dilluns, 1 d’agost de 2011

Garmo Negro

El Garmo Negro és un dels 3000 més occidentals del Pirineu i un dels cims més freqüentats de la zona de Panticosa a l'estiu. L'ascenció des del balneari de Panticosa permet superar els 1400m de desnivell en tan sols 4h i això es deu a que no existeix pràcticament aproximació. En comparació a altres muntanyes, l'ascensió és directa amb pendent constant fins al cim. Des del mateix balneari es pot veure el cim de l'Argualas i intuir el cim de Garmo Negro allà mateix a sobre nostre. La ruta normal no presenta pràcticament dificultats tècniques, es tracta d'una ascenció exigent només pel desnivell que presenta.
L'ascensió comença a l'aparcament de l'altre costat del pantà (~1650m) agafant un corriol sense indicacions que s'enfila en ziga-zaga pel costat dret del torrent de les Argualas fins la Mallata Baja de las Argualas, un prat alpí amb vistes privilegiades. Aquí s'acaba el bosc de pi negre i el sol comença escalfar l'espatlla.

Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/7.1, 1/200s, ISO 200 (a partir de 5 fotos) 

El corriol tomba cap a la dreta per enfilar un pendent herbós que a finals de juliol està tapissat de tot tipus de flors:

Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/7.1, 1/160s, ISO 200

Aquest corriol permet superar un ressalt rocós fins la Mallata Alta de las Argualas (~2200m).

Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/7.1, 1/200s, ISO 200 (a partir de 2 fotos)

En aquest punt el camí es bifurca i s'ha d'escollir si es vol pujar pel costat dret del circ que envolta la Mallata Alta superant les seves muralles per un corriol que s'enfila en pendents de gespa o si seguim el sender que entra al circ. Veient que els dos grups que portem davant escullen la primera opció, decidim seguir el de l'esquerra, entrant al circ. El corriol transcorre entre tarteres pel costat dret fins a sota del barranc de Pondiellos.

Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/7.1, 1/200s, ISO 200 (a partir de 5 fotos)

Un cop sota del pedregós barranc de pondiellos, descartem pujar-lo (una segona alternativa) i seguim cap a l'esquerra (la dreta en l'anterior fotografia) en direcció al barranc de las Argualas, enfilant-nos pels pendents herbosos entre les grades de roca per sobre d'aquest barranc. El corriol s'acaba perdent i tot sembla indicar que continua ja pel fons de barranc. Tot i així en aquest punt trobem un torrent d'aigua a la nostra dreta per on sembla possible pujar i superar l'última grada. I sí, és possible però amb una grimpada de II-III grau que no esperàvem.

Superat l'últim pendent de gespa veiem els grups que venen per la dreta des de sota del coll de Pondiellos i tenim ja a sobre nostre, la tartera descomposta que ens durà al circ dels Picos de las Argualas:

Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/7.1, 1/250s, ISO 200

En el fons del circ encara hi resta neu. Malgrat tot no cal trepitjar-la, els grampons no sortiran de la motxilla avui. Aquí ens queden els últims 200m fins el cim per una forta pendent de pedra descomposta, semblant al tarteral final del Possets o de la Pica:

Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/7.1, 1/250s, ISO 200

Un cop al cim (3051m) la recompensa són les vistes. Darrera nostre el circ de las Argualas amb el Pic de las Argualas (3046m) i el pic d'Algas (3036m):

Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/7.1, 1/320s, ISO 200 (a partir de 5 fotos)

A l'est el massís del Vignemal més enllà de les muntanyes de sobre Panticosa (al fons de la vall), i els tresmils de sobre Ordesa treient el cap entre els núvols:
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/8, 1/200s, ISO 200 (a partir de 8 fotos)

Cap al nord, l'impressionant cresta dels Infiernos i al fons cap al nord-oest l'encara pendent Balaitus (3144m):

Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/8, 1/250s, ISO 200 (a partir de 5 fotos)

Els infiernos són tres cims impressionats separats els dos primers per una cresta al mig de la qual la roca canvia sobtadament dels esquistos vermells de tota la zona a una roca blanca amb vetes que rep el nom de la Marmolada. Als seus peus tenim els estanys de Pondiellos d'un verd intens que posen l'última nota a aquesta espectacular vista:

Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/8, 1/250s, ISO 200

Des d'aquest punt a l'oest, divisem en la distància el famós Midi d'Ossau (2884m) sobressortint entre els núvols:

Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/8, 1/320s, ISO 200

I després de fer un mos es disposem a baixar amb la idea de menjar a baix. La tartera del Garmo Negro està força trepitjada i el corriol de pujada força descarnat de manera que relliscar és fàcil. La millor opció és baixar ''corrent'' pel recte deixant-se esllavissar buscant llengues de roques de mida petita i passar-ho bé una estona que després queda una baixada dura i sense pausa!

De baixada seguim el corriol en direcció al coll de Pondiellos deixant el Barranc de las Argualas a la nostra dreta i baixem finalment pel Barranc de Pondiellos fins el Circ de sobre la Mallata Alta:

Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/7.1, 1/320s, ISO 200

Des de la Mallata Alta les vistes en direcció a Panticosa fan que valgui la pena treure un altre cop la càmera:

Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/6.3, 1/250s, ISO 200 (a partir de 4 fotos)

Aprofitem la presència d'alguna Didalera (Digitalis purpurea) per parar un parell de minuts abans de deixar la Mallata Alta:

Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/6.3, 1/250s, ISO 200

I arribem al cotxe després de 3 hores de baixada i un pèl rebentats!!

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada