dilluns, 30 de maig del 2016

Budapest

Han passat els anys i continua tot al seu lloc. A diferència d'altres ciutats europees transformades a gust i caprici de la massa turística homogeneïtzadora, com és el cas de Barcelona, Budapest no sembla veure's alterada pel pas del temps. Aquesta singularitat és alhora motiu de satisfacció i decepció.

La que hauria de ser una senyora capital al nivell de les millors ciutats centro-europees mostra una imatge decrèpita i d'abandonament que va minant l'immens patrimoni arquitectònic de la ciutat i ignora un problema social patent a cada cantonada. I es que els principals carrers i racons turístics es troben degudament endreçats i preservats, com veurem seguidament però la resta, a pocs metres d'aquests indrets, cau a trossos literalment. L'altre aspecte que comentava és la gran quantitat d'indigents malvivint pels principals carrers, places i estacions de metro, quelcom que sobta en qualsevol ciutat turística i moderna, però que aquí per la gran abundància i en molts casos per la edat avançada d'aquests també ciutadans, remou la consciència.

No obstant això, Budapest continua essent una ciutat viva, no és un decorat dirigit a ser visitat, respira per ella mateixa i per a ella, i el que és més important, no intenta amagar res, les coses en ella són com són i així ho mostra, agradi o no. I té molt a ensenyar, tot el que pugi dir no treuen valor al patrimoni i bellesa de Budapest, una ciutat encantadora i rica en història, cultura i lleure.

I començant, una imatge nocturna dels castell de Buda (Budavári Palota)


El pas del Danubi pel mig de la ciutat ofereixes vistes nocturnes d'ambdós costats. L'església de Mateu (Mátyás-templom) a Buda i a sota, el famós pont de les cadenes (Széchenyi lánchíd)



Buda és segurament la zona més ben preservada i atenta al turista


Els seus carrerons milimètricament enllambordats flanquejats de casetes de colors perfectament cuidades ofereixen passejades alternatives a la massificada església de Mateu i bastió dels pescadors (Halászbástya)



Una de les pocs avantatges d'ensopegar amb dies de pluja és que hi ha una mica, només una mica, menys de gent...


A sota la fabulosa església de Mateu.


L'ínterior decorat i carregat de pintures de vius colors és sorprenent, però aquest cop ens vam a haver de conformar amb l'exterior,


...era dia reservat als casaments. Un rere l'altre!


Un dels altres punts positius de la pluja, la vistositat i contrast dels colors mullats!


S'ha de dir que si no apareix més gent a les fotografies és també degut a la mania d'eliminar qualsevol congènere de la imatge com si d'un artefacte es tractés... i sovint implica llargues esperes i acrobàcies variades


Si una ciutat té un turó o muntanyeta a prop, val sempre la pena pujar-hi. Les vistes que ofereix Buda de Pest són incomparables


Només des d'aquí podem copsar la immensitat del magnífic parlament Hongarès (Országház).


Així com del pont de les cadenes i de la Basílica de St. Esteve (Szent István-bazilika)


Com succeeix també a d'altres ciutats, Budapest no seria el mateix sense els seus tramvies. En aquest cas, la línia que recórrer el marge esquerra del Danubi fins al parlament ofereix imatges fotogèniques a qualsevol hora del dia.


I arriba el capvespre, l'hora màgica pel pont de les cadenes:


I des de l'altre costat del riu, vistes de Buda des dels jardins del Parlament


El Parlament d'Hongria (1884-1902) és el tercer parlament més gran del món darrera dels de Romania i Argentina!


Per a la seva construcció es van destinar 40 milions de maons i pel seu interior 40Kg d'or!


Caminant una estona passem per la basílica de St. Esteve


Fins un altre dels punts clau de la ciutat, l'Òpera de Budapest (Magyar Állami Operaház)


I just davant, la boca de metro de l'Òpera. La línia 1 del metro de Budapest (Budapest metróhálózata) és la més antiga de la ciutat...


... i la segona més antiga del món darrera del metro de Londres!


Els combois són posteriors, però tot pintats de groc com les boques de metro, se sumen a l'atractiu d'aquest tren subterrani metropolità.



