dissabte, 31 de desembre del 2016

Duma

El Guepard (Acinonyx jubatus)

Deixava aquest magnífic felí per l'últim. El vam veure només un cop en tot el viatge, al Serengueti. Va ser a les praderies d'herba seca als voltants de Seronera i va ser gràcies al Francis, el nostre guia, un experimentat biòleg que coneixia totes i cadascuna de les espècies de Tanzània, ocells inclosos (no n'hi pas pocs), i amb una vista que li permetia distingir un animal entre l'herba seca a quilòmetres de distància!

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/2000s, ISO 500 - Parc Nacional del Serengueti

I va ser aquest el cas. Ens vam aturar de sobte perquè el Francis havia vist un guepard! Ningú més.... Prop de l'horitzó es desdibuixava per efecte de la calor de la sabana una espècie de puntet fosc de la mida del cap d'una agulla i que semblava una roca més en la distància. A través del 500mm es distingia que la pedra semblava tenir forma d'un felí a prop d'un gran termiter, però no era tan evident que fos un guepard:

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/1600s, ISO 500 - Parc Nacional del Serengueti (retall de la foto original)

Vam tenir l'ocasió d'apropar-nos-hi i aviat vam anar distingint la silueta d'un guepard adult i més tard, dels dos cadells que hi havia al seu costat! La mare estava alerta, per a ella no existíem, hi havia coses més importants que preocupar-se per una cosa metàl·lica que en tot cas li tapava la vista. Havia de vigilar que no hi hagués cap altre depredador, lleons, hienes... al voltant que poguessin veure'ls i posar en perill els dos cadells.

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/1600s, ISO 500 - Parc Nacional del Serengueti

De sobte els teníem més aprop del que podíem haver imaginat, va anar tant ràpid que no tenia ja temps de canviar l'objectiu ni jugar massa amb les condicions per a retratar-los. Vaig fer molt poques fotos però el moment va ser increïble. Només per aquells segons ja havia valgut la pena el viatge!

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/1600s, ISO 500 - Parc Nacional del Serengueti

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/1600s, ISO 500 - Parc Nacional del Serengueti

I aquí acabo la mostra de fotografies dels parcs nacionals del nord de Tanzània. Vam veure moltes espècies de les que he ensenyat aquí però he mostrat les més importats crec! Espero que us hagi agradat

dimarts, 27 de desembre del 2016

Bweha nyukundu

El xacal de llom negre (Canis mesomelas) de sota és dels pocs exemplars que vaig poder fotografiar. Mai els teníem a tir, ni els xacals ni pocs licaons que vam poder veure. O eren massa lluny pel 500 o era cap vespre amb el sol ja sota l'horitzó i la llum no permetia miracles.

Aquest exemplar ens el vam trobar el primer dia al Tarangire, a última hora ja sortint del parc, il·luminat pels últims rajos de sol.

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/200s, ISO 200 - Parc Nacional de Tarangire

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/200s, ISO 200 - Parc Nacional de Tarangire

dilluns, 26 de desembre del 2016

Nyamera

El Topi (Damaliscus lunatus) és una altra espècie d'antílop que vam poder veure. Un dels antílops més grans de fet. Ens va donar la benvinguda només arribar al Serengueti i ens el vam anar trobant puntualment cada dia.

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/1600s, ISO 400 - Parc Nacional del Serengueti

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/8, 1/800s, ISO 400 - Parc Nacional del Serengueti

diumenge, 25 de desembre del 2016

Fisi madoa

Hiena tacada o riallera (Crocuta crocuta). La que s'emporta la mala fama. És llesta, oportunista, forta i robusta. La tacada és a més, la més gran de les espècies de hiena actuals. Mengen de tot, evitant els grans herbívors. L'únic enemic que té és el lleó en competir pels mateixos recursos. Tot plegat fa que no estigui en cap cas amenaçada i fins i tot pugui suposar un problema per l'elevat nombre d'exemplars.

A Tanzània tenen la política de no intervenir en els parcs, no tinc clar si és per consciència ecològica o per no gastar-s'hi ni un duro. Cobren l'entrada a preu d'or però no s'hi veu cap inversió de fet. En qualsevol cas, no s'interposen amb el transcurs natural de les coses. Tan sols en el cas de les Hienes i a l'ecosistema 'tancat' de l'Ngorongoro han hagut de reduir-ne la superpoblació perquè estava resultant una amenaça pel delicat equilibri dins el cràter.


Nikon D90, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/250s, ISO 200 - Parc Nacional del Serengueti

En vam veure diversos exemplars, en molts casos descansant, com aquesta al mig del camí. Ara bé, sempre alerta del que passava al seu entorn.

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/1600s, ISO 400 - Parc Nacional del Serengueti

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/1600s, ISO 400 - Parc Nacional del Serengueti

Excepte el guepard, la majoria de predadors els veiem gaudint de la vida, sense pressa, ajaguts, dormint... La hiena en canvi estava sempre atenta, sempre buscant alguna cosa.

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5, 1/800s, ISO 200 - Parc Nacional del Serengueti

Són animals socials però excepte un parell de joves al Ngorongoro i la mare amb dos cadells de sota, sempre vam veure individus solitaris.

