diumenge, 27 d’octubre de 2013

La Penya Montanyesa per la Feixa del Toro

Feia molt de temps que volia pujar aquesta muntanya. Un cop arribats a L'Aïnsa, la Penya Montanyesa, a l'extrem occidental de la Serra de Ferrera, sobresurt fent-se visible des de qualsevol punt. Si pugem fins a Escuaín destaquen juntament amb la Penya Solano i la Muntanya de Lierga (d'esquerra a dreta) com a tres elegans massissos de roca amb el Cotiella al fons! Espectacular



Tenint tan a prop els principals 3000s del Pirineu, aquesta Penya havia quedat sempre relegada a una possible alternativa si algun dia s'havia d'improvitzar un canvi de plans...
Però després de llegir un parell ressenyes a internet sobre l'ascenció a aquesta muntanya per la variant de la Feixa del Toro va guanyar interès per si sola!


L'excursió comença a la mateixa carretera d'Oncins al Monestir de San Beturián. El corriol puja en ziga-zagua pel mig del bosc i després entre arbusts i matolls.

Des d'aquest punt s'observa ja la ruta típica a través de prats en forta pendent escalats per penya-segats, i els precipicis a l'esquerra, per on transcorre la Feixa del Toro


La lluna encara no havia desaparegut i amb el teleobjectiu es podia obtenir alguna imatge maca.


Arribat un punt, trobem la indicació del desviament cap a la Feixa del Toro. El corriol, menys definit però assenyalat, ens fa baixar per una canal força pendent i amb una densa vegetació, abans de poder intuir el començament de la feixa. Mentrestant, un grup nombrós de voltors ens va sobrevolant aprofitant les corrents d'aire i ens fa aturar una estona per fer algunes fotos!


La feixa comença a intuir-se després d'un ressalt de roca. De moment una tartera amb fort pendent...


Després d'una estona d'ascenció pesada, es va definint un corriol entre matolls i la pendent es va suavitzant. Es comença a apreciar la Feixa realment! Des d'aquest punt impressiona!


A partir d'aquí, aquesta repisa natural es va eixamplant i estrenyent segons el tram i ens proporciona vistes sorprenents. El corriol va resseguint els entrants i sortints de la muntanya sempre amb una timba considerable a la nostra esquerra. Malgrat el que pot semblar en començar però, el sender no és tant exposat com un pot pensar. Evidentment la ruta està totalment desaconsellada per a gent amb vertigen però no planteja deficultats tècniques ni més riscs que moltes altres excursions d'alta muntanya.


Aquesta variant del camí d'ascenció suposa allargar lleugerament la ruta, però la fa realment interessant.


Després d'una bona estona de Feixa arribem a la Canal Major. I comencem a pujar per la seva forta pendent de roques fins confluir amb el camí clàssic.


A partir d'aquí la ruta progressa per pendent suau fins l'últim tram abans del cim.


Les vistes de la Tuca, el pic a la dreta de la Penya són veritablement maques però l'última pendent està posant a prova ja la resistència de les nostres cames, portem ja unes quantes hores caminant...
Ens trobem ja molt a prop del cim. El desnivell acaba siguent de vora 1400m.


I per postres, quan arribem hi ha algú que ja se'ns ha avançat!


Des d'aquest cim es divisa tot el Pirineu Aragonès!


Fins els imponents tresmils de sobre Gòriz


I bé, és qüestó de menjar una miqueta i anar passant que s'està fent tard!
La baixada la fem per la via clàssica, per prats més tranquils i bucòlics...


Ràpidament ens anem allunyant del cim, però la distància en horitzontal enganya i el descens es fa molt llarg...


I de cop, una sorpresa! Una espècies de xampinó gegant!


Bé, uns quants!


Sorprèn veure com les tarteres estan siguent invadides per mates de boix que voregen tot el seu perfil arran de prat.


I encara quedava una estoneta pel cotxe! Unes 8 hores en total...

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada