Tsingy Vermells

El Parc dels Tsingy Vermells es troba a unes 2,5h d'Antisranana. Després d'uns 40Km (1 hora de cotxe) per la carretera "esfaltada" RN6 en direcció sud, s'agafa un trencall a l'esquerra i ens aturem a un petit poblat on s'agafen els permisos o entrades. A partir d'aquí tenim 1 hora i escatx per una pista on l'ús d'un 4x4 és indispensable i imperatiu.
La pista perd fins i tot la categoria de pista en segons quins trams, amb pendents que et fan lliscar seient avall, i on sovint, sots i reguerons profunds fan que el tot-terreny quedi amb només dues rodes en contacte amb el terra per uns segons, es decanti cap un costat i torni a tocar terra. Una petita aventura digna dels reportatges de la National Geographic...

En arribar, les vistes són impressionants. Tenim sota nostra un barranc gegant on l'erosió dels torrents que l'han format ha deixat un paisatge peculiar, els tsingy vermells. Des dels balcons de sobre el barranc, la vista recorda lleugerament el relleu d'un Bryce Canyon més petit i modest al fons de tot.

En baixar, et vas apropant a les formacions que ha deixat l'erosió de l'aigua. Unes muntanyetes en punxa de colors que van del blanc a l'ocre i fins el vermell en altres punts del parc.

Aquestes estructures són molt fràgils i per tant, sensibles a l'impacte del turista curiós que trepitja i toca sense massa cura.

L'indret és curiós i disposant de prou temps, paga la pena apropar-s'hi, però tenint en ment de destinar-hi pràcticament tot el dia. El temps que cal per arribar-hi i tornar-ne, se't menja ja entre 4 i 5h. Nosaltres estàvem de camí cap a Ankarana i no podíem quedar-nos-hi massa temps, per tant, la visita va ser una mica llampec i no vam poder veure altres formacions de tsingy que hi ha en el parc.

Sembla un racó àrid, però el cert és que hi ha força vida i no és estrany observar ocells i rèptils, com aquest camaleó d'Oustalet (Furcifer oustaleti) que ens va fer aturar el tot-terreny perquè havia decidit creuar xino-xano la pista.

Antsiranana

És la ciutat més important al nord, també se la coneix com Diego Suarez.

És un indret de costa amb ambient de dia festiu al carrer, una ciutat acolorida, càlida i amb molt moviment.

El que atrau més l'atenció, és la gran quantitat de tuk-tuks circulant com petits insectes pels carrers i carrerons. Són els taxis més típics de Madagascar. Sobretot aquí al nord!

Té un aire colonial, de fet, trobem molts edificis de l'època de dominació francesa, que s'aguanten amb fils....

Molts dels edificis estan acabats amb porxos. No sembla respondre tant a una protecció contra la pluja, sinó més aviat a la seva predilecció per terrasses i balcons. Suposo que estructuralment, la manera ràpida i segura d'acabar un exterior amb grans terrasses que donen la volta completa a l'edifici, és recolzar aquestes terrasses al carrer, i per tant, creant aquests porxos.

Els malagasis fan vida al carrer, o almenys a l'exterior des dels balcons.

El trànsit pot arribar a ser dens i caòtic al voltant dels carrers on es munta el mercat. Tuk-tuks, cotxes, carros tirats per animals o per persones, bicicletes van deixant-se pas lentament i sense presses.

Cap a la tarda-vespre l'activitat augmenta.

Fins a la posta de sol, el trànsit amunt i avall no para, com si es tractés d'aprofitar l'últim raig de llum.

És una ciutat destartalada però amb encant, de cases baixes fetes amb gust i envoltades sempre de molta vegetació. És una ciutat petita on les necessitats principals semblen estar cobertes i on la gent sembla disposa d'una bona qualitat de vida. Si més no, comparant amb Tana o els petits poblats que trobem al llarg dels camins i carreteres.

Mar Maragda

Aquest dia anàvem en barca fins a Nosy Suarez al Mar Maragda, una zona d'aigües de color turquesa que hi al nord-est d'Antsiranana. Un entorn de pel·lícula.
Per visitar aquest zona el més fàcil és a bord d'alguna barca de pescadors. Per això cal anar a Ramena, un petit poblet de pescadors a l'altre costat, donant tota la volta a la badia d'Andovobazaha.

Et porten fins a alguna de les illes i després et cuinen el que acaben de pescar.

El Mar Maragda es com un gran llac d'aigua poc profunda que es troba atrapat entre la costa est de la gran península que hi ha al nord d'Antsiranana i tot un seguit de petites illes deshabitades disposades de nord a sud en paral·lel a la costa. Aquestes illes fan de barrera protectora, preservant aquest petit "mar" de fons blanc coral·lí i aigües de color turquesa.

A Madagascar, totes les illes porten la paraula 'Nosy' al davant del seu nom, vol dir illa en malagasi.
Les principals illes que envolten el Mar Maragda per exemple, són Nosy Antaly Be, Nosy Antaly Kely i Nosy Suarez. 'Be' vol dir gran i 'Kely' vol dir petit en malagasi, per tant les dues primeres illes es dirien Illa Antaly Gran i Illa Antaly Petita.

Un cop a terra ells s'entornen i apareixen més tard per cuinar i servir-te el peix

A prop de la platja hi ha quatre o cinc casetes amb una taula de fusta per menjar el peix que cuinen al darrera, en el nostre cas un peix lloro enorme que fet a la brasa estava de mort.

La platja principal és espectacular, i estàs pràcticament sol. Al llarg del matí devien venir 3 o 4 barques més amb més gent, estrangers i locals, però és prou llarga com per tenir 100m de platja per a tu sol! Com aquí a la costa brava...
Aquí no ha arribat encara la febre malaltissa per la platja, la gent de Madagascar no té massa costum de nedar, es mullen una mica, busquen una ombreta i fet.

Assegut a la sorra veies com uns petits fantasmes movent-se ràpidament sobre la sorra. Uns petits crancs blancs (1-2cm) que feien els seus caus arran d'aigua. Vaig estar-m'hi una estona amb el macro i aguantant la postura fins que va treure el cap!

La sorra és completament blanca, tot i que amb la llum càlida del sol l'aparença a les fotos sigui més aviat cremosa. Està feta de pols i fragments de corall. Per això l'aigua adquireix aquest color turquesa. El fet d'estar feta de corall però, fa que sigui força abrasiva; es nota ràpidament un efecte llima sobre la pell en caminar-hi una estona!

Tornant vam tenir l'ocasió de veure lluny mar endins, balenes iubarta (Megaptera novaeangliae) saltant i jugant. Es veien molt petites però es distingien perfectament!

El transit de barquetes de pescadors badia endins i badia enfora es constant al llarg de dia.

Amb la tripulació venia també aquesta noia amb la cara coberta de crema groga, com a protector solar, feta d'escorça de baobab i maquillada amb els típics motius florals.

I arribem a port!

Ens deixen un altre cop al punt de sortida, la platja de Ramena.

Tandrekitra Maro Loko

En anglès, Mossy Leaf-tailed Gecko (Uroplatus sikorae). Al llarg del viatge vam tenir la sort de poder-los veure tres o quatre cops, el primer al bosc plujós d'Andasibe i la resta al Parc Nacional de la Muntanya d'Ambre. Com en la resta de casos, aquest exemplar el va localitzar el nostre guia, que anava buscant tota l'estona per poder-nos ensenyar espècies diferents. Nosaltres sols no hauríem vist pràcticament res!

Aquests dragons tenen un camuflatge que juntament amb l'habilitat per restar immòbils durant tot el dia, els fa completament invisibles.

Aquest pobre, no esperava trobar-se amb uns turistes amb ganes de fer-li un "book", i clar amb el flash (era ja vespre-nit) el vam acabar fen moure... Per aquest motiu, pel flash i perquè s'havia separat uns mil·límetres de la branca, podem veure clarament diferenciat el dragó de la branca on reposava, amb llum natural no el distingiríem pas.

A banda dels colors que mimetitzen perfectament la superfície de l'escorça de l'arbre on s'amaga i de la postura amb les potes del davant estirades endavant i les del darrera al costat de la cua; tenen tot el cos rivetejat amb un patró especial, una espècie de faldilletes que en contacte amb l'arbre desdibuixen el límit entre l'animal i la branca. Una joia de la natura.

És el camuflatge dut al màxim nivell!

Tana Kely Mitsingoloka

En anglès li diuen Camaleó del Nas blau del Nord, en malagasi, Tana Kely Mitsingoloka (Calumma linotum). Vam tenir l'ocasió de veure-la un parell o tres de cops dins el Parc Nacional de la Muntanya d'Ambre.

És una espècie petita de camaleó, endèmica de la Muntanya d'Ambre i voltants. Té una banya llarga, com l'espècie germana Calumma boettgeri que habita també al Nord, o la més gran i més estesa Calumma nasutum, però el que la caracteritza és el seu color blau a la punteta.

Rakolaka Madinika

La Brookesia tuberculata (Rakolaka Madinika en malagasi) és un petit camaleó endèmic de la regió de Diana i bàsicament del parc de la Muntanya d'Ambre.

Viu sempre al terra entre la fullaraca dels arbres i no fa més 3cm. Les Brookesia són els camaleons més petits que hi ha. De fet, la Brookesia minima o la recent descoberta Brookesia micra són encara més petites (la segona ostenta el rècord).

Camaleó de la Muntanya d'Ambre

El camaleó de la Muntanya d'Ambre (Calumma amber) o Tarondro Marevaka en malagasi.

Aquest és un mascle. Els caracteritza la petita banyeta al morro i les grans "orelles" darrera el cap. Les femelles són normalment verdes i no tenen la banyeta.

És una espècie endèmica de la Muntanya d'Ambre i se sol trobar durant el dia vora els camins i corriols del parc.

Per estar sempre a llocs de pas de gent, no es mostren tampoc a gust quan t'apropes amb la càmera, i com és típic en aquests animals, van movent-se de costat sutilment, fins a quedar "amagats" a l'altre costat de la branca. Per això sinó encertes amb la primera foto, el més habitual és agafar-los de costat però des de sota...

A sota la femella, de color verd intens i sense aquesta banya curta present en els mascles.

Parc Nacional de la Muntanya d'Ambre

El parc nacional de la Muntanya d'Ambre és el parc més important del nord, un paradís de bosc plujós isolat, un oasi envoltat de camps i espais amb una forta pressió humana.

Només deixar el cotxe a la pista per a endinsar-nos pels corriols ens vam trobar amb un exemplar de Tarondro Marevaka, el camaleó de la Muntanya d'Ambre (Calumma amber)

La vegetació és forndosa, amb moltes lianes i plantes saprofítiques penjant per aquí i per allà.

I de tant en tant et trobes amb un salt d'aigua i un petit llac

Pels amants de les plantes, és un lloc ideal!

Un lèmur marró de Sanford's Eulemur sanfordi atent als nostres moviments, es va deixar retratar una bona estona.

Aquest parc és el paradís pels camaleons i dragons. Aquí vam veure moltíssimes espècies diferents, algunes com la de sota, típiques del parc. Es tracta d'un Tana Kely Mitsingoloka o Northern Blue-nosed Chamaleon (Calumma linotum)

És un parc força visitat però tot i així, et trobes amb molt poca gent. És molt gran i té moltes rutes, des de les que pugen al cim o les que van als diversos llacs de muntanya o les diverses rutes per a gaudir de la flora i fauna del lloc.

A la soca d'un d'aquests arbres és on el Laurent després d'haver estat una estona remenant d'arbre en arbre va trobar aquest divertit i minúscul animalet. Es tracta d'una Brooketsia tuberculata, en malagasi Rakolaka Madinika. Una de les espècies de camaleó més petita (2-2,5cm) endèmica d'aquesta zona.

Un lèmur marró, probablement Eulemur sanfordi ens mirava atentament mentre la resta de la família anava creuant per sobre nostres. Entendreu ara, perquè deia que no cal visitar i fomentar les reserves privades on es tenen els animals en captivitat per als turistes. Veus lèmurs, camaleons, dragons, ocells... a tot arreu i en llibertat.