diumenge, 29 de juliol de 2012

Còrsega 2006

Tot fent arqueologia fotogràfica m'he decidit a publicar un resum del viatge per Còrsega d'ara fa 6 anys. No és casualitat, tot s'ha de dir! Darrerament, diverses persones del meu voltant s'han estat plantejat d'anar-hi de vacances i a banda d'aconsellar-ho rotundament, aprofito per presentar a mode de reportage la nostra aventura per aquesta fantàstica illa!


L'aventura, per desgràcia, va començar a l'aeroport de Barcelona coincidint amb la vaga del personal de terra que va col·lapsar l'aeroport durant una setmana. La gracieta d'aquest grup d'impresentables, per no dir malparits, ens va fer perdre un dia de vacances. I ens podíem considerar afortunats comparats amb d'altra gent!


De qualsevol manera, l'íncident inaugural va tenir coses positives, amb tot aquella estona vam conèixer d'altra gent que també es dirigia a Córsega i amb qui vam anar coincidint en diferents punts de l'illa tot i seguir rutes força oposades!

Després d'aterrar a Figari ens vam dirigir cap a Bonifacio, potser una de les ciutats (més aviat poble) més maques de l'illa. Situat sobre d'uns penya-segats imponents (fotografies inicial i de sota) amb l'atracció peculiar de les Escaliers du Roy d'Aragon, segons la llegenda, construïdes pel rei d'Aragó quan assejava la ciutat. Les escales, tallades a la roca, permeten baixar 65m fins molt a prop de l'aigua.


El poblet té el seu encant. El casc antic és format per diversos carrerons amb molta vida al carrer.




Amb Solenzara com a primer cap base, vam remuntar la carretera D268 en direcció al coll de Bavella. Passant amb poca estona d'un paissatge de costa a un paissatge de muntanya equivalent a agafar el cotxe a la costa brava i amb menys d'una hora trobar-se pujant la collada de Toses per arribar d'un salt al port de la Bonaigua!


Una carretereta estreta, i amb alguna sorpresa, ens condueix cap el port que puja al Coll de Bavella. I per sopresa em refereixo a que els pedaços afegits sobre les carreteres de l'interior de l'illa sovint sumen més superfície que la de l'asfalt original i es possible trobarse una taca vermella al mig de la carretera i just després un esvoranc de mig metre de diàmetre per 4 dits de fondària. No és casualitat, aquests illencs tenen l'amabilitat d'anunciar-te el perill de deixar-hi la roda! Tot un gest!


El paisatge al coll de Bavella és ben bé el de l'estatge subalpí dels Pirineus. I es que Córsega es podria definir com uns Pirineus envoltats de mar! Podent passar, en un sol dia, de fer una excursioneta a 2000m d'alçada pel matí a fer una bany en alguna de les moltes cales per la tarda.


Tot i que l'illa està vorejada per infinitat de caletes i platges una visita a les illes Lavezzi no està de més! el paissatge és paradisíac, amb formacions rocoses d'allò més sorprenents!


Es tracta d'una reserva i com a tal es prohibia sortir dels camins senyalitzats i accedir a segons quins racons de la costa, i evidentment tampoc llençar deixalles. Però en alguns racons l'acumulació de porqueria era increïble, segurament arrossegada per les corrents... però la imatge de deixadesa per part de les autoritats de l'illa no s'adeia amb tantes mesures de protecció del medi. Val a dir que a les fotos només s'ensenya el que és bonic...


Els pobles allunyats de la costa tot i ser més aviat senzills i arquitectònicament poc atractius tenien el seu encant. Com Sartène, on l'ambient de carrer amb mercats, botigues i petits restaurants (moltes aprofitant el turisme) predisposava a parar-hi una estona.




Pels que els agrada conduir aquest és el paradís! I no em referixo a conduir un BMW com diu l'anunci, ni a prémer l'accelerador per grans carreteres!
Tot el contrari! A banda d'un parell de carreteres que recórren logitudinalment l'ílla per cada costat, les carreteres d'interior són d'allò més 'disfrutones'! Corbes o tort i a dret, estretes i generosamente peraltades, travessant paratges espectaculars.



La costa al llarg de l'ílla és molt variada, amb diferents tipus de cales, amb diferents tons de sorra i amb roques de formes d'allò més originals. Sobretot la costa sud i oest. La costa sud-est és encara força iteressant (Rondinara, Polombaggia...) però la costa oest per sobre Solenzara fins a Bàstia és més monòtona.

Buscant la cala di Ciglio, vam anar a parar a una zona de roques arrodonides força curiosa. Val a dir que la cala en qüestió no la vam trobar... després de 3 quarts d'hora per una carretereta per on amb prou feina passava un cotxe, de ratllar la xapa amb esbarzers i posar-nos en una finca particular... un dels propietaris ens va fins i tot indicar com arribar al mar. Però de cala res de res...


