La capital dels EEUU pot ser considerada un destí secundari en tenir Nova York tant a prop, però així com a Nova York trobes el que t'esperes, Washington et sorpèn, potser perquè no t'esperes res!
És una ciutat immensa en extensió però amb poc més de mig milió d'habitants (una densitat 3 vegades inferior a la de Nova York). És una ciutat que es caracteritza per grans avingudes d'edificis baixos i de línies geomètriques i simples, on qualsevol desplaçament suposa recórrer grans distàncies.
La zona més important turísticament parlant és el National Mall i els seus voltants. Es tracta d'una avinguda ajardinada de vora 1 milla limitada pel Lincoln Memorial a un extrem i el Capitol a l'altre. A banda i banda hi trobem els diversos museus gratuïts de la Smithsonian Institution i palplantat més o menys al mig del Mall el Washington Monument:
Envoltat per 50 banderes americanes, una per cada estat!
Si preteneu establir-vos a aquest país i no teniu clar quin negoci muntar, la indústria de les banderetes té el present i el futur assegurat!
Des d'aquest punt mirant a l'oest, veiem el Capitol:
I en direcció est, el Monument a Lincoln:
De punta a punta del Mall t'hi passes tranquil·lament mitja hora caminant. Però tot és així, en el moment de dissenyar aquesta ciutat van fer seva la idea de 'com més gran millor'. Els principals llocs d'interès de la ciutat es podrien veure en 3 o 4 dies pensant en dimensions europees però les distàncies compliquen la logística.
El Memorial a Lincoln és un dels edificis famosos de la ciutat, ha sortit en diverses pel·lícules i va ser on Martin Luther King va pronunciar el ''I have a Dream":
Tot i no contenir més que l'estàtua del president Lincoln al seu interior, cal dir que aquesta és impressionant i que les vistes del Mall des d'aquest punt valen pena.
Si tornem cap el Washington Monument, d'allà estant en direcció nord tenim la mítica Casa Blanca a 10min.
Aquell dia hi havia una mini manifestació commemorativa de la lliga de dones votants (LWV)
La veritat és que entre tants memorials i edificis monumentals, la Casa Blanca és menys imponent del que sembla en les pel·lícules.
Havíem sentit a parlar d'una gallega que duia més de 25 anys acampada darrera la Casa Blanca i és veritat, allà estava. Va començar queixant-se en contra de l'ús d'armes nuclears durant el mandat d'en Regan i s'ha mantingut fidel en la denúncia de les ingerències internacionals del Estats Units. És sorprenent que no l'hagin fet fora en tant de temps!! Potser ja és un atractiu turístic i tot!
Bé, aquesta zona està plena de coses a veure com un futimer de museus. Tenim el museu de l'Aire i de l'Espai o el d'Història Natural o el d'Història Americana entre molts altres. Són gratuïts i val realment la pena visitar-los.
El National Museum of American History ens fa viatjar per la curta història d'aquell país recreant l'estil de vida americà al llarg dels anys i de les diferents situacions històriques d'una manera molt realista i didàctica. Em va sorprendre gratament.
El nostre museu d'Història de Catalunya del Palau de Mar de Barcelona seria el més semblant al que preté mostrar aquest museu en relació a la història dels EEUU, però és clar, amb menys espai i molts menys recursos per explicar una història, de llarg, mooooolt més extensa.
El museu de l'Aire i de l'Espai et pren ben bé un matí, si el vols veure senser. Enlloc més podrem contemplar tot tiupus d'aparells des del principi de l'aviació fins a l'actualitat (la gran majoria originals!). Conté la col·lecció d'avions, coets i altres aparells de la història de l'aviació més important del món.
Fins i tot alguns avions espia no tripulats actuals, coets americans i rusos i la càpsula d'un dels Apollo!
El museu d'Història Natural és molt més petit que el seu homòleg de Nova York. Sí algú amb un mínim d'interès pot necessitar entre un i dos dies per veure l'American Museum of Natural History de Nova York en la seva totalitat, pel de Washington en canvi, en tindrà prou amb unes 3-4 horetes.
Això no vol dir que sigui menys interessant. És un museu amb contiguts més sintetitzats però organitzat d'una manera molt entendora.
Val a dir que, malgrat la seva antiguitat i modèstia en continguts, està anys llum de l'esquifit nou Museu Blau de Barcelona, estrenat recentment amb les antigues col·leccions del Parc de la Ciutadella, i que com a Museu de Ciències Naturals és més aviat vergonyós.
Bé, canviem una mica d'aires, ja tornarem més tard a la National Mall per visitar el Capitol entre altres edificis i agafem el metro de Washington!
És la cara i la creu respecte el metro de Nova York! Estacions àmplies i netes. Totes gairebé idèntiques, de línies geomètriques amb un aire a refugi antinuclear i en general no molt ben il·luminades.
