El Balaitús és el primer dels tresmils del Pirineu, el més atlàntic. S'hi accedeix des de la zona de Panticosa-Sallent de Gállego, a l'Aragó o des de França.
Nosaltres vam fer la ruta clàssica d'ascenció per la bretxa de Latour. Hi vam pujar des del Refugi de Respomuso a on s'hi arriba des del pantà de la Sarra (sobre Sallent de Gàllego). En aquest punt es deixa el cotxe i després d'una bona excursió per la llarga vall del Riu de Aguas Limpias s'arriba al refugi (uns 800m de desnivell per començar)!
Al refugi hi vam arribar ja tard, just abans de sopar. La pujada va ser cansadeta, sobretot pel material que pujàvem a l'esquena. A part de casc, piolet, grampons i la resta de ferros, la tenda i el sac de dormir! Resulta que només quedava una plaça al refugi i no ens podien confirmar la disponibilitat perquè el satèlit els fallava i no tenien telèfon! Així que va tocar carregar el lot sencer!
Ens va venir bé tenir plaça, finalment. El sopar sempre entra millor si és de refugi i sobretot per la fresca que es va girar al capvespre i perquè cap allà les 10 va començar a ploure i pedregar de mala manera!
De cara a l'endemà, patíem per si encara plouria i per si la roca estaria molla i relliscosa en el tram de grimpada de la bretxa. El dia es va llevar mig ennubolat però sense ganes de ploure!
Ben aviat vam començar a pujar, sense présses però anar fent. Teníem uns 900m de desnivell fins el cim.
El corriol aviat es converteix en un roquissar on les fites ajuden a guiar-se cap al circ de Vuelta Barrada.
Al circ, la neu encara persisteix. En aquest punt ens equipem amb grampons i arnès per encarar la pala de neu que condueix al corredor de la Bretxa de Latour.
El corredor en qüestió està pelat, ni gota de neu. Diuen que amb neu es puja força bé, ho desconec. Però sense neu el corredor esdevé un tobogan de roca descomposta i sorra molt relliscosa amb un parell o tres de ressalts considerables!
Les primeres ''clavijas'' estàn força per sobre de nosaltres. Amb neu deuen quedar a l'abast però ara són poc còmodes. Les agafem més amunt i comencem la grimpada. Les vistes són impressionants i tot que no resulta gaire complicada, la timba als nostres peus es fa respectar.
El paissatge per sobre la Bretxa és espectacular!
Des d'aquest punt es divisa el cim al final d'un seguit de pendents de neu i roca viva. Anem evitant la neu, donat que ja ens hem tret els grampons i després d'algunes grimpadetes sense gaire importància, arribem al llom que condueix al cim a 3144m!
La temperatura és de 5 graus i el vent fa que l'estada no sigui gaire agradable malgrat la tèrmica, el forro i el paravents! Faig algunes fotos de les fantàstiques vistes i ens arrasserem darrera el cim per fer un mos i descansar una estona!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada