Les fotografies emprades en el muntatge han estat preses a 200mm (300mm efectius en el sensor DX APS-C), 1/200s, f/9 i ISO 200. S'ha utilitzat trípode i obturació programada amb intervals de 2min durant una mica més d'1hora. En la imatge de sobre mostro l'evolució de l'eclipsi de lluna a intervals de 4min per tal d'obtenir una separació entre ''fotogrames'' adient.
Per fotografiar la lluna i poder-ne apreciar els detalls, és recomanable l'ús de teleobjectius de més de 200m, sempre i quan sigui possible. En aquest cas utilitzant l'AF-S Nikkor f/2.8 G 70-200mm VRII muntat sobre la D300 de sensor APS-C, la màxima magnificació que es pot obtenir de la lluna és la que es mostra a dalt a l'esquerra del muntage (amplieu la imatge).
Si s'intenta fotografiar la lluna amb mode de medició automàtic, el resultat que s'obtindrà serà, molt possiblement, el d'una taca blanca i difosa en un fons negre. El fotòmetre de la càmera subestimarà la intensitat de llum de la lluna en fer la medició.
Cal utilitzar sempre la càmera en Mode totalment Manual.
Tot i que les fotografies de la lluna es fan de nit, la tècnica té poc a veure amb la de la fotografia nocturna. La lluna és un focus de llum tant intens que malgrat estar en l'absoluta obscuritat, requereix de velocitats elevades (1/125-1/250) per tal d'obtenir una exposició correcta. Igualment per obtenir la màxima nitidesa caldrà un diafragma més aviat tancat (f/9-f/13), la sensibilitat ajustada al mínim que permeti la nostra càmera i l'ús d'un trípode.
La lluna, malgrat pugui semblar-ho canvia de posició a una velocitat més que perceptible per la càmera si disparem a velocitats baixes. Per això és important mantenir velocitats de l'ordre indicat i en tot cas obrir algun pas més el diafragma.
Per més informació relacionada amb l'eclipsi de lluna pròpiament, feu una ullada al següent esquema:
