejar el peix. Aquí també vam menjar peix, de fet vam menjar realment bé en aquest llogaret!
I en acabat de menjar, a algú li toca rentar els plats!
A tocar d'Ampangorinana comença un bosc dens que cobreix tota l'illa. En aquest lloc hi ha també lèmurs!
Acostumats a que els donin menjar per a que s'apropin als turistes, aquest lèmurs et venien a agafar el plàtan a la mà i se t'enfilaven a sobre si calia. Vam gaudir de la companyia de diversos exemplars mascles (negres) i femelles (marrons) de Lèmur Negre d'Eulemur macaco. Aquesta espècie es troba només al nord oest de Madagascar i Nosy Be o Nosy Komba son dos llocs on es poden veure fàcilment.
Hi vam trobar un altre cop el Camaleó Pantera (Furcifer pardalis) però amb una coloració diferent.
Hi tenien també diverses tortugues dins un tancat fet amb pedres, com a atracció... una llàstima. La foto és d'una tortuga radiada (Astrochelys radiata)
Es tracta d'un poblet tranquil, sense cotxes, ni motos, ni turisme pràcticament. No deixava de ser curiós perquè gran part de la seva activitat econòmica deu venir precisament dels turistes.
La mostra d'això que dic és que la majoria de carrers eren un aparador d'artesania local per a vendre. La seva especialitat eren els llençols i mocadors brodats.
L'ambient relaxat i despreocupat. Les casetes baixes de fusta amb plantes i arbres amb flors pels carrers i carrerons. Els colors dels llençols, les pintures...
L'indret té realment un encant especial. Va ser tot un encert a passar uns dies.
Deixant els artesans de l'entorn de Morondava, aquí va ser on vam trobar les talles de fusta més maques, elaborades i variades. I a uns preus molt més baixos que a la turística localitat de Madirokely a l'Illa Gran! De fet ho compraves directament a les botiguetes dels artesans. Treballaven tant el palissandre com la fusta negra i pesada del banús (o eben). L'encarregada de la botiga en aquell moment, aprofitava el temps brodant també aquests llençols de què parlava. Hi vam estar parlant una estona i ens va ensenyar el petit taller que tenia la seva família just al darrera de la botiga.
Les pintures també es feien mirar i contribuïen a donar color a aquests carrerons tan vistosos. A Nosy Be vam trobar molta menys varietat de productes, més cars i de molt baixa qualitat; tot orientat al turista que busca el souvenir ràpid.
Gran part de l'atractiu del poblet és el tenir el mar a tocar. En tombar per un carrer o el següent et trobaves sovint a la platja i a través de les casetes tenies vistes al mar.
El poblet tenia de tot, una pista de bàsquet, la botiga de telefonia (no podia faltar)... i una petita farmàcia! El 'Depot de Medicaments d'en Todi'
Aquí també havia arribat el Barça! Vagis on vagis hi ha algú amb la samarreta!
La pesca, com en al resta del país és també important en aquest poblet. Quan arriben les barquetes, la família ajuda a netejar el peix. Aquí també vam menjar peix, de fet vam menjar realment bé en aquest llogaret!
I en acabat de menjar, a algú li toca rentar els plats!
A tocar d'Ampangorinana comença un bosc dens que cobreix tota l'illa. En aquest lloc hi ha també lèmurs!
Acostumats a que els donin menjar per a que s'apropin als turistes, aquest lèmurs et venien a agafar el plàtan a la mà i se t'enfilaven a sobre si calia. Vam gaudir de la companyia de diversos exemplars mascles (negres) i femelles (marrons) de Lèmur Negre d'Eulemur macaco. Aquesta espècie es troba només al nord oest de Madagascar i Nosy Be o Nosy Komba son dos llocs on es poden veure fàcilment.
Hi vam trobar un altre cop el Camaleó Pantera (Furcifer pardalis) però amb una coloració diferent.
Hi tenien també diverses tortugues dins un tancat fet amb pedres, com a atracció... una llàstima. La foto és d'una tortuga radiada (Astrochelys radiata)
dijous, 22 de febrer del 2018
Nosy Be
La "base d'operacions" la teníem a Nosy Be, a la platja de Madirokely. Amb la gent de "Baleines Rand'Eau" que tenen l'oficina i les dues llanxes a aquesta mateixa platja vam anar a Nosy Iranja i a veure taurons balena.
Al matí a primera hora, quan anàvem a buscar la llanxa a l'altra punta de la llarga platja, l'aigua era a desenes de metres de distància, la marea estava sota mínims. En arribar a la tarda però, l'aigua no deixava més de tres o quatres metres de sorra per passar!
La platja està plena de venedors de mocadors, pintures, figuretes de fusta de palissandre i molts altres objectes. Però és també le lloc de sortida i arribada dels pescadors de Madirokely!
A aquesta hora els tons càlids del sol sobre els colors dels mocadors de les paradetes de la platja i sobre la sorra daurada feien molt agradable la caminadeta fins a l'hotel, després d'un dia intens.