Pujant per la D212 per sobre de Portigliolo, hi ha diverses platges llargues d'aigües cristal·lines, però passem de llarg!
A la foto es veu el Xara Picaso que ens van llogar. Déu ni do, consumia més que un ferrari i s'havia d'exprémer a fons per arribar als 100! Quina ruïna! I la benzina en aquell moment anava cara! Bé, estava més o menys al preu que tením ara aquí, però en aquell moment no arriba encara a la unitat a casa nostra.



Més a munt, al Golf de Valinco per sobre Propriano, ens aturem per buscar un tram de costa amagat i de difícl accés que havíem vist pel google earth!


Això era una altra cosa. Un tram de costa d'uns quants centenars de metres amb roques que van separant caletes i com a molt un parell o tres de persones per cala! Genial!


A la Badia de Cupàbia també hi ha cales que mereixen parar-hi i fer-hi un bany! Amb més gent però encara molt més tranquil·les que les nostres platges!



Bé, entre platja i platja ens plantem a Ajaccio, on tenim el seguent allotjament!
La vista des del port només arribar era força curiosa, un núbol d'aquells 'lenticularis' modelats pel vent, s'extenia sinuós més enllà del port esportiu. Un bon troç de núbol que no podia abarcar pas amb una sola fotografia. D'aquí la composició panoràmica:


Ajacció és una ciutat de colors pastel, força neta i tranquil·la però sense massa a veure-hi!


I les seves platges no són gaire atractives...




Ja té unes dimensions més importants i el turisme també es nota!


Per sobre d'Ajacció, a la zona de Sagone, les platges tornen a ser de pel·lícula però la mar estava una mica alterada aquell dia!




Cap al nord en direcció a les Calache, ens aturem a Piana, un petit poble a 440m d'alçada des d'on s'accedeix a la increïble cala Ficajola!


L'accés a aquesta cala però, no és tampoc senzill!


Cal baixar per una carretera amb una pendent que déu ni do, tot resant per no trobar-se a ningú que pugi en sentit contrari, perquè el marge de maniobra és molt limitat o inexistent en la major part del trajecte i el precipici està a tocar de roda!


La cala val molt la pena però!


La sorra és de les gruixudes i les roques del mateix estil que les Calanches de més al nord.




Continuant per sobre Piana es passa per les Calanches que fa una estona que menciono.


Es tracta d'una zona muntanyosa arran de mar, de roques vermelloses, que és travessada per una carretera de corbes amb vistes espectaculars!


A l'altre costat trobem Porto. Com a poble no té res d'especial, però es tracta d'un punt d'accés cap a l'interior més muntanyós de l'illa!


La carretera que enfila vall amunt aviat et porta a un ambient completament de muntanya que fa oblidar de sobte, les platges on et trobaves fa poques hores!


A banda de pics i llacs de muntanya hi ha diverses valls amb rutes que segueixen el curs del riu amb ponts penjats, com la ruta de les gorges de Tavignano o la ruta de les gorges de Restonica, en dues valls paral·leles que convergeixen a Corte. Nosaltres volíem fer les de Restonica, però el dia no va acompanyar i vam seguir per la carretera esperant que el temps millorés...


Aquest guiris els va enxampar de pler!


Ens vam quedar amb les ganes! L'excursió, pel que anàvem veient, havia de ser molt maca, tot i veure-ho tot des de la carretera i amb mal temps.



Així que vam decidir girar cua i anar a dinar a Corte! Es tracta d'una ciutat/poble al centre de l'ílla i al centre de la zona més muntanyosa envoltada dels cims més alts de Còrsega!


Durant el segle divuit va ser la capital d'una Còrsega independent. I en certa manera encara es respira una atmosfera més senyorial que les anteriors ciutats visitades.



L'estil és auster i segons com trist i llòbrec.


Però la vida de carrer amb botigues i gent per tot arreu fa que el temps passi ràpid entre visitar la ciutadella i passejar pels seus carrerons!




Per la D84 ens dirigim cap al següent camp base. Calacuccia!


La carretera ressegueix un barranc a tocar de precipici, entre muntanyes escarpades i pedregoses.



El poblet té poc per visitar però és tranquil i es troba a prop del massís del Monte Cinto (2706m) i de la vall del riu Colga, ruta d'ascenció cap el Llac de Nino on tenim pensat pujar l'endemà.


Aquí ens vam trobar tot sopant, amb una parella que vam conèixer a l'aeroport. Ens comentaven com havien ''flipat'' amb uns ''serdus'' negres (si, si, uns serdus!) que s'havien trobat al mig d'una carretera pel centre de l'illa. Quina gràcia... El cert, es que no era gaire difícil de veure'n, de porcs negres vull dir. Més o menys com els senglars a Collserola!


En direcció al col de Vergio venint des de Calacuccia per la D84 es troba un aparcament, al costat de la Maison Forestière de Poppaghia, des d'on comença el corriol que enfila cap al llac de Nino.