El contrast en modernitat d'aquest metro amb el de la gran ciutat de Nova York és notable.
Ens allunyem del centre per visitar la catedral de Washington, la Washington National Cathedral. De fet vam aprofitar la visita del Zoo de Washington, que també forma part de Smithsonian Institution (no val la pena, per extrany que pugui semblar no els el canvio pel de Barcelona!), per apropar-nos a la catedral. Sobre el mapa apareixia alguns carrers a l'est del zoo, però la realitat era ben diferent, l'havien anat a construir allà on Déu va perdre l'espardenya! Vam tornar a adonar-nos que l'escala d'aquella ciutat fa inviable les visites a base de passejadetes! Si hi sumem una calor i humitat que fan que l'estiu a Barcelona sembli siberià, podeu imaginar en quin estat vam arribar a la Catedral després de 40 min caminant!
La suada va ser considerable! Però la visita valia la pena, tot i trobar-nos-la tancada!
L'edific és d'estil neogòtic. La seva construcció es va iniciar el 1907 i no es va donar per acabada fins passats 83 anys amb els últims retocs!
Havent après la lliço, vam decidir agafar el metro per anar a qualsevol lloc!
Ens dirigim a l'altre costat del riu Potomac, per veure el Cementiri d'Arlington. Es tracta d'una àrea ajardinada de més de 2,5 Km cuadrats on s'hi enterren veterants i soldats morts servint el seu país en les diferents guerres americanes, des de la Guerra civil fins les recents guerres d'Afganistan i Iraq.
Malgrat tractar-se d'un cementiri no és el que entenem per cementiri aquí a casa nostra, tot el contrari, les tombes i memorials (hi troben el del matrimoni Kennedy, per exemple) s'integren perfectament en la natura. La gespa, els arbres i la resta de detalls estan perfectament cuidats. És un lloc tranquil, apartat de la ciutat, on passejar-hi és fins i tot agradable.
Tornem a la National Mall per acabar de visitar almenys un lloc imprescindible en la visita a la Ciutat, el United States Capitol on es troba el United States Congress.
La seva construcció va començar el 1793 i es va acabar el 1811!
La Library of Congress és també visitable, tot i que el públic general té accés tansols a una part reduïda de l'edifici i no pot fer-se una idea del que a dins s'hi emmagatzema! Les seves col·leccions inclouen més de 32 milions de llibres en 470 llengües i més de 61 milions de manuscrits! Destaquen l'esborrany de la Declaration of Independence i una de les 4 còpies originals de la biblia de Gutenberg!
No gaire lluny del Capitol en direcció nord podem visitar la Union Station, una immensa estació de trens que allotja des de bars i restaurants a un centre comercial amb tot tipus de botigues!
Des de l'aparcament del terrat es pot contemplar l'entramat de vies que en surten!
És una ciutat immensa en extensió però amb poc més de mig milió d'habitants (una densitat 3 vegades inferior a la de Nova York). És una ciutat que es caracteritza per grans avingudes d'edificis baixos i de línies geomètriques i simples, on qualsevol desplaçament suposa recórrer grans distàncies.
La zona més important turísticament parlant és el National Mall i els seus voltants. Es tracta d'una avinguda ajardinada de vora 1 milla limitada pel Lincoln Memorial a un extrem i el Capitol a l'altre. A banda i banda hi trobem els diversos museus gratuïts de la Smithsonian Institution i palplantat més o menys al mig del Mall el Washington Monument:
Envoltat per 50 banderes americanes, una per cada estat!
Si preteneu establir-vos a aquest país i no teniu clar quin negoci muntar, la indústria de les banderetes té el present i el futur assegurat!
Des d'aquest punt mirant a l'oest, veiem el Capitol:
I en direcció est, el Monument a Lincoln:
De punta a punta del Mall t'hi passes tranquil·lament mitja hora caminant. Però tot és així, en el moment de dissenyar aquesta ciutat van fer seva la idea de 'com més gran millor'. Els principals llocs d'interès de la ciutat es podrien veure en 3 o 4 dies pensant en dimensions europees però les distàncies compliquen la logística.
El Memorial a Lincoln és un dels edificis famosos de la ciutat, ha sortit en diverses pel·lícules i va ser on Martin Luther King va pronunciar el ''I have a Dream":
Tot i no contenir més que l'estàtua del president Lincoln al seu interior, cal dir que aquesta és impressionant i que les vistes del Mall des d'aquest punt valen pena.
Al seu voltant hi trobem els Korean War Veterans Memorial i el Vietnam Veterans Memorial. Aquest últim consistent en un mur de gabre polit amb els noms de tots els morts durant la guerra del Vietnam. És un lloc important pels Americans i on cal mostrar un mínim respecte.
Si tornem cap el Washington Monument, d'allà estant en direcció nord tenim la mítica Casa Blanca a 10min.
Aquell dia hi havia una mini manifestació commemorativa de la lliga de dones votants (LWV)
La veritat és que entre tants memorials i edificis monumentals, la Casa Blanca és menys imponent del que sembla en les pel·lícules.
Havíem sentit a parlar d'una gallega que duia més de 25 anys acampada darrera la Casa Blanca i és veritat, allà estava. Va començar queixant-se en contra de l'ús d'armes nuclears durant el mandat d'en Regan i s'ha mantingut fidel en la denúncia de les ingerències internacionals del Estats Units. És sorprenent que no l'hagin fet fora en tant de temps!! Potser ja és un atractiu turístic i tot!
Bé, aquesta zona està plena de coses a veure com un futimer de museus. Tenim el museu de l'Aire i de l'Espai o el d'Història Natural o el d'Història Americana entre molts altres. Són gratuïts i val realment la pena visitar-los.
El National Museum of American History ens fa viatjar per la curta història d'aquell país recreant l'estil de vida americà al llarg dels anys i de les diferents situacions històriques d'una manera molt realista i didàctica. Em va sorprendre gratament.
El nostre museu d'Història de Catalunya del Palau de Mar de Barcelona seria el més semblant al que preté mostrar aquest museu en relació a la història dels EEUU, però és clar, amb menys espai i molts menys recursos per explicar una història, de llarg, mooooolt més extensa.
El museu de l'Aire i de l'Espai et pren ben bé un matí, si el vols veure senser. Enlloc més podrem contemplar tot tiupus d'aparells des del principi de l'aviació fins a l'actualitat (la gran majoria originals!). Conté la col·lecció d'avions, coets i altres aparells de la història de l'aviació més important del món.
Fins i tot alguns avions espia no tripulats actuals, coets americans i rusos i la càpsula d'un dels Apollo!
El museu d'Història Natural és molt més petit que el seu homòleg de Nova York. Sí algú amb un mínim d'interès pot necessitar entre un i dos dies per veure l'American Museum of Natural History de Nova York en la seva totalitat, pel de Washington en canvi, en tindrà prou amb unes 3-4 horetes.
Això no vol dir que sigui menys interessant. És un museu amb contiguts més sintetitzats però organitzat d'una manera molt entendora.
Val a dir que, malgrat la seva antiguitat i modèstia en continguts, està anys llum de l'esquifit nou Museu Blau de Barcelona, estrenat recentment amb les antigues col·leccions del Parc de la Ciutadella, i que com a Museu de Ciències Naturals és més aviat vergonyós.
Bé, canviem una mica d'aires, ja tornarem més tard a la National Mall per visitar el Capitol entre altres edificis i agafem el metro de Washington!
És la cara i la creu respecte el metro de Nova York! Estacions àmplies i netes. Totes gairebé idèntiques, de línies geomètriques amb un aire a refugi antinuclear i en general no molt ben il·luminades.
El contrast en modernitat d'aquest metro amb el de la gran ciutat de Nova York és notable.
Ens allunyem del centre per visitar la catedral de Washington, la Washington National Cathedral. De fet vam aprofitar la visita del Zoo de Washington, que també forma part de Smithsonian Institution (no val la pena, per extrany que pugui semblar no els el canvio pel de Barcelona!), per apropar-nos a la catedral. Sobre el mapa apareixia alguns carrers a l'est del zoo, però la realitat era ben diferent, l'havien anat a construir allà on Déu va perdre l'espardenya! Vam tornar a adonar-nos que l'escala d'aquella ciutat fa inviable les visites a base de passejadetes! Si hi sumem una calor i humitat que fan que l'estiu a Barcelona sembli siberià, podeu imaginar en quin estat vam arribar a la Catedral després de 40 min caminant!
La suada va ser considerable! Però la visita valia la pena, tot i trobar-nos-la tancada!
L'edific és d'estil neogòtic. La seva construcció es va iniciar el 1907 i no es va donar per acabada fins passats 83 anys amb els últims retocs!
Havent après la lliço, vam decidir agafar el metro per anar a qualsevol lloc!
Ens dirigim a l'altre costat del riu Potomac, per veure el Cementiri d'Arlington. Es tracta d'una àrea ajardinada de més de 2,5 Km cuadrats on s'hi enterren veterants i soldats morts servint el seu país en les diferents guerres americanes, des de la Guerra civil fins les recents guerres d'Afganistan i Iraq.
Malgrat tractar-se d'un cementiri no és el que entenem per cementiri aquí a casa nostra, tot el contrari, les tombes i memorials (hi troben el del matrimoni Kennedy, per exemple) s'integren perfectament en la natura. La gespa, els arbres i la resta de detalls estan perfectament cuidats. És un lloc tranquil, apartat de la ciutat, on passejar-hi és fins i tot agradable.