Era divertit, veure què portaven els pescadors. La família que no havia sortit de pesca s'apropava a la platja a veure com havia anar la pesca, i per ajudar a carregar els estris, neveres, etc.
Moltes barques tenien aquells estris de vímet que solen usar-se per atrapar sèpies. De fet, a diferència de la majoria de països occidentals, a Madagascar es menja molt de peix i molt variat, i a molt bon preu. Sobretot a la costa. Una llagosta sencera cuinada a la brasa no costava més del que serien uns 10€! Naturalment, era el plat més car.
Al matí a primera hora, quan anàvem a buscar la llanxa a l'altra punta de la llarga platja, l'aigua era a desenes de metres de distància, la marea estava sota mínims. En arribar a la tarda però, l'aigua no deixava més de tres o quatres metres de sorra per passar!
La platja està plena de venedors de mocadors, pintures, figuretes de fusta de palissandre i molts altres objectes. Però és també le lloc de sortida i arribada dels pescadors de Madirokely!
A aquesta hora els tons càlids del sol sobre els colors dels mocadors de les paradetes de la platja i sobre la sorra daurada feien molt agradable la caminadeta fins a l'hotel, després d'un dia intens.
Era divertit, veure què portaven els pescadors. La família que no havia sortit de pesca s'apropava a la platja a veure com havia anar la pesca, i per ajudar a carregar els estris, neveres, etc.
Moltes barques tenien aquells estris de vímet que solen usar-se per atrapar sèpies. De fet, a diferència de la majoria de països occidentals, a Madagascar es menja molt de peix i molt variat, i a molt bon preu. Sobretot a la costa. Una llagosta sencera cuinada a la brasa no costava més del que serien uns 10€! Naturalment, era el plat més car.
dilluns, 19 de febrer del 2018
Nosy Sakatia
Vam sortir d'hora al matí per a veure balenes, dofins i amb una mica de sort algun tauró balena, tot i que entre setembre i octubre tot just comencen a arribar a les costes del Nord de Madagascar.
Estàvem convençuts de veure entre dos i tres espècies balenes i moltes de dofins, i vam començar la jornada amb taurons balena per tot arreu! Gegants d'entre 6 i 10 metres que pujaven a la superfície cercant els peixets que els bancs de tonyines acorralaven a la superfície fent un bullider d'aigua. Tot era qüestió de detectar aquest bullider de peixos i a prop avisar la presència d'aquest gegants! Saltàvem a l'aigua i per uns segons els teníem a un parell de metres de nosaltres. Després s'endissaven cap a les profunditats i els perdíem. No vam poder fer ni una sola foto per immortalitzar el moment! Tampoc de les mantes. En una ocasió una manta de vora dos metres d'envergadura es van enfonsar diversos metres i quan començàvem a perdre-la de vista, va començar a girar sobre sí mateixa tornant a pujar fins ben bé els nostres peus. Poder gaudir d'aquell privilegi, sentir-se tant poca cosa, a alta mar, davant d'aquella grandiositat va ser una sensació indescriptible! Per ser francs, la sensació va anar alhora acompanyada d'una mica de canguelu...
Vam tenir tonyines petites nedant a velocitats increïbles a pocs metres de nosaltres, a alta mar. Memorable!
Després vam canviar d'objectiu i vam començar a buscar les balenes. Hi havia unes altres tres lanxes repartides per una zona immensa de mar que s'anaven comunicant per a poder veure les balenes.
Buscàvem els salts juganers de la iubartes; el que havíem vist des de molt lluny tornant del Mar Maragda.
Però no va ser el dia. Vam veure diversos exemplars sortint a respirar ensenyant el llom i la cua, i poca cosa més.
Cap al final del matí vam anar tirant cap a Nosy Sakatia a dinar.
L'ílla està a tocar de la gran Nosy Be.
La parada tècnica tenia un motiu clar a banda de parar a dinar i descansar una estona.
El motiu era la presència de tortugues marines a les seves aigües, moltes, sobretot la tortuga verda. Hi ha una zona on, al fons, hi creixen unes algues o plantes, que els encanten!
Estàvem convençuts de veure entre dos i tres espècies balenes i moltes de dofins, i vam començar la jornada amb taurons balena per tot arreu! Gegants d'entre 6 i 10 metres que pujaven a la superfície cercant els peixets que els bancs de tonyines acorralaven a la superfície fent un bullider d'aigua. Tot era qüestió de detectar aquest bullider de peixos i a prop avisar la presència d'aquest gegants! Saltàvem a l'aigua i per uns segons els teníem a un parell de metres de nosaltres. Després s'endissaven cap a les profunditats i els perdíem. No vam poder fer ni una sola foto per immortalitzar el moment! Tampoc de les mantes. En una ocasió una manta de vora dos metres d'envergadura es van enfonsar diversos metres i quan començàvem a perdre-la de vista, va començar a girar sobre sí mateixa tornant a pujar fins ben bé els nostres peus. Poder gaudir d'aquell privilegi, sentir-se tant poca cosa, a alta mar, davant d'aquella grandiositat va ser una sensació indescriptible! Per ser francs, la sensació va anar alhora acompanyada d'una mica de canguelu...
Vam tenir tonyines petites nedant a velocitats increïbles a pocs metres de nosaltres, a alta mar. Memorable!
Després vam canviar d'objectiu i vam començar a buscar les balenes. Hi havia unes altres tres lanxes repartides per una zona immensa de mar que s'anaven comunicant per a poder veure les balenes.
Buscàvem els salts juganers de la iubartes; el que havíem vist des de molt lluny tornant del Mar Maragda.
Però no va ser el dia. Vam veure diversos exemplars sortint a respirar ensenyant el llom i la cua, i poca cosa més.
Cap al final del matí vam anar tirant cap a Nosy Sakatia a dinar.
L'ílla està a tocar de la gran Nosy Be.
La parada tècnica tenia un motiu clar a banda de parar a dinar i descansar una estona.
El motiu era la presència de tortugues marines a les seves aigües, moltes, sobretot la tortuga verda. Hi ha una zona on, al fons, hi creixen unes algues o plantes, que els encanten!
diumenge, 18 de febrer del 2018
Nosi Iranja
Podríem traduir-ho com Illa de les tortugues o Illa tortuga. Deu el nom a que les tortugues marines hi venen a posar els ous. Hi havia una zona de fet que es veia la sorra remenada i demanaven de no trepitjar-la.
La originalitat d'aquesta illa és que en realitat són dues illes. Dues petites illes connectades per un braç de sorra coral·lina de color blanc nuclear que canvia de forma al llarg del dia i cada dia és diferent. Es fa ample durant la nit i fina durant el dia, fins a desaparèixer sota l'agua que l'ataca pels dos costats.
És troba força més al sud de les illes de l'archipèlag de Nosy Iranja, a dues hores en lanxa i a tot drap, de la platja de Madirokely, a Nosy Be. Ara, paga la pena els bots, sacsejades i cops d'esquena contra el seient!
A l'illa més gran (l'única accessible, la petita és privada) hi ha un petit poblat on s'hi pot passar la nit si es vol allargar l'estança al paradís.
Són casetes de fusta entre palmeres, en un entorn de pel·lícula
Passat el poblet, accedim al darrera de l'illa on hi ha una platja de sorra blanca solitària on no hi arriba ningú. Tothom roman a la veta de sorra que connecta les dues illes, però aquesta val també molt la pena!
Tornem però al lloc que fa famosa aquesta illa, el fil de platja amb mar als dos costats
A Madagascar la pesca i transport entre illes es realitza encara de manera tradicional amb barques i barques semi-catamaran de fusta i vela.
La marea va pujant i va envaint aquest passatge natural fins a desdibuixar-se sota l'aigua turquesa.
L'aigua és cristal·lina i donada la poca fondària es troba a una temperatura molt agradable. El corall esmicolat forma la sorra de l'illa i on bateguen les onades la pols d'aquest corall dóna una aparença de terbolesa. Juntament amb la llum del sol que reflexa sobre la sorra i l'aigua, dóna la sensació de veure-ho tot a través d'un vidre entelat, la sensació d'estar entre la realitat i el somni.
La originalitat d'aquesta illa és que en realitat són dues illes. Dues petites illes connectades per un braç de sorra coral·lina de color blanc nuclear que canvia de forma al llarg del dia i cada dia és diferent. Es fa ample durant la nit i fina durant el dia, fins a desaparèixer sota l'agua que l'ataca pels dos costats.
És troba força més al sud de les illes de l'archipèlag de Nosy Iranja, a dues hores en lanxa i a tot drap, de la platja de Madirokely, a Nosy Be. Ara, paga la pena els bots, sacsejades i cops d'esquena contra el seient!
A l'illa més gran (l'única accessible, la petita és privada) hi ha un petit poblat on s'hi pot passar la nit si es vol allargar l'estança al paradís.
Són casetes de fusta entre palmeres, en un entorn de pel·lícula
Passat el poblet, accedim al darrera de l'illa on hi ha una platja de sorra blanca solitària on no hi arriba ningú. Tothom roman a la veta de sorra que connecta les dues illes, però aquesta val també molt la pena!
Tornem però al lloc que fa famosa aquesta illa, el fil de platja amb mar als dos costats
A Madagascar la pesca i transport entre illes es realitza encara de manera tradicional amb barques i barques semi-catamaran de fusta i vela.
La marea va pujant i va envaint aquest passatge natural fins a desdibuixar-se sota l'aigua turquesa.
L'aigua és cristal·lina i donada la poca fondària es troba a una temperatura molt agradable. El corall esmicolat forma la sorra de l'illa i on bateguen les onades la pols d'aquest corall dóna una aparença de terbolesa. Juntament amb la llum del sol que reflexa sobre la sorra i l'aigua, dóna la sensació de veure-ho tot a través d'un vidre entelat, la sensació d'estar entre la realitat i el somni.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)