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/1640s, ISO 400 - Parc Nacional del Serengueti

dissabte, 24 de desembre del 2016

Kiboko

Em faltava encara el mític Hipopòtam (Hippopotamus amphibius). De fet, no va ser fins al Serengueti que en vam veure, ben atapeïts en els meandres del riu Grumeti que encara mantenien basses amb aigua estancada i després al Ngorongoro. L'època seca, no és la seva estació preferida! De nit però sembla ser que surten i poden recórrer diversos quilòmetres per menjar!

De lluny poden semblar tranquilets i simpàtics.

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/1250s, ISO 400 - Aiguamolls de Gorigor, al Cràter del Ngorongoro

Fins i tot d'a prop...

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/2500s, ISO 500 - Riu Grumeti, Parc Nacional del Serengueti

Ara bé, passen de la calma absoluta a l'esbatussa més airada en qüestió de dècimes de segon! Són animals molt irascibles, de fet causen més morts que la resta de mamífers i d'animals africans en general, segurament només els mosquits estiguin per davant. La imatge de desmanyotats, pesats i lents és molt enganyosa, tenen molt males puces i són més àgils del que semblen!

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/800s, ISO 1000 - Riu Grumeti, Parc Nacional del Serengueti

diumenge, 18 de desembre del 2016

Pumba

Sí, el de la peli de Disney, en suahili es diu Pumba. El facoquer africà (Phacochoerus africanus) és una espècie de mamífer de la família dels suids (un porc amb ullals, bàsicament). Malgrat el seu aspecte amb cara de pocs amics, són força divertits. Mengen de genolls i quan acceleren el pas es mouen fent saltirons força femenins per l'aspecte que tenen!

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/1600s, ISO 500 - Parc Nacional del Serengueti

Aquí estem acostumats a trobar-nos un senglar al capvespre a poc més d'un parell de metres i ni s'immuten. Aquests parents africans en canvi, són més desconfiats i després d'una primera mirada curiosa van fent via en direcció contrària...

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/8, 1/1200s, ISO 640 - Parc Nacional del Taranguire

dissabte, 17 de desembre del 2016

Nkuchiro miraba

En altres paraules, una mangosta ratllada (Mungos mungo)
Va ser complicat obtenir-ne una imatge, són molt bellugadisses, petites i no tenen la curiositat pels 4x4 que tenen altres animals...

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/5.6, 1/320s, ISO 400 - Seronera, Parc Nacional del Serengueti

diumenge, 11 de desembre del 2016

Mjusi kafiri

L'Agama mwanzae és el llargandaix típic de la zona. Vistós i de dimensions més aviat grosset. Bé, els mascles. Les femelles són grises-marronoses i lleugerament més petites. Es troba a zones rocoses per tots els parcs, tot i que actualment, diuen que es troba fins i tot a les ciutats com Arusha, introduït indirectament per l'home. Nosaltres en vam fotografiar alguns exemplars al turó de Naabi, al sud-est del Serengueti, un enorme Kopje que serveix de porta d'entrada al parc.

En la primera foto, un primer pla d'un mascle

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/6.3, 1/500s, ISO 200 - Parc Nacional del Serengueti

En la següent imatge una femella, per mostrar la coloració tant discreta i diferent dels mascles

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/6.3, 1/640s, ISO 200 - Parc Nacional del Serengueti

dissabte, 10 de desembre del 2016

Kobe

A l'àrea del Grumeti, vam tenir l'ocasió de veure una tortuga lleopard (Geochelone pardalis). Amb permís, vaig poder baixar del tot terreny i vaig poder-mi apropar fins a un grapat de centímetres. Un dels pocs animals que vaig poder tenir davant tocant de peus a terra! I un dels pocs moment en què el macro va sortir de la motxilla!!!

Ens vam contemplar mútuament una estona, amb certa timidesa... i cadascú va continuar el seu corresponent camí.

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/7.1, 1/800s, ISO 200 - Parc Nacional del Serengueti


Té una retirada a la nostra tortuga mediterrània i a la tortuga mora, però aquesta és més gran i més esfèrica. Molt maca.

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/7.1, 1/640s, ISO 200 - Parc Nacional del Serengueti

diumenge, 4 de desembre del 2016

Mamba

Els rèptils no són el principal objectiu de la càmera a la sabana, no són fàcils de veure i encara menys a l'època seca. Al riu Grumeti però, hi vam trobar diversos cocodrils del Nil (Crocodylus niloticus), Mamba en suahili, compartint la poca aigua que hi quedava amb els hipopòtams

Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/7.1, 1/1250s, ISO 400 - Riu Grumeti, Parc Nacional del Serengueti

Es passaven hores immòbils, obrint amb molt d'esforç un ull per per no perdre del tot la noció del temps i comprovar que res havia canviat durant l'última mitja hora de becaina.

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/9, 1/500s, ISO 400 - Riu Grumeti, Parc Nacional del Serengueti

dissabte, 3 de desembre del 2016

Kima

Es tracta d'un cercopitec blau (Cercopithecus mitis), en suahili Kima o Nchima. Vam tenir l'oportunitat de veure'ls al Manyara, però va ser complicar poder fotografiar-los amagats dalt dels arbres.


Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/6.3, 1/800s, ISO 500 - Parc Nacional del Llac Manyara