La pujada comença entre un bosc de pins molt alts que poc a poc va perdent densitat.


En sortir del bosc el camí es perd i seguint fites s'enfila per fortes pendents de roca viva fins a la Bocca a Stazzona (coll d'Stazzona) (1775m).


Des d'aquest punt divisem ja a l'altre costat el Lac de Nino al mig d'una depressió tapissat de gespa.


Al fons sobresurten els pics de la zona del Monte Rotondo (2622m)







De baixada, desfem el mateix camí amb vistes a la zona del Monte Cinto.



La fotografia de la sargantana que vaig presentar a FotoNat va ser presa en aquesta vall, baixant del Lac de Nino mentre esperàvem un amic que s'havia torçat el tormell.



La mateixa carretera que seguiem des de Calacuccia arriba al coll de Vergio. Val la pena parar el cotxe, les vistes són xules.


És freqüent trobar senyals de trànsit foradades per escopetades i no precisament per balins... Es tracta de l'esport nacional!




L'útim dia ens vam proposar donar la volta al cap Cors, fer una paradeta a Bàstia, baixar per la N198 que ressegueix tota costa est fins a Bonifacio i dirigir-nos ja a l'aeroport de Fígari per tornar. Una mica arriscat per temps... De fet, vam arribar a creure que no arribàvem, perquè la carretera de Bàstia a Solenzara deu ser de les que menys corbes tenen (fet que ens feia pensar que seria ràpida) però es munten unes aglomeracions com les de la C16 baixant de la Cerdanya en plena època d'esquí!


La volta al cap Cors és del tot prescindible. La carretera, de pujada, trasncórre a certa alçada per una carretereta estreta i en força mal estat, amb precipici per l'esquerra i paret per la dreta. Hi ha pocs espais per aturar-se i fer una ullada i el trànsit és força dens.


El costat oest del cap Corse, de baixada, és totalment diferent. Molt més pla, amb prats i zones de platja arran de carretera. De totes maneres, no té res d'especial comparat amb la resta de l'illa!


Com al llarg de tota la costa (sobretot a la costa est de l'illa) està ple de torres de vigilància.


A la base del cap Corse, al costat est, hi trobem Bastia, una ciutat marítima i senyorial amb una forta activitat portuària. Potser la ciutat amb més entitat de tota l'illa.


Bastia és una ciutat amb un trànsit important de creures que venen d'Itàlia, i suposo que els turistes que hi desenbarquen segueixen aquesta carretera en direcció sud cap a la zona hiperturística de Porto-Vecchio i la famosa Bonifacio.



Es tracta d'una ciutat amb molt vida i on es respirar més ''modernitat'' que en la pròpia Ajaccio.


Recomanats per la parella dels ''serdus'' vam decidir desviar-nos per la D237 més avall de Bastia, cap a Vescovato. Segons ells un poble de la Còrsega profunda on s'hi devien amagar els independentistes corsos més radicals i on se t'erissava la pell només baixar del cotxe! Clar que aquesta parella era un toc peculiar...


La veritat és que el poble en qüestió apareixia de sobte, com si d'un poble tenebrós de transilvània es tractés. Després d'una booona estona de carretera estreta i de corbes (per variar...) que anava pujant entre bosc s'arribava a Vescovato, un poble, vell i abandonat, certament l'escenàri ideal per a filmar-hi una película de por. I els veïns no feien tampoc cara de bons amics...


Com a última pausa en la nostra última etapa del viatge per aquesta increïble illa, vam reemprendre la carretera cap a Solenzara, Porto-Vecchio i d'aquí a Figari per agafar el nostre vol cap a Barcelona!

Bé, un quilòmetre abans de l'aeroport vam aturar-nos per maquillar una mica el nostre cotxe de lloguer... Donat que no els va donar la gana de fer-nos l'assegurança a tot risc i que sobreviure un viatge intensiu per l'illa no t'evita unes quantes ratllades d'esbarzers, alguna cosa s'havia de fer!!! Així que... una capeta de crema dissimula-ratllades que havíem comprat un parell de dies abans, una volteta per un camí de terra del voltant per camuflar les zones maquillades una mica millor i a tornar el cotxe!

Laura, arriba tard però espero que et serveixi.
Laia, quan tingui un moment faig cinc cèntims del viatge a Sardenya!

-----------------------------------------------------------------------------------
Vegeu també:
Còrsega 2012 - Ruisseau de Purcaraccia
Còrsega 2012 - Lavu del Oriente
Còrsega 2012 - Mare e Monti
-----------------------------------------------------------------------------------

1 comentaris:

Laia ha dit...

Ja vas tard!!! Necessito el de Sardenya ja!!
Per Còrsega he d'esperar a l'any que ve...tenies raó, sembla molt maco ;)!

Publica un comentari a l'entrada