Tornem a la National Mall per acabar de visitar almenys un lloc imprescindible en la visita a la Ciutat, el United States Capitol on es troba el United States Congress.
La seva construcció va començar el 1793 i es va acabar el 1811!
L'interior és força monumental amb passadissos i sales innecessariament amples. I més tenint en compte que la llibreria del congrés es va haver d'acabar traslladant per manca d'espai, a un nou edifici davant del capitol a l'altre costat del 1st street!
La Library of Congress és també visitable, tot i que el públic general té accés tansols a una part reduïda de l'edifici i no pot fer-se una idea del que a dins s'hi emmagatzema! Les seves col·leccions inclouen més de 32 milions de llibres en 470 llengües i més de 61 milions de manuscrits! Destaquen l'esborrany de la Declaration of Independence i una de les 4 còpies originals de la biblia de Gutenberg!
Des de l'aparcament del terrat es pot contemplar l'entramat de vies que en surten!
A l'entrada vaig poder fotografiar aquest original camió de bombers! És tot un espectacle veure'ls en acció, s'assemblen més als camions dels pallassos de circ! En servei posen en marxa un munt de llums de colors per sobre, pel davant i pels costats del camió. Fins i tot porta un grup de tres llums giratòries al davant per animar una mica més la festa! I no parlem de la sirena que canvia de sons com si algu jugués amb ella des de l'interior! Poc seriós...
Els carrers per sobre de la National Mall tenen poques coses d'interès, tot són grans avingudes sense gaire vidilla comerial.
Potser cap al China Town hi ha una mica més de moviment!
Aquest China Town no té res a veure amb el Nova York, molt més petit, molt net i amb molt menys xino!
Bé, s'ens feia l'hora de dinar i no valia la pena buscar en la gran varietat de restaurants que hi ha a la ciutat....
...així que ens vam posar les botes de menjar hipercalòric americà al Fuddruckers del davant de l'estació de metro de Chinatown!
D'entre les poques coses que val la pena veure per aquesta zona és l'Old Post Office, ben aprop de l'edifici de l'FBI!
Ara reconvertit en un centre comercial, disposa d'un campanar al qual es pot pujar i des d'on es tenen molt bones vistes de la ciutat (millors que les que ofereix el Monument a Washington, malgrat ser més alt)
En la foto de sobre veiem l'edifici de l'FBI en beix i al final de l'avinguda Pennsylvania Ave, el Capitol.
La ciutat està traçada mil·limètricament amb esquadra i cartabó! I pocs edificis sobrepassen l'alçada ''obligada'' dels 10-13 pisos!
Fent un zoom fins al final del meu 18-200mm es distingeix a l'horitzó, la catedral de Washington!!
Agafem el metro un altre cop i ens dirigim a l'altra punta de la ciutat, al Nord-oest de Washington. Allà trobem el barri de Georgetown, ben aprop del riu Potomac.
Actualment és un barri benestat de Washington però la ciutat original de Georgetown va establirse en aquesta zona segurament abans que la pròpia Washington.
El 1871 va ser assimilat per Washington però els seus carrers i cases conserven l'estil original. La sensació és d'estar passejant per un poblet molt allunyat de qualsevol ciutat!
Encara hi trobem restes dels vells tramvies!
És en aquest barri on trobem la famosa Georgetown University, també coneguda per ser el lloc on cert espanyolet impresentable i amb mostatxu va anar fer una ''xerrada'' a l'època d'en George Bush Jr.
El campus es troba envoltat de jardins per tots costats!
L'indret és immillorable.
I per acabar la visita, no podíem marxar de la capital dels Estats Units sense veure un partit de beisbol a l'estadi dels Washington Nationals!!!
Nosaltres vam assistir a l'enfrentament entre els Washington Nationals i els St. Louis Cardinals.
I què puc dir! Tot un espectacle!!! Bé, el partit aborrit amb ganes...però aquesta gent converteix el partit en un show, on el beisbol en sí passa a un segon terme!
Durant el partit es regalen pilotes i samarretes que són llançades al públic, s'organitzen concursos, s'anima a la gent a cridar consignes mitjançat pantalles (com en els programes de televisió on surt ''applause''), es presenten els jugadors a través d'una pantalla gegant com si es tractés de gladiadors... Crec que la majoria de la gent hi va més per l'espectacle que pel partit! Molt abans que s'acabés el partit ja havia marxat gran part del públic (potser havien tingut prou dosi de diversió per aquella nit...) i no sabien encara si els seus perdrien o guanyarien! Als voltats de les grades hi ha botigues, xiringuitos... i bastanta gent passant del joc!
Cal veure-ho almenys un cop, és tota una experiència. Però s'ha de ser americà per entedre-ho!
...si us vau perdre l'anterior article sobre Nova York cliqueu a l'enllaç.
