Antsirabé

Al mig de la Grande Avenue, al bell mig d'Antsirabé, destaca un monument que et trasllada segons com, a l'antic Egipte. Es tracta d'un monument als diferents pobles que conformen aquest país. Hi trobem tots els noms: Antakarana, Antandroy, Antanosy, Antefasy, Antemoro, Antesaka, Bara, Betsileo, Betsimisaraka, Bezanozano, Mahafaly, Antambahoaka, Merina, Sakalawa, Sihanaka, Tanala, Tsimihety i Zafisoro i a sota cadascun, representada alguna de les seves característiques o tradicions com a poble.

Aquí a Antsirabé, la població pertany majoritàriament al grup Merina. Els Sakalawa per exemple, és un altre poble malagasi que trobem al nord-oest. Ho comento perquè les dones sakalawa són unes de les que solen pintar-se la cara amb motius florals, si ho busqueu a google en trobareu moltes imatges.

Els monuments als 18 pobles originals de Madagascar apareix en diferents localitats de l'illa. En algun moment des del govern, van voler passar pàgina a les guerres i disputes entre ètnies i regions i des de llavors han esmerçat tots els esforços en inculcar-se el respecte entre pobles, ètnies i religions. Per això parlo de pobles; perquè és molt important per a ells evitar qualsevol referent que pugui tenir una connotació racista, mai no parlen d'ètnies. La realitat és que com a tot arreu hi ha grups que estan més discriminats que altres, i popularment es manifesta menor simpatia per uns o altres... També és veritat que amb el temps va tenint lloc una lenta barreja entre comunitats i pobles.

Al centre, al costat del monument als pobles, trobem la zona més administrativa on hi ha els edificis més importants, com l'edifici de correus

Trobem, més endavant l'Hôtel des Thermes, d'estil colonial (1896). És un dels hotels amb més reputació de la ciutat. Originalment els francesos van explotar les aigües termals de la regió fent-ne un balneari. L'Hotel encara manté la piscina amb aigua calenta termal. Els francesos van practicar una política de segregació activa desplaçant la població malagasi fora del centre ostentós francès. Per aquest i molts altres motius, actualment els francesos no estan del tot ben vistos entre la població, el record és bastant amarg, t'expliquen com a banda de menystenir-los com a poble inferior, els francesos van saber explotar-ne els recursos però sense fer res per a la població del país i sense deixar ni infraestructures ni res d'utilitat en marxar-ne. Et posen com a exemple altres imperis colonials com l'anglès, que van deixar a les seves colònies extenses xarxes ferroviàries, ports, indústries mineres... a diferència de França. Encara avui tot i ser independents perceben encara la influència i manipulació de l'ombra de França sobre les institucions i els principals sectors econòmics de Madagascar, tot i que està apareixen una altra ombra cada cop més influent, la xinesa...

Una mica després de l'estació de trens a la Rue Benyowsky entre la Rue d'Ambositra i l'Hotel Appartements d'Hôtes Marciloui s'aixeca el mercat de carrer d'Antsirabé. Aquest barri ja no gaudeix de carrers asfaltats com el centre, tot i estar-hi a prop, ja és a l'altre costat de les vies del tren i es veu molt més humil.

Verdures i fruties de tots colors al mig del carrer, això si, amb botiguetes o paradetes de fusta amb el gènere més arreglat. Aquí, a diferència de Belo Tsiribihina els únics turistes érem nosaltres i no passàvem inadvertits entre els malagasis...

Per cert, parlo de malagasi en comptes d'emprar el terme malgaix per un motiu. Parlant amb en Tzato, un dels nostres guies i amb d'altra gent, vam veure que insistien en parlar de llengua o poble malagasi i no usar el terme malgaix. Ens explicaven que provenia de l'ús malintencionat dels francesos de mal i gâcher, que vindria a voler dir mal-desaprofitat, malgastat amb una connotació de deixalla, residu per referir-se al poble malagasi. Aquest terme els resulta ofensiu així que malgrat que la majoria de llengües l'han incorporat al seu diccionari per a referir-s'hi, aquí l'evitaré.

La carn que es ven, està allà al mig a temperatura ambient i amb mosques per sobre. Bé, com a casa nostra fa ara un segle i mig. T'has de treure les manies de sobre, que tampoc passa res. De fet per més bona cara que fessin els llocs on menjàvem el menjar venia del mateix lloc, un cop cuit tot alimenta. I es que tot el que menjàvem estava tant bo, que t'oblidaves d'aquests detalls! L'aigua corrent és un altre tema, aquí si que calia vigilar...

Més tard vam visitar un taller on treballaven la banya de cebú per fer coberts, gots i objectes de decoració. La venda d'artesania als turistes, de la fusta treballada, dels cistells, de la banya d'animals... és una font d'ingressos importants per a ells.