La ciutat té molta vida social fora la part més turística. Hi ha moltíssims locals nocturns, bars, terrasses en patis interiors d'antics palaus i espais sense qualificatiu, com el famós Szimpla kert del carrer Kazinczy u.14


Es tracta d'un macro-local dividit en diversos ambients, repartits al llarg dels dos pisos i diverses estances, incloent el jardí i galeria superior. Tot plegat, un antic palau de Budapest en estat de pre-demolició... i pler de totes les deixalles que se us pugui acudir com a elements decoratius (a les fotografies no apareix tot...). Un paradís per a un 'ocupa' però amb finalitats lucratives. Un espai d'allò més concorregut.


Ens dirigim cap al magnífic pont verd, el pont de la Llibertat (Szabadság híd)


De camí passem per davant el Gran Mercat de Budapest (Nagyvásárcsarnok), ara tancat. Ens vam quedar amb les ganes de poder-hi entrar un altre cop i contemplar la magnífica estructura de ferro i reblons, i el bullici de gent. Res a envejar a la Boqueria.


I finalment, el pont de la Llibertat, rival del pont de les cadenes!


Ve a ser un petit Golden Gate de color verd, menys espectacular però més bonic. Tota l'estructura és també feta de ferro reblonat i es manté en un estat impecable, ni una mica de rovell, immaculat!


És un pont molt transitat, com tots els ponts de Budapest, però per aquest a més, hi passa el tramvia entre mig dels cotxes.


I anem tornant a recollir maletes, que s'acaba el cap de setmana. Ens han quedat moltes coses que volíem tornar a veure i altres de noves o descobertes aquests dies que caldrà anotar per a la propera vegada.


Baixem a les 'catacumbes' del metro per dirigir-nos cap a l'aeroport.


Les escales mecàniques de la parada de Vörösmarty tér baixen a buscar el metro a les profunditats de Budapest! Són vertiginoses!


I deixo unes últimes imatges del metro que et porta fins l'estació de busos. D'aquí amb bus, per unes carreteres de sots i bots, fins a l'aeroport.


El metro serà antic i vell però no té ni una sola pintada i està net com ja ens agradaria tenir-lo aquí!

dissabte, 21 de maig del 2016

Fritillaria pyrenaica

La fritil·lària (Fritillaria pyrenaica), una liliàcia discreta però molt bonica, que malgrat el cognom trobem també per terres tarragonines

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/14, 1/400s, ISO 400

Es tracta d'una planta bulbosa baixeta, amb una tímida campaneta per flor que sempre mira cap a terra.

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/10, 1/800s, ISO 400

Passa desapercebuda però quan pares atenció, descobreixes que sempre creix en companyia, i que si no t'hi fixes en trepitges alguna de veïna.

Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/13, 1/320s, ISO 400

dilluns, 2 de maig del 2016

Sabatetes de color taronja

Un parell d'exemplars d'Eruga d'Euphydryas aurinia fotografiats a finals d'abril a les Muntanyes de Prades

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/10, 1/500s, ISO 400

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/14, 1/125s, ISO 400

diumenge, 1 de maig del 2016

Proves al Delta del Llobregat

Passejada plàcida d'un grupet d'oques (Anser anser)

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/8, 1/1250s, ISO 400. Imatge reenquadrada.

Els 10 metres llisos d'una Fotxa Vulgar (Fulica atra)

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/7.1, 1/1600s, ISO 400. Imatge reenquadrada.

Mascle i femella d'Ànec Griset (Anas strepera) al vol

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/7.1, 1/1250s, ISO 400. Imatge reenquadrada.

Un dels vistosos Xibecs mascle (Netta rufina) que ronden per Cal Tet

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/8, 1/800s, ISO 400. Imatge reenquadrada.

Parella d'Ànec Blanc (Tadorna tadorna)

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/8, 1/1000s, ISO 400. Imatge reenquadrada.

Capbussó Emplomallat (Podiceps cristatus)

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/8, 1/1000s, ISO 400. Imatge al 100%

Òca Vulgar (Anser anser)

Nikon D300, AF-S Nikkor 200-500mm f/5.6E VR, f/9, 1/640s, ISO 400. Imatge reenquadrada.